Publicitat
Política · 11 de Maig de 2015. 10:06h.

"La Guerra del 36 és una guerra contra els catalans"

Josep Manel Ximenis, alcaldable de la CUP a Arenys de Munt: "La mentalitat castellana porta en els seus gens l’acceptació natural: 'ser un manat'"

"La Guerra del 36 és una guerra contra els catalans"

Josep Manel Ximenis. Foto: Bernat Senespleda

De Ximenis al Jiménez de ‘Platero y yo’, i dels francs a 1714. Josep Manel Ximenis és una màquina de les de pinyó fix. Va ser el primer alcalde en fer una consulta popular, i si compleix el que diu també Arenys de Munt serà la primera pedra de la independència de Catalunya. Tot començarà el 20 de juny vinent al seu municipi amb la constitució de l’Assemblea de Càrrecs Electes. Ell llançarà el cable a la lluna per fer-la baixar. I d’aquí... fins al final.
 
- Sr. Ximenis: em diu que Jiménez és una cognom català. Ja li avanço que alguns lectors d’aquest diari fan broma d’això.

Que Jiménez no prové del castellà no hi ha dubte possible. I pel que fa a la broma... no seré pas jo qui em rigui de la ignorància.
 
- Amb Giménez i la ‘g’ estem igual?

També.
 
- I l’embolic de la ‘j’ i la ‘g’ davant la ‘i’ tampoc val?

Sí, això és així fruit de l’evolució del llenguatge. Tant la ‘j’ com la ‘g’ no són res més que un afegit posterior. Però Jiménez no és castellà. O bé prové de Catalunya o del País Basc.
 
- I on comença tot plegat?

A partir de l’occità on Simeó és Ximenes o Ximen. Però els primeres indicis d’aquest cognom provenen dels francs que entren a Catalunya per fer fora els àrabs; estem parlant dels anys vuit-cents. Les tropes franques venen plagades de Simeons i comença a existir el nom. És nomes aquí on apareix la ‘x’ perquè en occità el mot s’escriu ‘sh’ d’on en surt el so ‘shi’.
 
- Està bé, però li parlava del castellà.

I d’això parlo jo també perquè, posteriorment, nobles que acompanyen Jaume I porten aquest nom que s’estén per València i finalment amb Ferran II arriba al sud d’Espanya. Tingui present que encara avui a Málaga hi ha les bodegues Pedro Ximenes. A partir d’aquí, i com vostè sap, la ‘x’ i la ‘j’ són el mateix, com passa amb Méjico, o Tejas. Finalment és per la construcció del ‘hijo de’ que acaba amb ‘z’. En tot cas, els castellans que hi tinguin dubtes que llegeixin Juan Ramon Jiménez i potser aleshores ho entendran.
 
- Sr. Ximenis, després d’aquesta lliçó d’ortografia -que li agraeixo- em podria aclarir també, com des d’un municipi com el seu un alcalde pot decidir la independència de Catalunya?

Un alcalde no pot decidir-ho, però pot fer molt perquè sigui així. És important també marxar d’aquests rols socials en què un alcalde s’ha de limitar a l’enllumenat o les clavegueres. Un alcalde pot prendre decisions molt més rellevants i que tinguin incidència en el conjunt del país. Segurament, no hi estem acostumats o en un partit convencional li diran que això no toca.
 
- Un ajuntament és doncs un instrument?

A un ajuntament, com qualsevol altre espai de poder i gestió, precisament li pertoca fer política i a qualsevol nivell sigui local, regional, nacional o internacional. És un instrument de pressió molt potent.
 
- Així no es cap contrasentit el plantejament plebiscitari que es fa d’aquestes municipals.

No. I no només això sinó que la nostra proposta inclou l’Assemblea de Càrrecs Electes que pugui decidir la proclamació de la independència de Catalunya si el Parlament, després del 27-S, no ho fa.
 
- I no és, si fa no fa, el que proposa ANC i l’AMI.

Sí però quan ho farem això? Perquè podem anar demanant la lluna però si algú no tira un cable i la baixa això no funcionarà.
 
- Vostè és qui llançarà aquest cable?

El pròxim 20 de juny a Arenys de Munt. Perquè el 13 de juny, i un cop constituïts els ajuntaments, les persones elegides que volen i manifestin el seu compromís la constitueixin.
 
- Imaginem que ja està constituïda. Ja som independents?

No, un cop formada aquesta entitat començarem a prendre decisions perquè les eleccions del 27-S siguin decisives.
 
