La periodista i escriptora Pilar Rahola considera que "és una vergonya mantenir obertes" les ambaixades que Catalunya té arreu del món perquè "tot plegat no respon a cap estratègia nacional intel·ligent, sinó a l’afició a muntar-nos parides mentals quan ens sentim frustrats".
En aquest sentit, apunta que "s’estan reduint despeses bàsiques per a l’assistència a la gent, i és impossible explicar per què tenim oficina a Nova York i hem de suprimir els professors per a sords de les escoles".
En un article a La Vanguardia, Rahola exposa que "la despesa d’aquestes delegacions és insostenible" i posa com a exemple "l’oficina de 280 metres quadrats que tenim al Rockefeller Center de Manhattan ens costa 330.000 euros anuals de lloguer; la de París, de 580 metres quadrats, ens costa 399.000".
"Sumat a la despesa dels locals cal comptar el cost de personal, amb l’afegitó del sou dels delegats, considerats com a directors generals i que cobren 88.000 euros l’any, més dietes. La suma supera el milió d’euros, i no s’ha reduït en els pressupostos actuals", afegeix.
Rahola denuncia que "pel que fa a l’exterior només es redueix la solidaritat, s’augmenta la despesa exterior i es mantenen intactes les ambaixades, si bé és cert que en les èpoques glorioses de Carod havia arribat a doblar aquest pressupost. Fins aquí les xifres i, pel que sembla, les intencions".
"Tenen lògica aquestes ambaixades i més quan ja tenim les oficines del Copca (ara amb un altre nom) que fan les funcions d’ajuda comercial a l’estranger?", es pregunta la periodista. "Crec -apunta- que van ser un disbarat que va arribar al paroxisme amb l’oficina de Nova York, on literalment el tripartit es va tornar boig i va tirar la casa per la finestra".
"Només la inauguració, amb el viatge oficial d’una nodrida comitiva d’amics i adossats, ja va costar més de 80.000 euros. I ja havia començat la crisi que ara ens hem de menjar en termes d’un deute públic astronòmic", afegeix.
Per últim, diu que "els resultats d’aquestes delegacions, pel que fa als objectius, són indescriptibles i arriben a la mateixa altura que la preparació diplomàtica que tenia el germà de Carod per dirigir la luxosa seu de París: zero al quadrat".
