Publicitat
Política · 11 d'Abril de 2019. 14:11h.

"La defensa política al Suprem és un suïcidi"

Sergio Santamaría, advocat penalista i dirigent del PPC: "El recurs davant del Tribunal d'Estrasburg està condemnat al fracàs"

"La defensa política al Suprem és un suïcidi"

Sergio Santamaria

Que consti que Sergio Santamaría (Còrdova, 1967) ha estat diputat al Parlament pel PP i ara és cap de llista per Girona a les properes eleccions generals. O sigui que ningú s'enganyi sobre les seves conviccions polítiques. De fet ha deixat de pagar la seva quota professional al Col·legi d'Advocats perquè exhibeix un llaç groc a la pàgina web. Però és també advocat penalista i, davant el judici del procés al Suprem, està convençut que els lletrats de la defensa van pel camí equivocat. 

- Com veu el judici al Suprem?

 L'independentisme s'ha topat de cara amb la realitat. Acostumat a ser tractats com si fossin nens, ara estan sent tractats com adults, el primer que ho va fer va ser el Rei Felip VI amb el seu històric discurs del 3 d'octubre de 2017. Pensaven que el cop sortiria gratis o que rebrien el Nobel de la Pau i de moment han aconseguit una acusació per rebel·lió i altres delictes amb penes sol·licitades per les acusacions que arriben als 25 anys de presó.

És també la demostració de la vigència de l'Estat de Dret i de l'existència a Espanya d'una democràcia plena. I personalment, em provoca una íntima satisfacció perquè des de la tribuna del Parlament vaig informar a Junqueras que acabaria a la banqueta dels acusats. Recordo que llavors es mofava i també recordo que després alguns com Turull ploraven quan li van comunicar el seu ingrés a la presó. Massa inexperiència i un excés d'arrogància.

Per la resta, estem assistint a lliçons magistrals del president de la sala, Manuel Marchena, sobre com es desenvolupa un procediment penal sotmès als principis d'oralitat i contradicció, amb respecte escrupolós a la presumpció d'innocència, recolzat en un coneixement de la pràctica processal forense que els lletrats, dels dos costats, desconeixen per la meva sorpresa majúscula. Tot un màster pel qual haurien de pagar o almenys agrair.

- Què li sembla l'estratègia de defensa?

És temerària. S'han cregut al batxiller Montilla qui va dir recentment que el Suprem no pot jutjar sentiments en un resum magistral del fiasco "processista". En això caminen, un veritable disbarat dramàtic a més, ja que als seus defensats els demanen penes elevadíssimes.

Recordo haver defensat davant el tribunal del jurat, a l'Audiència Provincial de Barcelona, un jove acusat d'assassinat al què li demanaven també 25 anys de presó les acusacions personades, i jo no cabia al coll de la camisa davant l'enorme responsabilitat que com a defensor afrontava. Aquests advocats, no tots, semblen no ser conscients del preocupant destí que els hi espera als seus clients. Per cert, jo vaig aconseguir l'absolució per al meu defensat després de cultivar el "dubte raonable" entre els membres del jurat.

El Tribunal Suprem és la més alta instància de la jurisdicció ordinària a Espanya. Qui cregui que mitjançant una estratègia victimista o populista obtindrà justícia social realment té un problema greu de desconeixement de la professionalitat i competència dels seus magistrats. Els acusats han estat molt mal aconsellats, no és un xou mediàtic, és un judici per rebel·lió. TV3 està fent molt de mal.

 - Vostè hauria plantejat una defensa jurídica o política?

És palmari que davant del Tribunal Suprem la defensa o és jurídica o no és defensa sinó "suïcidi". Veig amb preocupació com Junqueras, imbuït de les seves arrelades creences religioses, ha assumit la seva condició de màrtir i ha decidit immolar-se. S'equivoca una altra vegada i condueix als seus seguidors al pitjor dels fanatismes.

- Què opina de la tasca d'Andreu Van den Eynde?

