Publicitat
Política · 26 de Novembre de 2018. 10:11h.

L'autèntica Batalla de Waterloo

Puigdemont sobreviu on Napoleó va perdre l'imperi

L'autèntica Batalla de Waterloo

Figurants anglesos anant a la batalla

No deixa de ser curiós que Puigdemont s'hagi refugiat on Napoleó va perdre la corona.

Posat a escollir podien haver instal·lat la Casa de la República a Molenbeek, el barri musulmà a pocs quilòmetres de la seu de la Comissió Europea. Al cap ia la fi, aquest és un govern partidari del Volem acollir.

Perquè Waterloo és un municipi pijo a uns trenta quilòmetres de Brussel·les amb diverses escoles internacionals -on s'ensenyen tres idiomes, no com aquí- en el què resideixen directius de multinacionals i alts funcionariats de la UE.

Aquell diumenge 18 juny del 1815 Napoleó va tenir un mal dia. No se sap si per les hemorroides que li impedien cavalcar amb comoditat o perquè travessava una etapa ciclotímica després d'haver perdut l'imperi.

Jo, la veritat, també aniria una mica deprimit. Del no-res a emperador de França. Tractant al tsar de totes les Rússies, Alexandre I, com un germà a la localitat russa de Tilsit (1807). I després uns mesos a Moscou (1812) per acabar desterrat en un illot perdut enmig de l'Atlàntic.

El mal temps tampoc va ajudar. Fa uns anys es va saber que un volcà a l'altra punta del planeta -el Tambora, a Indonèsia- va entrar en erupció i això va trastocar el clima europeu.

Els francesos, amb greus problemes d'aprovisionament, van haver de suportar una pluja persistent. Molts d'ells descalços.

I Napoleó també va endarrer l'inici de les hostilitats fins al migdia a veure si el terreny s'assecava. Si no les bales de canó amenaçaven amb no explotar a causa del fang.

D'haver començat abans potser quan hagués arribat Blücher al capdavant dels prussians ja hauria enllestit els anglesos.

Ara imaginin el terreny: una pujada suau. Bé, en aquella època sembla que més elevada del que és ara.

Les pluges han anat erosionant el terreny. I fins i tot hi havia una rasa a meitat de camí que va dificultar la càrrega de Ney al capdavant de la cavalleria.

 

napol2012.jpg

Napoleó, a la representació del 2012

 

Però, el que els hi deia, ara imaginin el lloc: a l'esquerra la granja de Hougoumont, davant la de La Haye Sainte i més a la dreta la de Mont Saint Jean.

Napoleó donant ordres des del centre, a La Belle Alliance. No deixa de ser una venjança de la història que Wellington i Blücher es trobessin al final de la jornada -amb l'emperador ja cames ajudeu-me- en aquesta fonda que portava el nom precisament La Belle Alliance.

Més enrere, a la dreta, la localitat de Plancenoit on la Jove Guàrdia va intentar frenar en va als prussians.

A l'església de la població, al costat d'altres plaques commemoratives, n'hi ha una que recorda que el general Duhesme va ser mortalment ferit.

Duhesme va ser l'home que va manar a Catalunya entre febrer de 1808 i gener del 1810. Va ser substituït pel mariscal Augereau, aquell que per atreure els catalans, fins i tot va publicar un ban bilingüe francès-català.

En fi, la pregunta del milió: Què hauria passat si Napoleó hagués vençut a Waterloo?

Probablement res. El professor de Cambridge Andrew Roberts, que té un llibre deliciós sobre el tema (1), recorda que en cas de vèncer hauria de fer front a 700.000 homes.

Inclosos 200.000 russos, 210.000 austríacs i 80.000 anglesos i espanyols a la Península.

Napoleó s'havia enfrontat amb èxit a sis coalicions, però França estava exhausta.

En el remot cas de vèncer, potser ara Bèlgica no existiria i la zona francòfona -Valonia- seria part de França. Puigdemont no estaria ni refugiat a Waterloo. Però això és política ficció.

Lliçó per al procés: a la guerra -com a la política o futbol- mai s'ha de subestimar el rival. Ni tampoc sobrevalorar les pròpies forces.

Napoleó ho va fer. Sembla que abans de començar va dir als seus generals, que al migdia, haurien acabat amb els anglesos.

Amb prou feines s'havia enfrontat contra ells a la Península Ibèrica. I, per descomptat, no amb Wellington, un os dur de rosegar. Sobretot en batalles defensives.

Cada aniversari, en commemoració de la jornada, figurants d'un i altre bàndol reconstrueixen la batalla. Si tenen ocasió sempre poden fer-hi una visita.  / Un reportatge de Xavier Rius.

 
 (1) Andrew Roberts: “Waterloo. 18 de Junio der1815. La batalla por la Europa moderna”, editorial Siglo XXI, Madrid 2008, página 2

 

napelbande.jpg

Després de la batalla

 

Publicitat
Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#5 Neferu, Barcelona, 26/11/2018 - 19:21

Ya nos gustaría a muchos poder "sobrevivir" como "sobrevive" Fuigdemont

#4 opinador, Barcelona, 26/11/2018 - 19:00

600.000 euros de nuestro dinero para gastos de este mangante vividor no diría yo que es "sobrevivir" precisamente

#3 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 26/11/2018 - 14:04

¿Que mejor escondite para una rata trilera que un Water?

#2 Capit@n España, Losers totals, 26/11/2018 - 12:59

Es la síndrome del perdedor.....anar a Waterloo, celebrar la derrota de l'11 de Setembre, tenir el ruc català com a mascota....