El Departament de Justícia ha autoritzat per primera vegada l’entrada de càmeres de televisió a la presó de Lledoners per entrevistar els exconsellers presos. La primera entrevista emesa ha estat la de TV3 a l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, dos dies després que comparegués -juntament amb la resta d’exconsellers presos- al Parlament i quan ja s’ha anunciat que hi haurà eleccions anticipades.
El cap d’internacional de la càdena pública, Joan Carles Peris, encarregat d’entrevistar Romeva, ha destacat a l’inici de la informació del TN Migdia que és a la presó “per motius polítics” i que es troba “més fort personalment, políticament i, fins i tot, físicament”.
“Raül Romeva se sent més fort personalment, políticament i fins i tot físicament després de 710 dies de presó. Ell i els seus companys independentistes són vistos per la resta d’interns com uns presos diferents, perquè hi són per motius polítics, però iguals, perquè estan sotmesos al mateix règim penitenciari”, ha dit Peris.
Raül Romeva ha defensat el diàleg i ha lamentat que Ciutadans, PSC i el PPC desaprofitessin la compareixença aquest dimarts dels sis exconsellers per intercanviar opinions. “Em sap greu que en un Parlament, on se suposa que has de parlar, rebutgin fer-ho en una situació tan singular com la que vam viure”, ha manifestat. Ha afegit que “no hi ha cap conflicte al món, per complicat que sigui, que no s'hagi resolt al voltant d'una taula, parlant”.
L’opinió de Romeva contrasta amb el que va passar en el ple de 6 i 7 de setembre de 2017, quan els partits independentistes van acordar suprimir tots els tràmits parlamentaris, com el debat de totalitat, el debat i les compareixences en comissió i la sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, per tal d’agilitzar l’aprovació de les lleis de referèndum i transitorietat jurídica.
Respecte la justícia espanyola, l’exconseller ha considerat que està “segrestada” per “unes determinades mentalitats” que donen més importància a “defensar la unitat d’Espanya que fer caldre els principis morals i ètics”.
“El règim del 78 no va fer net quan tocava d’unes determinades dinàmiques, d’unes determinades estructures. La justícia continua estant controlada, segrestada, per unes determinades famílies, per unes determinades mentalitats. Fins al punt que per a molts jutges i per a molts fiscals és més important defensar la unitat d’Espanya que fer valdre els principis morals i ètic de la justícia”, ha assegurat.