El portaveu del PSC al Parlament, Joan Ferran, acusa en un article publicat al seu blog de "doble llenguatge" l'articulista de La Vanguardia Francesc-Marc Álvaro. En concret, retreu Álvaro que en un article publicat a La Vanguardia, el maig de 2007, elogiéss Saura per haver difós l'enregistrament dels maltractaments d'un grup de mossos d'esquadra a un detingut a la comissaria de Les Corts, i ara, en un altre article publicat al mateix diari, hagi criticat el conseller d'interior per aquest mateix fet que havia elogiat.
Diu Ferran que "el 2 de maig de 2007, Álvaro glossava a La Vanguardia la valentia del Departament d'Interior per haver donat publicitat als esdeveniments esdevinguts a la Comissaria de Les Corts, i advocava per l'extensió, urbi et orbe, del 'dret a transparència'. Aquest divendres, 19 de juny del 2009, dos anys després d'aquell article elogiós amb Interior, un Francesc Marc-Álvaro amnèsic ens compta al contrari. Maleeix la difusió d'aquelles imatges afirmant que mai no van haver de veure la llum, carrega contra els comandaments d'interior i s'erigeix, a posteriori, com a defensor dels que en un altre temps va acusar de maltractaments".
I afegeix: "No seré jo qui opini sobre el cos dels Mossos d'Esquadra. Vaig demanar al seu dia que els deixessin en pau i se'ls donés suport. Mereixen la meva confiança més absoluta. Lamento profundament, això sí, el doble llenguatge de Álvaro i l'evolució del seu discurs cap a l'Apocalipsi. En aquests moments m'assalta un dubte. Allò de Álvaro és un encàrrec, una confabulació o una evolució sense retorn?".
Joan Ferran afirma que Álvaro escriu "per encàrrec" de CiU
El portaveu del PSC denuncia el "doble llenguatge" de Francesc-Marc Álvaro amb Joan Saura

Francesc-Marc Álvaro, al costat de Josep Antoni Duran i Lleida
43 Comentaris
És evident per a qui escriu l´Alvaro, igual que ho és per a qui escriu en Sopena ..etc, etc. Res de nou i l´únic escandalós és que els interessats ens prenguin per idiotes i reafirmin a tort i a dret la seva "independència".
Ferrán prefereix els periodistes \"independents\" com el gran Jordi García Soler o com Enric Sopena. Els que viuen de la menjadora sociata. Aquest Ferrán sempre ha estat un tipus patétic que sols viu del \"cuento\".
Per noms que no quedi: Manuela de Madre, Celestino Corbacho, Daniel Fernández, o el mateix presi, José Montilla.
Les crítiques al catalanisme des del PSC(les crostes i coses per l'estil) sempre venen de paios amb nom i/o cognoms catalans.
Per què, quan es tracta d'atacar el catalanisme, els del PSC ho fan en boca d'individus que es diuen Joan Ferran, i no, per exemple, José Zaragoza?
És que en el fons consideren més autèntic si les crítiques les fa un (venut) amb nom català?
Ja era hora que algu li digues al Alvaro que es un venut`per quatre xavos...En Ferran os fa parlar molt als crosteros..per que seaá...potser diu les veritats que altres callen?