El nou vicesecretari d'acció política del PP català, Enric Millo, és dels pocs polítics catalans que ha estat en l'executiva de dos partits perquè va ser també membre de la direcció d'UDC. A Unió va ser-ho gairebé tot: membre del comitè de govern d’UDC i del comitè executiu de CiU (1994-2003), president del comitè executiu d’UDC de la província de Girona (1994-1999), diputat de CiU al Parlament (1995-1999) i portaveu d’UDC al Parlament (1999-2003).
Millo, en efecte, va ser portaveu d'Unió al Parlament -i per tant portaveu adjunt de CDC- fins que la seva relació amb Josep Antoni Duran i Lleida es va trencar -en ple cas Treball- per motius no aclarits ni per un ni per l'altre.
Duran el va 'castigar' deixant-lo fora de les llistes al Parlament -va passar de portaveu parlamentari a militant ras i curt- i, després d'uns mesos de silenci, va ingressar al PP, llavors encara amb Josep Piqué de president.
En l'anterior congrés va donar inicialment suport a Montserrat Nebrera -quan encara hi havia tres precandidats: Sirera, Nebrera i la pròpia Camacho- però finalment ha esdevingut un home de la màxima confiança d'Alicia Sánchez-Camacho.
La presidenta, en efecte, el va esmentar un parell de vegades durant el congrés i l'ha col·locat al nucli dur de la direcció en una vicesecretaria clau. La relació entre ambdós és també per proximitat geogràfica perquè Camacho és de Blanes i Millo de Girona.
L'exdiputat de CiU tampoc no ho ha tingut fàcil: el seu aterratge al PP de Girona va tenir resistència per part del sector més conservador a causa del seu anterior pas per Unió. Mentre que al Parlament, en època de crisi i retallades, s'ha consolidat com a portaveu gràcies als seus coneixements en economia.
Però Millo defensa ara coses en matèria de llengua o pacte fiscal que difícilment defensaria en cas de continuar militant a Unió.
