Publicitat
Política · 14 de Desembre de 2018. 20:57h.

La primera ensopegada de Manuel Valls

L'alcaldable de Ciutadans té problemes per omplir el Palau de Congressos

La primera ensopegada de Manuel Valls

Havia de ser la gran nit de Manuel Valls. La seva rampa de llançament. El primer acte públic de campanya.

Potser el seu equip va escollir un local massa gran: Palau de Congressos de Catalunya. A l'inici o al final de la Diagonal segons com es miri.

Reservat per a les grans ocasions. Però ni tan sols l'auditori sinó la sala de la planta baixa, al mateix lloc on he cobet algun Premi Planeta. També congressos del PSC, de CDC i fins i tot assemblees de Reagrupament. Sé del que parlo.

Tres quarts de sala perquè hi havia trampa. Una quarta part buida encara que per televisió sempre sembla ple. És com quan TV3 cobreix la roda de premsa d'un partit: només enfoquen al polític de torn i a algun periodista escrivint perquè no es vegi molt forat.

A primera fila la seva parella, Susana Gallardo; i la germana de l'alcaldable, que crec que no combrega políticament amb ell. També Carina Mejías, la sacrificada. Valls va tenir unes paraules d'agraïment per a ella durant el seu discurs.

A la dreta els d'Units per Avançar, el partit de Ramón Espadaler, que al costat de Lliures -d'Antoni Fernández Teixidó- es disputen les restes del catalanisme un cop passat la ventada del procés.

Feien acte de presència, com a observadors. Els hi dic que no faran res. Els falta mala llet. El mapa polític ha canviat. Trump va guanyar contra Hillary, Obama, el seu propi partit -que no el volia-, la CNN, el New York Times i tota la premsa mundial. Ara quan fa un tuit el món tremola.

whatsapp-image-2018-12-14-at-22.15.31.jpeg

Valls, a l'escenari

Entre el públic, algun il·lustre com Josep Maria Bricall. En acabar l'acte el busco infructuosament però ja no el trobo. Volia descarregar la meva consciència. Dir-li que de jove vaig ser pujolista. Amb els anys m'he fet tarradellista.

També distingeixo, a l'esquerra del quadrilàter, l'eurodiputat del PP Santiago Fisas. Sospito que si hi és és perquè se li acaba el mandat i no repetirà. Les eleccions europees són al maig de l'any vinent. Com les municipals.

Santiago Fisas és un cas curiós de longevitat política. Jo l'he vist fer carrera amb el mateix partit tant a Barcelona com a Madrid. El 1999 va ser l'alcaldable aquí i el 2004 se'n va anar a Madrid per fer conseller d'Esports d'Esperanza Aguirre. Però és un senyor: mai ho he vist enfadat.

L'acte s'endarrereix. No acaba d'omplir-se. Estava convocat per a les set. Fora plovisqueja. Portem mitja hora de retard.

Al final comencen els teloners.

Primer Eva Parera, consellera del CAC a proposta de la desapareguda Unió. Cop d'efecte perquè no havia vist mai un o una consellera del CAC fent un míting. Tot i que s'ha de dir que el president de l'organisme, Roger Loppacher, va imposant el seu vot de qualitat en totes les votacions com tal de salvar TV3.

De la resta, els millors: Fernando Carrera, que crec és fins és professor de xerrera i participa en diversos tertúlies -quota ciutadans- i l'historiador Joaquim Coll.

Manuel Valls pesca, doncs, en files socialistes. Coll, que fustiga el procés des de les pàgines d'El Periódico, crec que va ser secretari d'organització de la JSC amb 17 anyets. Si no l'encerto tant se val, algun càrrec va tenir.

Alguns dels oradors -un senyor gran, una advocadessa- parlen de la immigració però van amb molt de compte. Per no ferir susceptibilitats, matisant les paraules.

En fi, poc després irromp Manuel Valls a l'escenari. Se li nota l'experiència. El lideratge al cap i a la fi.

