Política · 19 de Febrer de 2015. 10:30h.

"Mas és especialista en perdre eleccions quan les avança"

José Bono: "Algun empresari de premsa em va oferir bon tracte a canvi de diners"

"Mas és especialista en perdre eleccions quan les avança"

José Bono, amb el seu llibre "Les voy a contar". Foto: Guacimara Vargas

En José Bono no ho sap però al març de 1993 vaig agafar una grip i vaig aprofitar per llegir-me els diaris de Kafka. Al juliol del 96 -sí, en ple estiu- en vaig agafar una altra i vaig optar per les memòries de Thomas Bernhard. Almenys els volums “Un niño”, “El frío” i “El sótano” en aquella edició groguenca d'Anagrama. Conec les dates precises perquè tinc la mania d'apuntar la data de lectura a la primera pàgina de cada volum. Per això, quan a finals de gener vaig percebre els primers símptomes de la grip -aquest any va forta- vaig anar ràpidament a la meva llibreria habitual i em vaig comprar el primer volum dels diaris de l’expresident de Castella-La Manxa.
 
- Ja em perdonarà però vostè és com Richard Nixon: s’ho apuntava tot. Són 17.000 pàgines que en el seu llibre “Les voy a contar" queden en 646.

Per ser la primera vegada que parlem, la veritat és que la seva comparació amb Nixon no és molt piadosa. Podrien trobar exemples de diaristes que m’estimulessin més que Richard Nixon; mai ha estat el meu model. Fins i tot, després de llegir les seves memòries em sento més allunyat d'ell que abans de fer-ho, la qual cosa és poc comú.

- "Guerra era el vicari de Déu en el partit". La frase és seva. No sé si l'exvicepresident li haurà perdonat.

La frase que Guerra potser no m’hagi perdonat és altra que l'afecta més familiarment i és menys celestial que la que vostè cita: "si Juan Guerra és culpable ens alegrarem que el condemnin". La vaig dir a la sortida d'una reunió de la Comissió Executiva Federal quan tota Espanya parlava del germà del vicepresident menys la direcció del PSOE on gairebé ningú l’esmentava. Eren el temps en que qui es movia no sortia a la foto.

- El cafè per a tothom va ser un error? No crec que estigui d'acord però, en la meva modesta opinió, va ser per diluir les reivindicacions autonòmiques de bascos i catalans.

Si llegeix el meu segon llibre de diaris, “Diario de un ministro”, que publicarà Planeta el proper dia 10 de març, veurà que estic molt d'acord que el cafè per a tothom va ser una sortida però no va ser una solució definitiva. Ens van donar cafè als que ni tan sols ho havíem demanat, amb, possiblement, la intensió d'assossegar els ànims d'alguns militars colpistes que, per cert, van acabar aixecant-se contra la Constitució. Anys després comprovem que el cafè per a tothom no ha estat la panacea.

- Deu ser l'únic socialista amb el que dinava Pedro J.

No té una informació molt precisa sobre aquest particular. El que passa és que uns ho expliquem gairebé tot i els altres callen. A mi no em preocupa menjar amb gairebé ningú, ni tan sols sopar amb Podemos.

- Els periodistes ens fiquem massa en política?

Depèn dels periodistes i de les seves empreses editores. No em sembla malament que es fiquin en política els periodistes, els capellans, els advocats, els paletes ... el pitjor seria que només es fiquessin en política els desvergonyits.

- Més d'un empresari de premsa va venir a demanar-li favors quan vostè era president de Castella-la Manxa.

Algú va venir a oferir-me bon tracte a canvi de diners. Li vaig contestar que el que desitjava era que el seu mitjà de comunicació m'oblidés i cínicament em va respondre: "això també té un preu". El vaig denunciar en roda de premsa. Em va anunciar querella per calúmnies però mai la va presentar. Tinc proves del que vaig dir.

- El fitxatge de Garzón va passar factura al PSOE?

A Garzón el va votar per unanimitat el Comitè Federal del PSOE. Ningú va posar cap objecció perquè fos el segon de la candidatura del PSOE per Madrid. Els seus detractors van començar a aflorar, sobretot, quan va donar un cop de porta i va tornar al jutjat a estudiar sumaris que estaven aparcats des que va entrar política. Felipe González, que és intel·ligent i intuïtiu, el va avisar el mateix dia en què el va conèixer que no duraria molt en el PSOE.

- Mas va amb la idea de fer una llista amb independents a les properes eleccions al Parlament. Algun consell?

Artur Mas és especialista en perdre suports electorals quan avança les eleccions. Si l'adversari està equivocat no cal distreure’l. No li sembla?