- Han calculat un quòrum determinat.

No, l’ha de decidir la mateixa assemblea un cop constituïda.
 
- I si els regidors, per exemple, representen un o cent municipis?

Ho veurem. Aquests representants hauran de decidir quin quòrum consideren apropiat i acte seguit començar a prendre el control del territori. Faran una declaració d’independència i obligaran el Parlament a actuar.
 
- Això seria doncs una DUI. No havia passat mai.

No havia passat mai, cert, però el fet que no hagi passat mai no vol dir que no es pugui fer ni que no ho intentem. Els somnis només s’aconsegueixen si els tens i a més intentes que es compleixin.
 
- Però quan al davant hi té un frontó com Espanya, això no hi ha manera de passar-ho.

Sí, però quan un fa una declaració unilateral d’independència (que a més és una redundància) la partida de frontó s’ha acabat.
 
- Escolti, les eleccions municipals del 31 van provocar la Segona República... que va anar com va anar. Aquest no és pas un tema precisament simple doncs.

Sí, però en el text de compromís com el que proposem és diferent, i a més hem de salvar les distàncies i ha passat molt temps.  
 
- En tot cas, no va durar gaire.

Perquè les forces del mal van pressionar molt perquè no es capgiressin les inèrcies de molts segles.
 
- Certament és diferent. Ara portem quaranta anys de democràcia i la cosa no ha anat pas del tot malament.

Diguem que portem quaranta anys d’una suposada democràcia. El fet, per exemple, de votar cada quatre anys no pressuposa necessàriament que estiguem en una democràcia.
 
- Però l’Espanya de fa quaranta anys no és pas la mateixa que ara.

Crec que el tarannà castellà no ha canviat, i no té res a veure amb el català. A Catalunya s’estableix des del primer moment una societat diametralment oposada a la feudal castellana. I això és una realitat històrica i una estructura que crea les seves unes inèrcies. Castella es resumeix en una simple jerarquia de pagesos i aristocràcia. Res a veure doncs. La mentalitat castellana porta en els seus gens una acceptació natural: ‘ser manat’. I això no ha canviat i no canviarà.
 
- Catalunya no ha estat mai independent.

Com que no? 800 anys. Catalunya ha estat més temps independent de Castella que no a l’inrevés. Vist amb la perspectiva antiga, fins el 1714. Per tant per quin motiu no podríem recuperar allò que hem tingut tant i tant temps.
 
- Ep! I els Reis Catòlics?

Simplement són els reis, però Catalunya, estructuralment, no té res a veure amb aquell regnat; lleis diferents, monedes diferents, llengües diferents i fins i tot constitucions, quan Castella no en tenia. Podríem dir que era una confederació. I el rei estava obligat a complir-les; les de Catalunya i les d’Aragó. Per tant, cap interferència.  
 
- I que es fa amb la gent que, lícitament, no vol deixar de ser espanyola?

Se’ls demana la seva opinió, com marca el sentit comú.
 
- Com?

Amb un referèndum.
 
- Però no s’ha pogut fer.

Per això aquestes municipals seran plebiscitàries. Un cop puguem decidir pel nostre compte, és aleshores que farem un referèndum per demanar l’opinió del poble. I no caldrà demanar permís a ningú ni fer simulacres.
 
- Però ja sap... l’esperit català del parlem-ne, això ho podem pactar...

L’esperit català original no és aquest sinó l’anem a conquerir això i es conqueria. El que passa es que tres-cents anys de domini castellà i intent d’anorrear un país acaba passant factura i porta cap a una submissió ben natural si, a més, tenim en compte que la guerra del 36 al 39 és una guerra contra els catalans.
 
- Els qui voten CUP són tots progressistes?

A Arenys ens vota un perfil de gent molt transversal.
 
- Vostè va ser alcalde relativament per poc temps. Li van fer una moció. Per què?

Perquè estàvem transformant massa coses. I als partits convencionals no els agradava.
 
- Quines?

Vam municipalitzar els serveis, i així evitar comissions de les aigües, l’Escola Bressol, els serveis de neteja, l’enllumenat i ens van tallar les altes quan anàvem a municipalitzar les escombraries i volíem modificar qüestions internes de l’Ajuntament on els partits polítics hi tenen molta gent col·locada, però ja no hi vam ser a temps.
 
- Això sí és una política d’esquerres i profunda, ara que molta gent diu que no hi ha divisió entre uns i altres. Municipalitzar és més d’esquerres que de dretes?