No vull ser feridor, la seva actuació com a lletrat és manifestament millorable. Ha demostrat escassos coneixements de la praxi jurídica, de la pràctica processal i sobretot de les seves mancances en els interrogatoris. Tinc la impressió que la seva experiència en estrades és escassa. Potser com a mediador hagi tingut més èxit, no per descomptat l'1 d'octubre de 2017 quan va pretendre erigir-se en representant de la "massa d'assetjament" davant les forces i cossos de seguretat de l'Estat, com hem conegut. Algunes de les seves asseveracions distingint entre persones i guardaespatlles o les rebolcades que li ha donat el jutge Marchena el deixen en mal lloc des del punt de vista professional. Crec que el judici li ve gran.

 - I de Jordi Pina?

Té fama de ser un bon penalista però ha compromès la seva reputació professional davant l'opinió pública. Un lletrat que interroga un testimoni llegint de forma parcial i interessada un document per confondre i fer el mateix amb el Tribunal, queda completament desautoritzat.

 - Melero se salva.

Decididament sí, potser sigui el lletrat menys contaminat per l'ambient al qual s'han vist sotmeses les defenses. El seu enfocament va més encaminat a defensar el seu client, Joaquim Forn, atribuint responsabilitats exclusivament polítiques però no executives en l'actuació dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre. Té un problema, el seu client es va complicar la vida amb declaracions com les que recordo va realitzar a la televisió pública de Catalunya asseverant que els Mossos facilitarien l'exercici del vot contravenint els mandats judicials. És difícil que surti indemne. No obstant això, al meu entendre és el lletrat que millor està assistint al seu representat.

 - Vostè ha coincidit en judicis a Girona amb Benet Salellas.

Fins i tot vaig fer en el seu dia judicis amb el seu pare Sebastià Salellas ja mort. Crec recordar que en alguna instrucció judicial hem coincidit.

- Salellas és una metàfora del procés...

Més aviat és el fracàs del mateix perquè la seva intenció era substituir la justícia espanyola per una catalana en la què el president de la Generalitat posava i treia jutges, al·lucinant. Això era la llei de transitorietat, una autèntica legislació totalitària pròpia de Veneçuela o Corea del Nord. De debò que no surto de la meva sorpresa en recordar aquelles jornades negres al Parlament del 6 i 7 de setembre de 2017, com van poder perpetrar semblant atropellament a la democràcia. Costa d'entendre-ho. Benet Salellas hi era i ho va aplaudir. En fi... incomprensible.

- S'atreveix a fer un pronòstic sobre la sentència?

Serà un sentència justa. Com a professional del dret prefereixo respectar la presumpció d'innocència i veure si les proves que s'estan practicant en el plenari destrueixen el dret a la presumpció d'innocència dels acusats. El material probatori és abundant i requereix un coneixement detallat de totes les actuacions del qual no disposo.

- Rebel·lió, sedició, conspiració per a la rebel·lió, res?

Faré un exercici poc rigorós i a manera d'aposta amb tot el respecte que em mereix el procediment judicial. Pel que conec, crec que la conspiració per a la rebel·lió ha pres cos tot i que requereix una càrrega probatòria concloent. És una forma imperfecta del tipus delictiu ja que va resultar fallida, però s'han realitzat proves que, pendents de la seva apreciació en conjunt, permeten concloure que el Govern de la Generalitat va dissenyar, planificar, distribuir i executar les responsabilitats necessàries per subvertir l'ordre constitucional, recorrent a l'exercici de la violència en les seves diverses manifestacions, tot això perquè sent sabedors que les seves crides a la població a la celebració del referèndum o l'impediment d'una actuació judicial en el Departament d'Economia, podria provocar aquesta acció coactiva, tot i això van acceptar el risc que es produís com així va ser. Això en Dret Penal es diu "dol eventual" i és equivalent a la voluntat de preveure la comissió d'un delicte i acceptar el seu resultat.

- I sobre el judici al Major Trapero a l'Audiència Nacional?