- El seu successor, José María Barreda, va perdre les eleccions per l'incendi de Guadalajara?

No ho crec.

- Pel llibre desfila també Juan Pedro Hernández Moltó. Va passar a la història pel famós "Míreme a los ojos” a Mariano Rubio però després es va cobrir de glòria a la caixa de Castella-la Manxa.

Tots cometem errors però Juan Pedro Hernández Moltó no té diners: no és comparable als desvergonyits dirigents de caixes que es van assignar blindatges milionaris a costa de dipositants o preferentistes.

- Vostè va superar fins i tot les majories absolutes de Pujol: 6 a 3.

Exactament el PSOE va guanyar sent jo candidat a Castella-la Manxa en sis ocasions consecutives. Fins el moment és un rècord. Estic molt satisfet d'això perquè no pertanyo al club dels que detesten les majories absolutes

- Pujol parlava bé de vostè.

Jo també vaig parlar bé d'ell en alguna ocasió. Però la seva afirmació està formulada en termes de passat i la meva resposta també. Avui no podria parlar bé d'ell.

- Fins i tot el veia com a successor de González.

És possible, però mai m'ho va dir. Pel que es veu amb el testament del seu pare endevina millor el passat que el futur.

- En un país normal vostè hagués arribat a president?

Espanya és un país normal. No vaig ser President perquè Zapatero em va guanyar en un congrés intern. Així és la democràcia. Però no em va durar molt el disgust. Després vaig anar ministre en el seu govern i ara som bons amics.

- Li pregunto per Zapatero. Com valora la seva gestió?

Hi va haver errors, com per exemple, el tractament que se li va donar a l'Estatut de Catalunya que era citat pels catalans com la seva preocupació número 24; és a dir, no era una preocupació primordial quan els polítics catalans la van començar a agitar. Però els encerts de Zapatero són molt dignes de ressaltar. El convido a que llegeixi el meu llibre, "Diario de un ministro", on parlo moltes vegades de Zapatero i de la seva gestió.

- Qui va filtrar els problemes d'Hisenda de Borrell? Jo, que sóc un malpensat, sempre he pensat que Serra.

No ho crec. A més, no ho sé.

- Catalunya se’n va?

A on anirà amb el bé que està? Espanya és una nació solidària i moderna on pagar més impostos no atorga més drets a qui ho fa. Paga més qui més té. Aquesta és l'essència de la solidaritat.  S’imagina vostè que els veïns de Pedralbes volguessin millor sanitat que els de Sabadell invocant que tenen més renda i que paguen més impostos? Serien uns desvergonyits no?

- Com veu Espanya?

Amb problemes. Però amb esperança. Espanya és una comunitat de sentiments en què de vegades ens entestem a destacar només els mals sentiments. No obstant això junts podem molt més que separats.

-  I el PSOE? Sembla que l'alternativa al PP sigui ara Podem.

Això diuen algunes enquestes però espero que el partit socialista no vulgui ser Podem ni consentir que Podem ocupi l'espai polític del PSOE. El nostre espai és el de la solidaritat, el de la moderació i el de la defensa dels que més necessiten els serveis públics.

-Ha estat un plaer llegir el seu llibre encara que en moltes coses discrepi de vostè.

Moltes gràcies. Jo tampoc estic d'acord amb vostè en tot el que escriu. No obstant això m'agrada llegir-lo.  /Una entrevista de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

14 Comentaris

Publicitat
#12 laila, bcn, 20/02/2015 - 08:48

No te enteras. Perder perder es no tener mayoría soberanista en el Parlament de Catalunya que es lo que cuenta. Y para perdedor el Navarro i la Camacho,

#11 Kropotkin, Vic, 19/02/2015 - 19:42

Catalanes, realmente estamos patidifusos: ¿por qué queréis un país nuevo, pudiendo vivir en uno gobernado por los herederos del franquismo?...jua, jua...a callar y a pagar, pringados...jua, jua...mejor hundidos!

#10 papot, san adrian, 19/02/2015 - 17:43

Aquest tiu no s'entera: Artur Mas va guanyar les eleccions, ¿per qué es pensa que es el president?

#9 Rafael.la Cases i Noves, La Silvanya d'Amunt, 19/02/2015 - 15:39

Diguin-me superficial, però he quedat trastocada amb la negror del tint al tupè i en les celles i no m'he pogut llegir l'entrevista ...
Diu alguna cosa nova o interessant? El coneixem des de fa molts anys, no té secrets per a la nostra intuïció ...

#8 Beakman, Bcn, 19/02/2015 - 14:25

Pues que yo sepa, las ha ganado todas... Incluso las de los tripartitos ¿no?