Municipalitzar vol dir que el servei que és públic és gestioni també públicament, res de concessions. Nosaltres ho fem funcionar amb una empresa municipal, que cobra als veïns no per trams globals sinó en funció del nombre de persones que composen la família. Som l’únic poble de Catalunya que ho fa.
 
- Això és una cooperativa?

Exacte. I així ho vam aplicar també a l’Escola Bressol on qui ho gestionava era directament l’AMPA.
 
- No sé si de dretes o esquerres, però és una política de progrés.

És que som els de la CUP!
 
- També hi pot haver persones de dretes que els voti?

Bé, és que a nosaltres ens pot votar la persona que vulgui que el servei es gestioni bé, pensi com pensi. I el principal problema d’esquerres o dretes es planteja quan apareixen els partits polítics.
 
- La gent té memòria, vostè pot tornar a guanyar.

Veurem. Vam agafar un Ajuntament que estava molt endeutat, no vam poder fer inversions perquè no hi havia diners i quan vam resoldre el problema em van fer la moció. Els que van entrar-hi si que han pogut actuar. I ara semblarà que ho han fet tot.
 
- Alguna cosa podrà destacar.

Una segur: vam baixar l’IBI un 10%. I això que som un partit d’aquests que es diu que només volem pujar els impostos.
 
- Vostè es presenta amb una candidatura de 14 dones i 9 homes. Alguns homes podríem tenir una queixa en sortir perdent d’aquesta discriminació positiva. És que són millors les dones?

No, però a Arenys de Munt s’hi han implicat més. I no és la primera vegada. Les dones s’involucren més en projectes de transformació perquè són mares.
 
- Però en el món animal qui surt a buscar el menjar, excepte amb els lleons, són els mascles. I, diguem-ne, les ‘garrofes’ també són importants.

Moltes dones s’incorporen a la nostra formació precisament perquè comparteixen la nostra principal pretensió: una transformació de la societat.
 
- En els seus programes, utilitzen també més el femení que el masculí. Davant el dubte, entre ells o elles o tots i totes utilitzen elles o totes. També els homes aquí hi sortim perdent.

És que si volem transformar determinats hàbits aquesta és la millor forma. I utilitzant repetidament el tots i totes, veïns i veïnes, junts i juntes... s’acaba perdent el sentit al text.
 
- Sempre hi ha la opció d’utilitzar el genèric tothom!

No. O “totdon”.
 
- Uf! No m’atreveixo a seguir. Normalment sempre hi ha una majoria d’homes. Això ha començant a canviar gracies a Déu (i a l’ésser humà, no li diré pas el recurrent i equivocadíssim gràcies a l’home). Per què s’ha produït això?

Primer de tot perquè qui sempre ha remenat les cireres han estat els homes. I segon, perquè arriba un moment en què les dones no tenen el mateix punt d’implicació perquè són mares. I és injust, però és així, modifiquen les prioritats i perden pistonada en aquesta cursa.
 
- Potser no deixa de ser natural.

Ben cert, i tant natural com que la societat no està preparada per funcionar així. I aquesta és la nostra lluita profunda: introduir a la societat determinades mesures per a corregir aquesta inèrcia i determinats canvis mentals. /Una entrevista de Bernat Capell

Publicitat
Publicitat

175 Comentaris

Publicitat
#142 Pepedelarue, Bruselas, 07/07/2015 - 22:27

¿Pero de donde ha salido este iluminado de Jiménez? ¿Como puede llegar a alcalde alguien con ese bagaje?

#141 Opinador, 896778, 07/07/2015 - 20:14

Ignorancia i manipulació.

#140 AliBay, Cornellà, 30/06/2015 - 14:11

No entenc on veieu el racisme. Que la societat castellana és històricament diferent a la catalana és un fet demostrat i demostrable. Enlloc no diu que sigui ni millor ni pitjor, senzillament que som diferents i cascú a ca seva.

#139 Marta, Barcelona, 30/06/2015 - 11:12

En J.M Ximenis té necessitat de reafirmar-se ell mateix, el que trasmet és que sense ell no es pot fer res. És prepotent, no coneix l'empatia ni el sentit de l'humor (hi ha un problema personal).
Ideològicament no està malament, però penso que no està qualificat per desenvolupar-ho. L'he conegut.

#138 Manel, Canovelles, 10/06/2015 - 20:38

Essencialisme toixarrut i anàlisi històric de trama gruixuda. Una veritable pena d'home...