El TJUE considera que la justícia belga no pot negar les competències del Suprem com a autoritat per emetre euroordres contra els polítics independentistes.
"Una autoritat judicial no disposa de la facultat de denegar l'execució d'una ordre de detenció europea basant-se en un motiu de no execució que no es derivi de la decisió marc de la UE, sinó exclusivament del dret de l'estat membre que l'hagi d'executar."
En tot cas, el TJUE admet que, excepcionalment, un país pugui rebutjar una euroordre "després d'un examen adequat". En aquest sentit, la sentència del TJUE afegeix que, si la persona objecte de l'euroordre afirma que no es respectarà el seu dret a un judici equitatiu, el tribunal que decideixi ha d'examinar si això és així.
I ho ha de fer, primer, examinant si hi ha "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial del país que l'ha emès o "deficiències que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a què pertanyi l'interessat".
I després valorant si això comporta "raons serioses i fundades per creure que aquesta persona correrà risc en cas de ser lliurada a aquest estat membre."
És una resposta sobre el cas de Puig, però que afectarà també tard o d'hora a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
