Publicitat
Política · 9 de Febrer de 2019. 19:04h.

L'avi fatxa de Comín

Va tenir un paper destacat durant la Guerra Civil

L'avi fatxa de Comín

L'avi de l'exconseller Toni Comín era un conegut franquista de Saragossa i va tenir un paper decisiu en el triomf de l'Alçament Nacional a Navarra. Jesús Comín Sagués (1889-1939) va ser, en efecte, el responsable de portar els fusells a des de Saragossa a Pamplona perquè pogués triomfar la rebel·lió militar.

El periodista Lluís Foix ho recorda en les memòries sobre el seu pas per La Vanguardia, "Aquella porta giratòria", premi Josep Pla al 2016. Un dels seus oncles, Javier Comín, formava part de la redacció del diari.

"En la família Comín -explica l'autor-, hi havia una gran diversitat. El seu pare, Jesús Comín Sagués, va ser diputat per Zargoza el 1933 i el 1936 i al mateix temps cap de la Comunió Tradicionalista a Aragó".

"El 19 de juliol de 1936 -continua en les pàgines 44 i 45 de l'obra-, es va encarregar personalment de transportar en camió uns deu mil fusells i més de deu milions de cartutxos de Saragossa a Pamplona per ajudar en la rebel·lió de general Mola".

"Al cap de tres dies va repetir l'operació. Sense aquella ajuda d'intendència militar, Franco possiblement no hauria aconseguit les places de Saragossa i Pamplona el mateix dia de la revolta", conclou.

La dada està corroborada també en el Diccionari de la Guerra Civil escrit per l'historiador Manuel Rubio Cap i publicat per Planeta a finals dels 80.

L'obra, en l'entrada sobre el pare de l'ex conseller, descriu que "complint ordres del general Cabanellas, es va encarregar del transport de fusells i municions -uns 10.000 i alguns milions d'cartuchos- des de Saragossa fins a Pamplona".

"El 22 del mateix mes i any -prossegueix- va repetir l'operació, salvant asói la precària situació dels revoltats a Navarra, que no tenien pràcticament i material bèl·lic tot la qual cosa va contribuir decisivament al triomf de l'alçament militar a aquellla zona".

Comín és fill d'un dels quatre germans Comín, Alfonso Carlos, que va ser un referent del PSUC i de Cristians pel Socialisme en els últims anys del franquisme i primers de la Transició.

Però es dóna també la circumstància que un cosí del seu pare, Tomàs Pelayo Ros, va ser governador civil de Barcelona entre 1969 i 1974. Entre Garicano Goñi i Martín Villa.

Comín, des del seu exili a Brussel·les, s'ha caracteritzat per la seva bel·ligerància contra el Govern espanyol. Al desembre del 2017, llavors encara amb el PP al poder, els va acusar de tenir "por" i de ser "uns franquistes". Divendres passat, entrevistat per TV3, va tornar a dir que "Espanya no ha superat la Transició" i que "no ha superat el franquisme".

comi.jpg

Publicitat

57 Comentaris

Publicitat
#49 Torental, Torrecilla, 17/02/2019 - 23:51

Preguntar en Zaragoza, a los viejos del lugar q hay debajo de los nichos del cementerio de Torrero? El pajaro este mando fusilar a miles de anarquistas q estan en fosas comunes en Torrero.

#48 Resistencia , Flors i violes , 11/02/2019 - 21:49

La pregunta sería ¿hay algún dirigente nacionalista cuyo avi no fuera facha?

CIU fue el partido que mayor número de alcaldes franquistas recicló en las elecciones municipales en Catalunya de 1979_1983.
95 alcaldes franquistas en sus listas (AP, 22).
Curioso?
O no.

#47 Sharp, Tarragona, 11/02/2019 - 18:57

El único merito o virtud que tiene el actual Comín, es ser hijo de su padre.

#46 Delfí Ramirez Sala, Vilafranca del Penedèd, 11/02/2019 - 14:48

La distància ideològica entre avi i nét demostra que les generacions es regeneran espontàniament.

#46.1 Resistencia , Flors i violes , 11/02/2019 - 22:13

O no tan espontáneo.
Hay muchas sagas familiares que han pasado por todo el espectro político. Pero siempre en el que tocaba (poder). Será casualidad.
En Catalunya del abuelo franquista al nieto de la CUP, pasando por el padre convergente se han regenerado sin problema. Casi en el mismo puesto político. Y bien avenidos, que famiglia solo hay un

#45 Dionisio Gayubas Briongos, Durango, 10/02/2019 - 19:13

He leído todos los comentarios publicados sobre este artículo y he sacado la conclusión que, falta rigor histórico, sobran calificativos impropios y hay asertos muy oportunos. Solamente señalo: El derecho de autodeterminación, que esgrimen los independentista ni cabe en la Constitución del 78, ni está permitido a nivel internacional en los Esta