Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP ha oblidat les víctimes d'ETA a Catalunya i s'han sumat aquest cap de setmana a les diverses manifestacions que ha organitzat la xarxa ciutadana Sare, de suport als presos d'ETA, per reclamar el final de la política d'excepció per als presos d'ETA.
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, hi va participar "contra les mesures d'excepcionalitat penitenciària que encara avui, 10 anys després de la fi d'ETA, segueix vigent a la política espanyola". "ERC iruña: Presos i preses a casa!", va reivindicar Tardà; i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va reclamar "acabar amb la vulneració dels drets dels presos i preses vascos". La CUP, per la seva banda, va instar a "escoltar les reivindicacions del poble basc".
Els partits independentistes obliden que l'empremta d'ETA a Catalunya va aparèixer el 1975 i va romandre fins al 2001. Enmig va deixar 75 atemptats, dels què es van comptaibilitzar 54 morts i 168 ferits, com els atemptats d'Hipercor i contra la caserna de la Guàrdia Civil a Vic o l'assassinat d'Ernest Lluch.
La primera víctima mortal de la banda terrorista basca a Catalunya va ser el 1975, encara en el franquisme. Un cap de la Policia Nacional, Ovidi Díaz López (31 anys), va morir el 6 de juny en un intercanvi de trets amb membres d'ETA que havien atracat una sucursal del Banc de Santander al carrer de Casp. L'última víctima de la banda en terres catalanes va ser el mosso Santos Santamaría, el 17 de març de 2001 a Roses (Girona).
ETA va perpetrar l'atemptat més sagnant de tota la història en el centre Hipercor de la Meridiana de Barcelona. Va passar al juny de 1986 quan ETA va fer esclatar un cotxe bomba a l'aparcament d'aquest recinte, que es va saldar amb 21 víctimes mortals i 45 persones ferides. El 1990 la banda va matar sis agents de la policia amb un altre cotxe bomba en una caserna de la Policia Nacional de Sabadell i 9 persones en una caserna de Vic, entre elles 4 nenes.
Una dècada després, que van deixar nou morts a Sant Quirze, Lliçà d'Amunt i Barcelona, l'any 2000 la banda va assassinar el regidor del PP a Sant Adrià de Besòs, José Luis Ruiz Casado, i el polític socialista Ernest Lluch. ETA també va assassinar el regidor del PP a Viladecavalls, Francisco Cano Consuegra, i l'agent la Guàrdia Urbana Juan Manuel Gervilla en plena avinguda Diagonal.
