La recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha suspès la regulació de l'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida obre la guerra lingüística quan queda un mes per a les eleccions. De fet, es tracta de les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Aquesta sentència estableix amb claredat que no és constitucionalment acceptable la consideració del català com a llengua d'ús "preferent" sobre el castellà. La resolució no discuteix el caràcter oficial del català ni el seu ús "normal", però es pronuncia de forma contundent contra la seva consideració com a llengua "preferent".
Atés que tot el procés de normalització lingüística, i especialment el model escolar, és a dir, la immersió lingüística, està dissenyat sobre la preferència del català respecte el castellà, atorgant al català el caràcter de llengua "vehicular", de fet tot el procés està en risc arran de la sentència del Constitucional.
Tot i que el Govern i altres institucions van intentar minimitzar les conseqüències de la sentència, la realitat és que gairebé tota l'arquitectura de la normalització està en risc de potencials recursos que, a més, el més probable és que aconsegueixin resolucions judicials favorables. L'actuació de la Defensora del Poble és una mostra d'aquesta situació.
A més, no queda només qüestionat el caràcter "preferent" del català, sinó que la sentència del Constitucional també va establir que "el deure de coneixement de la llengua catalana no pot ser entès com a obligació jurídicament exigible amb caràcter generalitzat".
Aquest plantejament del Tribunal Constitucional remata la demolició jurídica de l'edifici de la normalització, perquè posa en risc d'anulació judicial gran part del sistema de foment del català, especialment el referit a les sancions.
Segons el Constitucional, "el deure d'utilitzar el català no suposa la prohibició d'utilitzar el castellà per les entitats públiques i privades i el personal al seu servei en les relacions internes i externes, sense que aquesta utilització normal del castellà pugui estar condicionada per formalitat alguna".
De fet, tot el sistema de normalització lingüística depèn simplement que s'impugnin seus aspectes fonamentals, perquè aquests aspectes xoquen amb la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Si es fa, els tribunals aplicaran el que aquesta sentència estableix i donaran la raó als impugnadors.
La immersió lingüística, en perill
La sentència de l'Estatut esperona l'ofensiva judicial contra la llengua catalana
Una imatge dels 'pares de l'Estatut' el 30 de setembre de 2005, després de l'aprovació del text al Parlament
¡A por ellos!
106 Comentaris
Francesc, por mí pueden ustedes empezar la revolta cuando quieran, que si son todos la mitad de como usted, la independencia durará apenas 20 minutos: nadie echó a Inglaterra de ningún sitio por sofocar la revuelta del Ulster, ni a Rusia por la de Chechetnia, pues España igual y no pasará nada
Francesc, pero si usted ni sabe cómo firmaba Colón ¿ahora va a sentar cátedra sobre quién descubrió América? pues Colón, con tripulción andaluza y financión de reyes TRASTAMARA CASTELLANOS cuyo linaje procedía de Galicia; pero qué malo es usted inventando mentiras que nadie cree
Francesc, los insultadores son ustedes hacia nosotros: su DNI ya está en catalá, léalo, es bilingüe: pone NOMBRE / NOM, APELLIDOS / COGNOMS, etc. los inmigrantes no fueron recibidos con los brazos abiertos, fueron explotados e insultados, de la miseria se sacaron ellos solos sin su ayuda
¿que cual creo que será la reacción internacional ante los tanques invadiendo CAT. y poniendo fin a la independencia unilateral? pues la misma que hubo el 23 F: que es un asunto interno de España. UE, USA, ONU, OTAN, son los aliados de España, no los de CAT., están con nosotros y contra vosotros
Manolo, els castellans no van descobrir Amèrica. A hores d'ara ja ho sap tothom, encara que faci por pregonar-ho als quatre vents. De veritat que et creus el que dius, Manolo?
