Publicitat
Política · 11 de Juny de 2010. 21:10h.

Les relacions perilloses del PSC amb Millet

El fiscal descriu com va convèncer la Generalitat i l'Ajuntament perquè "col·laboressin"

Les relacions perilloses del PSC amb Millet

Antoni Castells, José Montilla y Joaquim Nadal, en una imatge d'arxiu

La querella de la fiscalia per "tràfic d'influències" i "apropiació indeguda" contra els ex gestors de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, descriu diversos d'aquests casos de tràfic d'influència.

Mitjançant aquest procediment, Millet i Montull van aconseguir convèncer les autoritats de la Generalitat -del Departament d'Economia- i de l'Ajuntament de Barcelona per intentar apropiar-se de 3,6 milions d'euros en una operació urbanística consistent en la requalificació d'uns terrenys de la zona del Palau de la Música per a la construcció d'un hotel. El fiscal, que en totes les ocasions es refereix a Millet i Montull com "els querellats", descriu en la seva querella els casos de tràfic d'influència.

1 - "Els querellats", diu inicialment i amb caràcter general el fiscal, "van decidir fer valer, de manera especial i intensa, la posició que els seus càrrecs respectius de president i director general de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música els atorgava , així com aprofitar les relacions personals generades per la seva posició dins de la societat civil i política catalana amb autoritats i funcionaris de l'administració autonòmica i de l'Ajuntament de Barcelona, per tal d'aconseguir que aquestes col·laboressin en la realització d'aquella operació urbanística en que els querellats buscaven aconseguir un important benefici econòmic".

2 - Sobre l'actuació de Millet i Montull perquè el conseller Castells signés el document de permuta de qualificacions, el fiscal afirma: "Utilitzant l'especial posició dels seus càrrecs i aprofitant les relacions personals generades des d'aquells, a finals de 2005 i principis de 2006, els querellats van arribar a fer contactes amb alts responsables del Govern de la Generalitat, que finalment van portar a que l'honorable conseller Antoni Castells, actuant com a conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, signés el dia 8 de març de 2006 un documento titulat Conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per a la transferència d'aprofitament de diverses finques".

3 - El ministeri públic insisteix sobre la forma d'aconseguir el document signat pel conseller Castells: "Els querellats Millet i Montull, aprofitant-se com sempre de la posició dels seus càrrecs en aquella Fundació, de l'arrelament que la institució del Palau de la Música tenia en la societat catalana i fent valer les relacions personals generades per la seva posició amb aquell conseller d'Economia i altres responsables polítics, van aconseguir amb aquell conveni de març de 2006 tenir el compromís escrit de la Generalitat de Catalunya de fer el canvi de qualificacions i poder gestionar amb poques limitacions la cessió dels seus drets a favor de tercers, ja que el que realment perseguien els dos querellats en aquella futura transmissió era fer seva una important participació econòmica".

4 - I després, signat ja el conveni amb la Generalitat, Millet i Montull impliquen l'Ajuntament: "Aquell conveni i el seu annex no eren suficients per poder obtenir el guany econòmic que buscaven els querellats (...). Per això, emprant aquells els mateixos procediments persuasius esmentats que resultaven de la seva posició, van establir amb facilitat contactes amb responsables polítics de l'Ajuntament de Barcelona i amb el mateix honorable conseller Antoni Castells amb la finalitat de signar un altre conveni a tres bandes amb el clausulat que més els interessava, relacionat amb aquella futura operació urbanística. D'aquesta forma, es va signar el 24 d'octubre de 2006 un conveni entre aquell mateix honorable conseller, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas i Masjoan, i el president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, el querellat Fèlix Millet".

5 - Aquest conveni contenia una clàusula que permetia a Millet i Montull actuar en nom de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, perquè considerava aquesta com a promotora de l'operació urbanística de requalificació, quan en realitat la titular dels drets sobre els terrenys ja els havien traspassat a Olivia Hotels, SA, l'empresa que construiria l'hotel. "Amb aquesta clàusula", assegura el fiscal, "els querellats, Millet i Montull, s'asseguraven fer aparèixer en aquella tramitació administrativa a la Fundació com promotora, quan en realitat tots els drets sobre aquelles finques es transmetien a aquella empresa, i així van poder emprar més fàcilment la posició dels seus càrrecs i les relacions personals que derivaven d'aquells amb algunes de les autoritats i funcionaris que havien de participar en la tramitació i aprovació dels expedients administratius, i aconseguir també poder lligar millor davant l'opinió pública l'operació urbanístic-arquitectònica que es proposava amb un presumpte interès públic i de la mateixa Fundació".

6 - Millet aprofitava altres eventuals negocis en l'operació, com la cessió per Olivia Hotels, SA a la Fundació, en el marc de les negociacions per a la construcció de l'hotel, de 15 places d'aparcament i d'un magatzem de 340 metres quadrats, que també eren un objectiu de Millet. El fiscal enquadra aquesta actuació de Millet dins de les seves relacions amb les autoritats, i la descriu de la següent manera: "El querellat Fèlix Millet continuava buscant l'obtenció de guanys econòmics aprofitant les seves relacions amb algunes autoritats i funcionaris que havien d'intervenir directa o indirectament en la tramitació i aprovació d'aquell projecte, fent servir com sempre l'admiració i respecte que ciutadans i institucions tenien per aquella Fundació".

7 - El tràfic d'influències va ser el mètode utilitzat també per aconseguir la modificació del Pla General Metropolità (PGM): "Durant la tramitació de la modificació puntual del PGM per a fer el projecte hoteler, els querellats, degut a què van fer valer la seva posició i especial relació amb algunes autoritats i funcionaris municipals encarregats d'aquella tramitació, a través de contactes directes i indirectes amb aquells, van aconseguir que finalment, degut a aquella pressió dels querellats, el dia 10 d'abril de 2008 la comissió d'urbanisme, infraestructures i habitatge l'Ajuntament de Barcelona acordés l'aprovació inicial d'aquella modificació en els termes de la proposta que al querellats interessava, previ informe favorable a aquella decisió del sector d'urbanisme i infraestructures d'aquell municipi, malgrat no haver rebut encara l'informe previ i preceptiu que havia de fer la comissió territorial de cultura del Departament del Cultura de la Generalitat".

Article de Xavier Rius: "El cas Castells"

Publicitat
Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#7 pepillo, barcelona, 12/06/2010 - 23:51

Excelentes los dos enlaces que se mencionan aquí.

#6 Uno que pasa por aquí, Barcelona, 12/06/2010 - 12:44

Este enlace es muy interesante: http://dfc-economiahistoria.blogspot.com/2009/08/la-crisis-en-espana-ii-causas-de-la.html

#5 Alexei, barcelona, 12/06/2010 - 11:08

Tot i l'expoli fiscal, sembla ser que a Catalunya hi ha hagut diners de sobre per malbaratar i afavorir butxaques amigues. Que els tornin!

#4 pere, mallorca, 12/06/2010 - 10:39

On es el sonriure burlesc d,en Castells ara ?

#3 Isidre, Valls, 12/06/2010 - 08:18

A on hi ha corrupció hi ha P$C-P$OE, no falla mai. Potser és que tenen un responsable de "formació" molt enrenimentat: http://www.youtube.com/watch?v=8aKd-Lx-zlU