Després d'haver seguit en viu i en directe el debat entre els candidats per a les porperes eleccions -amb la vènia de la justícia- organitzat per La Vanguardia tinc la mateixa inquietud que ens martiritza a tots per saber si hi ha aigua a Mart. És realment demolidor contemplar com els participants han hagut de recórrer a llegir les seves respectives intervencions, menys Salvador Illa que feia ús d'una maxi xuleta -d’alguna cosa serveix haver estat ministre-. La resta apareixia parapetat darrera de les seves corresponents carpetes i només les abonaven en comptades ocasions, com aquells soldats que treuen el caparró a la trinxera per veure on està l'enemic, com si fos una guerra de les de l'immortal Gila. Si aquest és el nivell dels polítics que pretenen governar-nos és com per dir "bona nit i tapa’t”. Què passaria en un debat on estigués prohibit portar-se els papers de casa? Semblaven nàufrags agafats a un salvavides a punt de fer "glu, glu" i morir ofegats. Sens dubte és un èxit del model educatiu català.
El moderador, vestit i pentinat per l'ocasió com si fos el nuvi d’un casament, l'han posat com el rei Artur. Amb prou feines hi ha hagut picabaralles entre els participants, immersos en la lectura dels seus respectius apunts adoptant el meritori paper de bustos parlants. He albergat la sospita que els han posat bromur al cafè o s'han pres una dosi extra de trankimazin. Ha estat una cosa refinada, amb entusiasme perfectament descriptible amb escasses hipèrboles, el conegut "ja n'hi ha prou" d'Illa per referir-se al culebrot del procés i el "quina barra" de Laura Borràs que ha passat sense pena ni glòria.
Hi ha hagut poques ràfegues creatives. El senyor Carrizosa de Ciutadans ha reclamat el dret dels catalans i catalanes d’”anar-se'n al llit amb qui vulguin” mentre que Alejandro Fernández del PP ha promès "donar el millor de si mateix", pel que es veu sospita que esperàvem el contrari. La senyora Albiach dels Comuns s'ha referit als "avis" una cosa semblant com referir-se a les dones com a simples "mares" que és el que té el feminisme. Mentre que la senyora Borràs s'ha referit al govern d'Espanya com "un govern que rescata toreros". Illa li ha recordat que porta a les llistes "un senyor que diu que Cristòfor Colom era català" o el senyor Garriga de Vox que s'ha referit a la "màfia separatista". Tot degudament salpebrat amb el “govern Frankenstein", el col·lapse de la web de la Generalitat per repartir ajudes, o la idea de l'actual vicepresident Aragonès que els malvats socialistes volen convertir-la en un despatx de la Moncloa. Fins i tot hi ha hagut referència a Pilar Rahola i el seu innovador concepte de les classes mitjanes.
Els extraparlamentaris han fugit d’estudi ja que anaven a per totes. La senyora Chacón del PDeCat ha tingut una discursiva neoliberal, amb les esquenes cobertes, com si fos un dictat d'Artur Mas i se les ha tingut amb els okupes i l'habitatge amunt i avall donant-li la rèplica a la senyora de la CUP, Dolors Sabaté, en un to marcadament gris. El portaveu de Vox s'ha posat fantàstic en el més pur estil Trump i ha descrit una Catalunya com si fos un Far West sense llei ni ordre. Quan ha explicat que la seva senyora mare no la va poder atendre un metge pel protocol covid, el líder de Ciutadans li ha comunicat la mort del seu senyor pare. I la senyora Sabaté ha reclamat el dret a "la protesta" que segons sembla vulneren els Mossos, als que la senyora Chacón ha contestat amb assegurar-los la protecció jurídica als membres de les forces de l'ordre.
A les files independentistes la senyora Borràs de Junts per Catalunya li ha propiciat capons amb l'aixella al candidat d'ERC. Es veu que tenia tota la raó del món el seu correligionari el senyor Rufián quan demanava "whisky" per a aquestes eleccions ja que el senyor Aragonès resulta ser força tou de braços. Mentre que a l'altra meitat de camp tot l'interès residia a saber amb qui anava a pactar el senyor Illa, com si en això ens anés la vida els altres.
Ha estat un espectacle que ha deixat un gust de plat reescalfat al microones, un "déjà vu" mil vegades representat amb la coneguda llista de la compra que anava des de la societat de coneixement fins a les energies renovables i totes les promeses com si fossin els bons propòsits de començament de l'any nou, d'anar al gimnàs aprofitant que ara estan tancats. L'independentisme parla sànscrit i se li talla l’”allioli" quan tracta de lligar la recuperació econòmica amb l'amnistia i el dret a l'autodeterminació. És barrejar naps i cols, però això sembla importar poc o gens. Ells van a la seva.
No sembla que se’ls hagi tret la por del cos als independentistes per l'efecte Illa tot i el que diuen les enquestes i no han tingut molts inconvenients a qualificar-lo com "el pitjor ministre de sanitat d'Europa". Tampoc cal sobrevalorar-ho tant.
@manueltrallero
