Publicitat

La França de Macron (5), per Joan Daniel Bezsonoff

Incògnites

Emmanuel Macron

Quan llegiu aquestes ratlles, ja se sabran els resultats de la primera volta de les eleccions legislatives. Proposarem una anàlisi més aprofundida quan coneguem la composició del nou parlament.

Si més no, aquestes eleccions apareixen inèdites en molts aspectes. Sis ministres -Richard Ferrand (cohesió dels territoris), Bruno Le Maire (economia), Annick Girardin (Ultramar), Christophe Castaner (relacions amb el parlament), Marielle de Sarnez (afers europeus) Mounir Mahjoubi (numèric)- es presenten a la diputació. Si no surten elegits, el president Macron ha dictaminat que haurien de dimitir.

Molts diputats, conscients del perill d'una derrota humiliant, han decidit que no tornarien a competir, seguint l'exemple de François Hollande. L'antic president té la santa barra de repetir arreu i tothora que ha deixat França en un estat millor que el 2012.

Unes figures importants com Jean-Luc Mélenchon, Marine Le Pen, Najat Vallaud Bel-Kacem o Nathalie Kosciusko-Morizet, àlies NKM, poden caure, víctimes del 'dégagisme'. Aquest neologisme deriva del verb 'dégager' que en francès popular és menys groller que 'fotre el camp' i més enèrgic que ' anar-se'n.'

Si el president Macron aconsegueix els seus objectius, els republicans i els socialistes -els dos grans corrents- que han compartit el poder des del 1958 hauran de seguir una cura de son. Ja tornaran sota una altra forma perquè a la natura no hi ha el buit que deia Aristòtil.

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 pepe.----, andorra, 12/06/2017 - 15:52

lo unico q me demuestra lo de macron y la debacle del psf, el pcf y la derecha republicana es q los señores feudales, en este caso oligarquicos, q controlaban esos partidos, ya se han dado cuenta de q la gente no confia en ellos, por razones obvias y por eso les abandonan montando un nuevo chiringuito. El globalismo de Marcron, no es la solucion.