Publicitat
Política · 14 de Desembre de 2018. 11:20h.

José Bou, l'últim mohicà del PP

El Partido Popular se la juga a Barcelona amb un empresari

José Bou, l'últim mohicà del PP

El futur alcaldable del PPC per Barcelona, José Bou, arriba a l'avinguda Rio de Janeiro repartint somriures i dient "Estimats" a alguns dels reunits.

"A la premsa també", aclareix de seguida. Que no s'emprenyi cap col·lega.

Ens va citar dimecres passat per presentar la seva candidatura per a les properes eleccions municipals del 26 de maig.

No es talla un pèl. Ara que a la política catalana imperen les samarretes i fins i tot les xancletes arriba vestit amb americana i corbata. Res de new looks, barbes retallades o camises blanques sense cordar.

"Jo vaig sempre amb corbata", aclareix al respectable públic.

Jo, una mica nostàlgic, també en duia per anar al Parlament o a les rodes de premsa de Govern. Però des que en aquest país mana la CUP me l’he treta. Vas al Parlament amb corbata i et miren malament. El dia dels indigants em confonien amb un alt càrrec.

La indústria catalana de la corbata -si mai va existir, que tampoc ho sé- deu haver entrat definitivament en crisi.

Parlo amb una de les fans presents. Una senyora de mitjana edat.

- Senyora, vostè què fa aquí?

- Tinc ganes que Colau se'n vagi

- Per què?

- Per tot. És un desastre: els manters fent la competència a les botigues, els narcopisos, l'incivisme ...

Bou, fins ara president d'Empresaris de Catalunya -la patronal oposada al procés- ha triat el barri de la seva infantesa per a l’acte.

"Jo vaig créixer prop d'aquí. Encara recordo que els carrers no estaven asfaltats i la merda es recollia amb un carro tirat per un ruc", explica.

Fa tota la pinta de ser un self-made man a la catalana. El seu pare tenia un forn de pa, ell gestiona ara una empresa amb 80 treballadors i una dotzena d'establiments.

"Estic a les vostres ordres", afirma abans de començar, però sospito que és més aviat el contrari. Aquest home deu estar acostumat a manar. Planyo la seva secretaria. D'aquells que s'ha passat tota la vida donant ordres.

Durant el seu primer discurs públic com a candidat llança successivament dards per a Colau i per a Torra. Ha volgut escollir un lloc emblemàtic com el monument a les víctimes del terrorisme. José Vargas, de l'ACVOT (Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes) somriu agraït. Fins i tot li ha portat un ram de flors. Entre el públic hi ha també membres de l'associació Espanya i Catalans.

Exhibeixen fotos de l'actual alcaldessa oposant resistència a la Policia i un Torra somrient amb Otegi.

colaustopmossos.jpg

Bou recorda els atemptats d'Hipercor i contra la casa quarter de Saragossa. Assegura que van ser el mateix dia amb anys de diferència.

"És impresentable que Torra es relacioni amb Otegi, condemnat per pertinença a banda armada", comença.

"Colau -dispara després- ha convertit Barcelona a la zona zero del populisme a Europa".

El tercer tema estrella és l'ocupació. Se li nota la seva faceta empresarial i la seva preocupació per la marxa de l’economia. És un home acostumat a pagar factures, a empaitar clients, a negociar contractes.

"Jo sóc empresari, no sóc polític", s'afanya a remarcar.

"Si no fos per unes condicions tan especials com les que hi ha no em presentaria", subratlla.

En la seva opinió, "Barcelona no pot ser la capital de la República catalana”.

Se'l veu poc habituat davant de tant periodista tot i que s'ha entrenat en alguna tertúlia. A poc a poc es va deixant anar.

Demana més carnassa a la premsa.

- Pep, no en fas cap? li diu al col·lega de Nació Digital. Pateixo pel Pep, que no l’acomiadin per tanta familiaritat amb el candidat del PP.

Aprofito que el micròfon passa davant meu i li pregunto un clàssic d'aquestes ocasions: “Què costa el billet d'autobús i de metro?"

No ho sap. No utilitza transport públic.

Francament, jo tampoc perquè vaig en moto però m'ho han posat molt fàcil.

Un altre col·lega li demana per la remunicipalització del servei d'aigua.

- Sé molt poc, l'hi diré quan sàpiga més -li contesta.

Miro de lluny al seu cap de campanya, Joan López Alegre, però se'l veu tranquil. Com a les tertúlies. Ha de saber, sens dubte, que el seu client serà difícil de controlar.

L’alcaldable a la seva i llança els seus últims missatges.

"Barcelona ha de ser el lloc on el Rei pugui sentir-se com a casa" afirma abans que s'emboliqui el pròxim dia 21. "Barcelona no és Eslovènia, és Espanya", insisteix.

En un moment determinat assegura als periodistes que serà "terriblement franc" i penso que aquest home té poc futur en política.

Ho té difícil, sens dubte. El PP va treure a les últimes eleccions municipals 60.000 vots -el 8,7% dels vots- i només tres regidors. Dels pitjors resultats de la seva història.

A la publicitat electoral, de fet, ni tan sols surt el logo del partit. I l'acord entre Pablo Casado i el candidat -64 anys ben portats- no ha passat ni tan sols pel carrer Urgell. A Alejandro Fernández, el nou president del partit a Catalunya, li ha agafat arribant tot jus al seu nou càrrec.

Bou es presenta fins i tot com independent però és evident que no està lluny dels postulats ideològics del Partit Popular. "No es pot -acaba- perdre el temps canviant el nom d'un carrer per motius polítics”.

És l'última càrrega del dia contra el colauisme. Almenys en això estic d'acord: vostès saben el merder que és el canvi de nom d'un carrer? Sembla que fins i tot s'han canviar les escriptures!.

En fi, José Bou, el penúltim en arribar. De moment l'ultim mohicà. Veurem si no és una de les sorpreses de la campanya. /Un reportatge de Xavier Rius.

jbou2.jpg

 

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Robertwalser74, Barcelona, 14/12/2018 - 12:40

Em sembla un excel·lent candidat. Prou bo com per dubtar de votar al Valls que és el que tenia previst fins ara. Sobren polítics piròmans i falten empresaris sensats.