Tres membres del secretariat nacional de la CUP, Núria Alcaraz, Aina Delgado i Maria Ballester, han dimitit per la gestió que la formació ha realitzat de l'"agressió psicològica" denunciada a finals de març per Mireia Boya. L'exdiputada va denunciar un "episodi continuat d'agressió psicològica" d'un dirigent de la CUP. Ni Boya ni la pròpia organització han revelat el seu nom encara.
Delgado i Ballester han fet arribar per carta la seva decisió a la militància de la CUP del Maresme, criticant que la formació no hagi apartat el presumpte agressor, segons ha informat Nació Digital. Les tres dirigents expliquen que ja van informar de la seva dimissió fa deu setmanes, però no se'ls va permetre fer-ho públic "donada la proximitat de les eleccions municipals".
"No volem que ni una dona més deixi la militància, ja no només per haver estat agredida, sinó sobretot per no haver rebut el suport que s'esperava per part de l'organització", afirmen.
"Ens hem sentit incompreses i ens hem esgotat intentant fer-nos valer: no podem ni volem passar ni una setmana més alimentant la desconfiança que pensem s'està generant a força de minimitzar i donar una resposta burocràtica a la demanda i denúncia de la companya Mireia Boya", denuncien.
"No volem que ni una dona més deixi la militància, ja no només per haver estat agredida, sinó sobretot per no haver rebut el suport que s'esperava per part de l'organització", afegeixen. Des de la CUP asseguren que la carta de les dimissionàries conté acusacions que "no són certes".
La CUP encobreix l'assetjador de Mireya Boya
Tres dimissions més en senyal de protesta
¡A por ellos!
10 Comentaris
Diuen, diuen, diuen... pressumptament...Xevi Generó???
Típic de tots els farsants d´extrema esquerra..."Fes allò que dic però no allò que faig..."
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/mireia-boya-acoso_249999_102.html
Ya hace días que un medio digital desveló quien era el presunto agresor psicológico.
Típico de los comunistas solo saben señalar fuera
Hay valores como el feminismo o el cuidado del planeta, y tantas cosas más, que no son patrimonio exclusivo de determinados partidos políticos si no de todos. Los partidos parecen más clubes de fútbol, con sus seguidores-votantes, luchando por poder, dinero y las poltronas. Busquemos el bien común de una vez!!!
Luego son los primeros en las manifestaciones feministas pero cuando realmente hay que dar la cara, si el o los machistas son de su entorno, lo ocultan, lo apoyan.¿Es esa vuestra forma de sentir el feminismo? ¡¡Colla de hipócritas!!!
