Publicitat
Política · 27 de Gener de 2021. 11:28h.

"Mare, Iceta ministre!"

"Mare, Iceta ministre!"

Un dels danys col·laterals de l'arribada de l'exministre de sanitat, el malvat Salvador Illa, a la contesa electoral catalana, ha estat l'elevació de Miquel Iceta a la categoria de ministre del Govern d'Espanya, com els hi agrada repetir a la Villa y Corte. Gràcies a aquesta rara conjunció astral, el fins ara líder del PSC ocupa la cartera d'Administració Territorial, una cosa de molta nissaga i prestància, encara que ningú sàpiga amb certesa quins assumptes tracta.

El cas és que ja tenim col·locat al graciós i ballador (de professió supervivent) capaç de veure Espanya fins a cinc o sis nacions diferents i això que només ha començat a comptar. Iceta és un fervent partidari del mantra de l'Espanya, nació de nacions o el federalisme asimètric de Pasqual Maragall. Abans Catalunya serà independent que Espanya federal perquè les autonomies han estat durant la pandèmia, no els regnes de Taifes, tal com denunciava Felipe González, sinó tribus rivals dirigides per autèntics "senyors de la guerra”. Per acabar-ho d'adobar a les passades eleccions catalanes, no abans de la sentència de Tribunal Suprem sinó fins i tot d'iniciar-se el procés contra els suposats "presos polítics" Iceta ja reclamava l'indult. A això se l'anomena visió de la jugada.

Mentrestant per aquella llei de la física recreativa segons la qual "els extremos es toquen" en altre temps anomenada "caverna" o "brunete" mediàtica de l'estepa madrilenya i el No-Do de Catalunya han procedit a esquarterar Illa i fer-li l'autòpsia en viu a TV3 amb la inestimable ajuda d'unes gràfiques que mostren l'evolució de la pandèmia i l'espantada d'Illa que el moment més inoportú. Ja se sap que ningú és profeta a la seva terra.

Al PSC es llepen els dits de gustet. L'incombustible José Zaragoza (de professió les seves intrigues) i llança les campanes al vol, sense recordar que els socialistes encara tenen refredant el cava amb què anaven a celebrar la victòria de Reventós ja que segons Tarradellas "el dia de les eleccions de 1980 hi havia a Catalunya dues persones amb dificultats per dormir: Pujol, que temia perdre, i Reventós, que temia guanyar". Però segons pública La Razón "Pujol no només reconeix que Junts [partit de Puigdemont] serà castigat, sinó que Salvador Illa, el PSC guanyarà les eleccions. Pujol esgrimeix un paral·lelisme. El 1980 "s'haguessin perdut les eleccions si Convergència no hagués inclòs Unió. No era una qüestió de matemàtica electoral, era una qüestió de missatge, el nacionalisme es presentava unit, el que el va portar a endur-se una bona part del vot útil". Així les coses del partit que va fundar el mateix Pujol, Convergència, mudat al PDeCAT, no quedarà ni rastre al nou parlament. Zero patatero li concedeixen les enquestes. Comença així l'enfonsament de la ingent obra de govern duta a terme per Pujol segons els seus exegetes. Tindrà el mateix final lluït que la UCD de Suarez.

Ara Illa, l'home tranquil, apareix amb la branca de l'olivera com un colom de la pau i insta a girar full de tot el que ha passat a Catalunya. Potser perquè com bé va dir Ernest Renan "l'essència d'una nació és que tots els individus tinguin moltes coses en comú, i també que tots hagin oblidat moltes coses”. El seu eslògan de campanya Catalunya torna fa suposar que Catalunya s'havia anat de farra amb algunes bandarres quan en realitat la Catalunya que tenim és exactament la que els catalans ens mereixem ... al menys fins al proper 14 de febrer.

Fins llavors tots són càbales i conjectures. El Madrid de Pedro J. Ramírez vol veure la foto finish a Ciutadans per concedir-li crèdit constitucionalista. Per molt estranys companys de llit que faci la política a Catalunya és un pacte contranatura. Hi ha coses que no només no poden ser, sinó que a més són impossibles.

El mateix Illa aposta per repetir un pacte entre els socialistes i Podem, -els cursis en diuen geometria variable-, un govern en minoria amb suports puntuals, se suposa que ERC mentre que la senyora Albiach, cap de llista dels podemites, opta per repetir el tripartit d'infausta memòria a Catalunya sumant així les hosts de l'inigualable senyor Rufián. El suport al líder socialista li ha costat rebre el regal de Jordi Galves qui en el digital El Nacional es regirava en el fang dient que "Jessica Albiach s'ha posat a fer-li la feina bruta, com qualsevol senyora de la neteja bruta".

Potser sí, potser les campanyes electorals siguin com les guerres que treuen el millor i el pitjor de cadascú. Encara que alguns s'entesten a mostrar només el seu costat més tenebrós i fosc.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#3 Jos, VNG (Ghost Republic), 27/01/2021 - 17:57

Ens ho passarem bé amb el Sr Trallero. Veig que escriu per dir coses i no per omplir paràgrafs sense dir absolutament res.

#1 Ramon, Barcelona, 27/01/2021 - 13:02

Benvingut Sr. Trallero¡¡ ... el Sr. Rius ha fet un bon fitxatge ...