L'advocada Ignacia de Pano, molt crítica amb el procés, afirma en aquesta entrevista amb e-notícies que “és tot mentida” i que “abans callava per tenir la festa en pau” però que ara “ja estic farta de callar” en aquesta entrevista amb e-notícies.
Al Catalunya Opina, programa en què col·labora, els telespectors independentistes l'anomenen “La señora esta” i fins i tot ella ho ha posat al seu perfil de twitter perquè, en efecte, Ignacia de Pano no deixa canya dreta. “Ja no ens quedarem a casa”, adverteix.
Advocada en excedència, manifesta també que “ja n'estic farta” i que ara “ja no en callo cap”. Segurament altres dones, i fins i tot altres persones crítiques amb el procés, se senten identificades amb ella.
Hi ha mares que em truquen per dir-me sort que tu ho dius perquè jo estic en un poble i no ho puc dir”, explica. Segons la seva opinió, els independentistes en canvi “no paguen preu social”.
Com la professora de la UAB, Isabel Fernández Alonso, a qui l'altre dia també convidaven a les xarxes socials a marxar; De Pano explica que “em volen fer fora de tot arreu, però no me n'aniré”. “Abans callava per tenir la festa en pau” però que “ja està bé de mesurar allò que es diu”, reitera.
En aquest sentit, considera que els independentistes han malmès el procés perquè “han accelerat els temps i s'ho han carregat” i que n'hi ha de “bona fe” però també que “una casta que busca créixer”.
Al seu parer, “el procés és una demència col·lectiva” i “alguns hi han trobat la raó de viure. Es creuen que estan en una trinxera de Verdún”.
"La situació és d'esquerda", afirma per altra banda sobre una eventual fractura social que l'independentisme nega. “Jo no vull conèixer independentistes nous, amb els amics de tota la vida ja tinc força amb la qual cosa ja no socialitzem”.
"TV3 era efectiva, fins i tot per als seus interessos, a l'època de l'Àngel Casas Show o el Dallas en català", continua. “Per aquí t'anaven ficant, ara és tan obscè que no hi ha un sol no independentista que la vegi, ens perden, no ens poden inocular”.
Natural de Binèfar, a la Llitera; confessa que ha estat “votant socialista” i que tenia bona relació amb els tres darrers alcaldes socialistes Antoni Siurana, Àngel Ros i Fèlix Larrosa. “Illa no em cau malament però el PSC es desfà com un sucrer quan han de defensar alguna cosa, com ara el 25% del castellà a les escoles”. “No defensar-ho és una postura antisocialista, profundament reaccionari”, afegeix.