Trapero s'enfronta a idèntic procediment que potser s'hauria d'haver acumulat al del Suprem i francament, per les declaracions dels testimonis que van assistir a les trobades prèvies al referèndum de l'1 d'octubre, José Antonio Nieto, Secretari d'Estat de Seguretat, Pérez dels Cobos, coordinador del dispositiu policial i Enric Millo, Delegat del Govern, el seu grau de responsabilitat contreta per la inacció policial buscada de propòsit, suposa un sever inconvenient per concloure que la seva actuació va estar en tot moment presidida pel respecte a l'ordre constitucional. Els mandats tant de la Fiscalia com del TSJC van ser clars i ell els va desatendre. Caldrà filar molt prim.

- Les acusacions tenen problemes per acreditar la malversació.

Diria que no. S'està comprovant com de forma subreptícia es van destinar partides pressupostàries per a la logística del referèndum. Jo mateix recordo haver denunciat al Parlament que havia consignacions en els pressupostos de la Generalitat amb l'eufemisme de provisions indeterminades que van anar a parar a sufragar-lo. Això, en relació amb les factures i maquinacions comptables que s'han anat acreditant en el plenari, pot perfectament articular una condemna pel tipus penal de la malversació de cabals públics.

- La seva opinió sobre l'actuació dels Mossos.

Deslleial envers la democràcia. La seva reputació està seriosament afectada. És evident que en un col·lectiu de 17.000 membres no seria just generalitzar però no és menys cert que pel que hem anat coneixent van arribar fins i tot a fer tasques de contravigilància sobre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, arribant en alguns a casos a enfrontar-se amb ells o facilitar el vot prohibit pel Tribunal Constitucional. Els seus comandaments van incomplir la Llei Orgànica de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i els criteris de jerarquia imperants. Una policia democràtica no pot mai ignorar els mandats del poder judicial perquè en la seva condició de policia dependent dels tribunals acatar i complir escrupolosament les seves ordres no és opcional.

- Què creu que dirà el TEDH?

Res que pugui beneficiar els encausats. Objectivament, no s'observa cap vulneració de l'exercici d'aquests drets humans que el tribunal d'Estrasburg ha de protegir perquè el President Marchena està actuant amb un respecte exquisit cap a l'exercici del dret de defensa i garantint que els advocats defensors puguin interrogar amb total llibertat als declarants, sempre que les seves preguntes no siguin capcioses, impertinents, suggestives o inútils, afegeixo jo. Alguns professionals que intervenen semblen desconèixer aquest catàleg i cometen errors com una casa. Ni tan sols comencen les seves preguntes amb una interrogació en el to de les mateixes. En fi, crec que un hipotètic recurs davant aquest Tribunal està condemnat al fracàs perquè el Tribunal Suprem té un prestigi que no va a comprometre i la qüestió de fons en cas de sentència condemnatòria serà inabordable per al TEDH. Només podria revisar les qüestions relatives a uns drets fonamentals que pel procedir del Tribunal Suprem no s'han vist en cap cas compromesos.

- Com s'arregla el procés?

És el més important per a Catalunya i a això modestament pretenc contribuir. Sóc cap de llista del PP per Girona al Congrés el proper 28 d'abril i tinc clar que només pot arreglar-se mitjançant la recuperació de l'esperit de concòrdia que va niar en la voluntat dels constituents i dels espanyols en 1978. El separatisme ha dinamitat aquesta extraordinària virtut que sembla irrecuperable. Estem decidits a aconseguir-ho novament. Costarà dècades però d'entrada han estat derrotats per l'Estat de Dret. Ara es tracta de tornar l'autonomia als demòcrates catalans perquè se l'havien apropiat els independentistes. Per a això caldrà defensar l'interès general amb l'eina més potent, la Constitució avalada per gairebé el 90% dels catalans el 1978, i amb el respecte escrupolós a la llei, com a garantia de pau i convivència democràtiques. L'hi vaig dir a Santi Vila en els primers dies de setembre de 2017, en una interpel·lació parlamentària: "S'ho han carregat tot" i novament llavors no em vaig equivocar. Ara, es tracta de fer que rectifiquin i que demanin perdó per l'immens dany causat, que ha provocat que molts catalans visquin el seu propi exili, els que han marxat i els que ho viuen al seu interior. I no com el pròfug Puigdemont que el que fa és viure a cos de rei. El nostre afany va en aquesta direcció per fer del separatisme un mal record del passat i procurar que mai més pugui tornar a passar. La llibertat, la igualtat i la solidaritat entre els espanyols ha de ser sempre garantida. /Una entrevista de Xavier Rius. 

