El referèndum que planteja el president de la Generalitat, Artur Mas, té descol·locat el Govern del PP, que en aquests moments no sap com neutralitzar el full de ruta sobiranista de CiU.
Però, amb un ampli ressò als mitjans de comunicació internacionals, les opcions per actuar són molt limitades perquè és el mateix president de la Generalitat el que, en aquesta ocasió, ha pres la iniciativa i s'ha posat al capdavant del moviment sobiranista.
El debat a Catalunya es produeix, a més, de manera paral·lela amb el d'Escòcia, on els executius de Londres i Edimburg han arribat a un acord per garantir la realització del referèndum sobiranista.
El ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, apel·la a l'article 155 de la Constitució, que contempla la possibilitat de suspendre els polítics que convoquin un referèndum considerat "il·legal", però la suspensió de Mas -com la de Companys el 1934- encara esperonaria més l'opció sobiranista.
Una altra opció seria recuperar l'article 506 del codi penal, que el Tribunal Constitucional va tombar, i que va estar vigent entre els anys 2003 i 2005 per fer front al projecte del lehendakari Ibarretxe. Aquest article preveia penes de fins a cinc anys per als convocants d'una consulta d'autodeterminació.
El Govern del PP, amb majoria absoluta, podria modificar el codi penal i tornar a introduir aquest article sense les deficiències que van provocar la seva anul·lació per part del Constitucional, ja amb el socialista José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant de la Moncloa.
La realitat actual és que el codi penal contempla el delicte de desobediència, en el seu article 410, per als càrrecs públics que es neguin a complir les resolucions judicials, però només contempla la pena de multa i inhabilitació, i no la presó.
Aquest article solament el podria aplicar si el Tribunal Constitucional considerés il·legal el referèndum i el president de la Generalitat es negués a desconvocar-lo.
La desorientació del Govern del PP, que fins fa unes setmanes no contemplava aquest escenari, ha obligat Ruiz-Gallardón a demanar a l'Advocacia de l'Estat un primer informe sobre les actuacions que pot emprendre l'executiu de Madrid per aturar el procés català.
Ruiz-Gallardón lidera una cèl·lula de crisi de la qual també formen part el fiscal general de l'Estat, l'advocada general i un representant del ministeri de l'Interior.
Recórrer a les Forces Armades és una altra de les opcions del Govern estatal per impedir el referèndum, tot i que és una possibilitat més remota atesa la condició de membre de la Unió Europea d'Espanya, i la més que probable postura contrària dels seus integrants.
L'article 8 de la Constitució indica que “les Forces Armades tenen com a missió garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordre constitucional". Però a ningú no se li escapa que recórrer a l'Exèrcit convertiria Catalunya en un cas similar a Hongria el 1956.
