L'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha explicat aquest dissabte en una entrevista al 'Preguntes Freqüents' de TV3 que arran de la seva declaració al Tribunal Suprem “vaig estar sotmès a un linxament brutal”. “A les xarxes, en qüestió de 24 hores, hi havia més de 100.000 piulades que el més guapo em deia el més gruixut que et puguis imaginar”, revela.
El dirigent del PP considera que va ser com “identificar un objectiu i dir que tots els mals del fracàs del procés independentista els concentrem en aquesta persona perquè és l'adversari que hem d'abatre”. També lamenta que “persones conegudes van sortir dient coses molt desafortunades” contra la seva persona des d'alguns mitjans de comunicació.
Respecte el seu paper durant l'1-O i els dies previs, Millo afirma que “vaig intentar fins a l'últim minut impedir que passés tot allò” i que el seu objectiu era “evitar que algú pogués perdre la vida”. “Vam tenir situacions en què s'hagués pogut provocar una situació de conflicte civil al carrer. Em sento satisfet d'haver contribuït a evitar que a Catalunya, en aquella època, hi hagués un mort per aquella situació de crispació i de confrontació irracional”, relata.
Enric Millo també assegura que el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, demanava diàleg però per “acabar imposant una postura o portant l'Estat fins al límit”. “Malgrat que es deia públicament que es volia dialogar, a l'hora de la veritat el que es volia era fer veure que es dialogava”, assenyala.
“Públicament des de la Generalitat es deia que volien dialogar, però quan seiem a dialogar deien 'fem-ho sense que se sàpiga'. 'Reunim-nos però no ho fem públic, perquè llavors hauré de donar explicacions'”, afegeix. Sobre la possibilitat que Puigdemont convoqués eleccions anticipades, Millo creu que “es va espantar” pel fet que la gent es concentrés “a la porta de Sant Jaume dient-i traïdor”.
L'exdelegat del Govern central a Catalunya diu que l'operatiu policial per impedir el referèndum era “gairebé impossible”, perquè s'estava “donant suport des del Govern” i es cridava a la gent “a defensar les urnes i els col·legis”.
Tanmateix, defensa l'actuació policial perquè “algú havia de posar una mica de sentit comú” davant “la quantitat immensa de persones que en alguns llocs s'agrupaven no per anar a votar, sinó per anar a enfrontar-se als cossos i forces de seguretat , per tant, que hi hagués una batalla campal”.