Publicitat

13 Comentaris

Publicitat
#10 Júlia, Barcelona, 11/04/2019 - 23:30

Sergio Santamaría...sus respuestas son claras, concisas, directas...y perfectamente razonadas. Una entrevista..perfecta. Deberia aparecer muuuucho más en los medios. Está claro que los más capacitados son relegados en los partidos políticos españoles.

#8 Finsescoions, Blanes, 11/04/2019 - 20:34

M'ha agradat molt la entrevista, el dret, des dels seus inicis en el dret romà, ha estat la garantia dels drets de les persones.
Avui en dia els polítics avui prometen una cosa, demà té la canvien i n'acaben fent un altre i això ho fan amb total impunitat
La demagògia asseguda davant d'un tribunal es una cura de salut i higiene democràtica

#7 Talegon & Rufian "Fakes", WATERloo, 11/04/2019 - 18:02

Para marear la perdiz ..... en tv3% ..... siempre pueden recurrir al alto tribunal de Maduro/Caracas que alli les daran la razon, of course.

#6 Marc, Barcelona, 11/04/2019 - 16:58

Algún amigo de mossen Junqueras debería decirle que la República no existeix...y que Deu tampoc, quin ostion de realitat es portara quan toqui de peus a terra.

#6.1 Jordi BR, L'H, 11/04/2019 - 17:47

Junqueras i tot l'independentisme tenen assumida una sentència dura; sino fós així seria una sorpresa. La pregunta és, esteu vosaltres preparats si el Suprem no considera provada rebel·lió, sedició ni malversació?

#6.2 Nosocningu, Barcelona, 11/04/2019 - 18:47

Estem preparats, Jordi. No ens agradaria però ho acataríem, perquè creiem en la llei, encara que vagi en contra de nosaltres. No com els indepes, que només acaten la llei quan els dona la raó i ploriquegen quan no. Els indepes poden manifestar-se a Madrid però els de Vox no poden fer-ho Barcelona. Es veu on és la intolerància.

#6.3 Para Jordi BR, Barcelona , 11/04/2019 - 19:24

Pues creo que más,preparados que tú Jordi. Hemos demostrado creer en la justicia sobradamente. Cosa que los independentistas, no pueden decir.

#6.4 Finsescoions, Blanes, 12/04/2019 - 08:36

D'en Mossèn Jonqueres no me'n refio gens
Molt sospitós que tenint de fa temps avantatge sobre els convergents no els hagi donat cop de gràcia
No seran una "marca blanca" com ho és Ciudadanos.......podríem preguntar-li a la Ràdio la, és un bon exemple dEsquerra

#6.5 M. Pilar, Barcelona, 12/04/2019 - 18:12

6.4. Fas bé en no refiar-te de Junqueras. És una persona que no fa més que mentir i dir el que l'interessa en cada moment, amb un aire de bonhomia que enganya a qualsevol, A més les mentides es perdonen al confessionari. El seu objectiu no és la independència, sino arribar a presidir la Generalitat. El benestar dels catalans no el preocupa GENS!!

#5 Tv3% Live, Queralbs sur Pujol, 11/04/2019 - 16:00

Y el Tony Soler entrevistando a su madre en tv3%, acerca del juicio de los " prisas politicos" con nuestro dinero.
La perra como ladraba en el plató, esto es animalismo lazy tractoriano.