Abans han passat la seva vida política en imatges per una pantalla getant. Fotos amb el seu pare, amb Michel Rocard, d'alcalde d'Evry, de primer ministre.

whatsapp-image-2018-12-14-at-20.46.46.jpeg

Representants d'Units per Avançar

La cosa s'anima. Potser al capdavall un discurs massa llarg. Els fotògrafs amb els que coincideixo al lavabo a l'hora de buidar la bufeta arriben a la mateixa conclusió. I, creguin-me, facin cas dels fotògrafs de premsa. Tenen nas. Són gossos vells.

Poca premsa francesa cobrint l'acte excepte algunes ràdios. Sembla que ni Le Monde ni Le Figaro ni Libération em confessa un col·lega gal. Estan molt enfeinats amb l'atemptat d'Estrasburg.

Valls demana un aplaudiment per a les víctimes. Jo que no aplaudeixo mai en un acte polític perquè no em confonguin aplaudeixo de tot cor.

Aquest home diu coses assenyades. I és d'agrair perquè ve de l'esquerra. Com que el turisme no és una desgràcia sinó un actiu.

O que no es pot criticar Vox i després fer els ulls grossos amb els CDR. Personalment tampoc veig gaire diferències entre els extrems més enllà que n'hi ha uns que sempre es creuen els bons de la pel·lícula.

En fi, està convençut que Barcelona ha perdut força gràcies a Colau i el procés. Jo, també.

I que es pot embolicar el proper dia 21. Té raó. Aquí hi ha un govern que crida a la vaga general.

He vist amb els meus propis ulls a la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, dient que és una "provocació" la reunió del Consell de Ministres a Barcelona als passadissos del Parlament.

El que hauria de fer aquesta senyora és explicar què farà perquè tornin la Caixa i BancSabadell, per citar només dues de les 3.000 que van marxar corrent.

L'acte acaba entre aplaudiments i selfies. Encara que jo, d'ell, m'hagués fet un petó als llavis amb Susana. Res, un frec a frec, però potser hauria estat la foto del dia. Així potser hagués estar portada a La Vanguardia en comptes dels sindicalistes.

No ho tindrà fàcil. No és que el bàndol sobiranista estigui per llogar cadires, però en el seu el PSC ja ha dit que no i el PPC ha presentat el seu alcaldable el dia abans: l'empresari José Bou.

Per ara, només compta amb 77.000 vots que Ciutadans va aconseguir el 2015. Ni això perquè en cada elecció es comença de zero. I unes eleccions municipals tampoc són unes generals amb el ganxo de Rivera -que no va assistir a l'acte, Arrimadas sí- ni unes eleccions al Parlament amb el procés pel mig./ Un reportatge de Xavier Rius.

whatsapp-image-2018-12-14-at-20.48.12.jpeg

Santiago Fisas, del PP

Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#11 JH, Tabarnia del Llobregat, 15/12/2018 - 19:02

Desde que insultó a VOX se ha cargado a un buen número de futuros posibles votantes.
Por ganar un par de votos socialistas-catalanistas, ha eliminado miles de votantes españolistas.
Que le den.

#10 Antonio Palau (dit tonet), Lagardelle sur Leze (Franca), 15/12/2018 - 17:41

Catalans no ous fieu d’aquet homme bon parlado no val res no es de esquerra ni de dreta ademes traido no mes pensa em ell cambia según bufa el vent pot se de vent d’arago Com de catalunya tôt depent els seus interesos personals SALUT

#9 Santi F., BCN, 15/12/2018 - 12:06

Aunque sólo sea por descalificación de los otros que se presentan, Valls es la mejor opción.

#8 Braulio, Barcelona, 15/12/2018 - 09:42

en múltiples terrenos pantanosos ya es que no se meta ni se acerca. Y si se acerca es para decir que los demás son el maligno, que no lo arreglan porque no quiere y que suban los impuestos... consejos vendo pero para mi no los aplicó. Como diría Belén Esteban, re-ti-rá-te, guahhh,

#7 Braulio, Barcelona, 15/12/2018 - 09:41

colabore. Aunque pierda y no consiga sumar o bien nadie quiera pactar con ella, es esclava de la política.
Una vez que ha bebido y comido sobre alfombra roja que diga lo que quiera de jornaleros, okupas de Nou Barris y Gràcia, de sin techo, porque ya sabemos que parchisera total: hace una medida, que valga poquito, lo cuenta cuarenta veces pero