Publicitat
Política · 12 de Juny de 2014. 09:00h.

"Molta gent és de dretes i no ho sap"

Miquel Porta Perales: "La immigració és un tema tabú perquè cap polític vol donar la mala notícia que aquí no hi cabem tots"

"Molta gent és de dretes i no ho sap"

Miquel Porta Perales. Foto: David Mudarra, FAES.

En ple procés sobiranista a Catalunya, Miquel Porta Perales (Badalona, 1948) ha comès l'heretgia de publicar un llibre, "L'Orquestra Rosa", amb Gota a Gota, l'editorial de la FAES. La veritat és que en una temeritat així només havien participat altres catalans com Valentí Puig, Xavier Pericay i ell mateix -amb "El frau del bonisme"-. I fins i tot l'economista Xavier Sala i Martín amb "Globalització i reducció de la pobresa" (2006). Al llibre esmicola ara el que alguns han batejat com la dictadura progressista: el complex de superioritat moral de l'esquerra.

- Segons la seva opinió, el progressisme és "flàccid, gasós, lleuger, trivial, inconsistent". La frase és seva.

El progressisme és això. Apel·la a l'autenticitat, freqüenta una tolerància sense límits, remou - populisme! - Els sentiments del "poble" amb un llenguatge -pau, diàleg, multiculturalisme, solidaritat, etc. - Que redueix la complexitat a un discurs insignificant ple de tòpics. La teoria progressista -aquí està el septenni rosa de Zapatero- es tradueix en una política irresponsable carregada de prejudicis. El progressisme és un retroprogressisme. Un arrière-pensée que es permet el luxe de desqualificar l'adversari des d'una -inexistent- superioritat moral.

- No deu estar comparant ZP amb la gasosa?

Gairebé. Zapatero -poques idees i molt olfacte- és un bon exemple de populisme somrient. Zapatero o el somriure com a màscara i el tarannà com a mètode per obtenir i conservar el poder. Què conté el pensament de Zapatero? Bombolles. Com la gasosa.

- Aznar també va fer coses malament.

I bé, un polític cal valorar-lo pel conjunt del seu mandat. Aznar va construir una alternativa liberal al socialisme. Va impulsar una política-austeritat, estabilitat pressupostària, impostos, sostenibilitat del sistema de pensions, reforma laboral, unitat de mercat, etc. - que explica el desenvolupament econòmic després de l'etapa González. Però, Aznar -de la necessitat virtut- va adaptar la seva política a la correlació de forces. I això, en bona mesura, va condicionar -reforma laboral i la relació amb el nacionalisme perifèric, per exemple- el projecte.

- La majoria absoluta li va pujar al cap? Acostuma a passar amb les majories absolutes: són com l'alcohol. A Pujol i Felipe González els va passar el mateix.

És lícit que el polític amb majoria absoluta intenti complir el seu programa. Per a això el voten. És que no ens queixem quan el polític incompleix el seu programa? El que passa és que la majoria absoluta genera desconfiança sistemàticament. De fet, el programa de l'oposició a un govern amb majoria absoluta sol reduir-se a l'organització i capitalització de la desconfiança.

- L'aposta de situar Espanya com un aliat preferent dels Estats Units, al costat del Regne Unit, li va costar al final la presidència.

Les eleccions les va perdre Rajoy. Però, l'atlantisme d'Aznar va tenir a veure en això. Miri, l'atlantisme, liderat pels Estats Units, és fonamental per raons tàctiques (seguretat i defensa), estratègiques (tenir veu en el concert mundial) i ideològiques (salvaguarda de la societat oberta). Calia ser-hi i cal ser-hi. Cosa que xoca amb l'antiamericanisme visceral i el pacifisme ingenu que encara impera per aquests pagaments.

- El PP va perdre el 2004 no pels atemptats de l'11-M, sinó per la gestió que va fer de la crisi. Encara recordo d'Acebes parlant d'ETA.

Sí, la gestió dels atemptats no va ser la correcta. I el comportament de l'oposició -pescador en aigua tèrbola- tampoc no va ser correcte.

- A l'Iraq tampoc no hi havia armes de destrucció massiva.

D'acord. Però, llavors sabíem que Saddam havia massacrat quatre mil kurds amb armes químiques. I existia la declaració 1441 del Consell de Seguretat que autoritzava una intervenció si Saddam no demostrava la inexistència d'armes de destrucció massiva. Saddam -dotze anys incomplint les resolucions del Consell -va expulsar els inspectors de l'ONU. Finalment, la intervenció -recolzada per trenta-tres països, entre ells dotze dels quinze de la Unió Europea de llavors- va tenir lloc. Es podria haver evitat.

- No em negarà, a hores d'ara, que el canvi climàtic existeix.

No ho nego. Qüestiono un ecologisme -no confonguem ecologia amb ecologisme-irrefutable per definició que pretén ser l'únic sistema d'interpretació global del món. Un ecologisme que pretén organitzar, a la seva manera, les relacions entre societat, biologia, economia, cultura i política.

- Segons la seva opinió, el progressisme es fonamenta en cinc figures: el filòsof, el pedagog, l'agitador, el sintetitzador i l'intel·lectual. No sé si s'ha deixat la premsa o, com a mínim, determinada premsa.

Aquestes cinc figures són les principals propagadores de la causa progressista. I és cert que determinada premsa s'erigeix també en propagadora i / o vehicle de la propagació.

- L'esquerra està orfe des de la caiguda del Mur?

Amb la feliç caiguda del Mur entra en crisi l'esquerra que creu en la possibilitat d'assolir una societat reconciliada, que predica el predomini del públic sobre el privat, que aposta per l'intervencionisme econòmic, social i cultural. Entra en crisi l'afany redemptor que tantes desgràcies ha portat a la Humanitat. Feliç orfandat!

- La gent neix d'esquerres i, amb els anys, es torna de dretes?

Sol ocórrer. La realitat obliga. També és cert que, per citar el títol d'un excel·lent llibre escrit per un conegut expert en comunicació català, molta gent "és de dretes i no ho sap". O no ho accepta, perquè -aquí- ser de dretes té mala premsa. Aquí, la dreta és culpable de tot.

- Potser tenia raó a Raffaele Simone: el món s'ha tornat de dretes.

Això sembla. Una bona notícia, perquè ser de dretes -entre altres coses- suposa tenir sentit del límit i fugir de les utopies que sempre condueixen -la Història canta- al desastre. "Es vessen més llàgrimes per la pregàries ateses que per les desateses", deia Truman Capote.

- Potser pugui vostè dir-me de què ha servit l'Institut Català Internacional per la Pau -fundat per Joan Saura, per cert. Mas ni tan sols no s'ha atrevit a tancar-lo.

Jo no el tancaria. És un excel·lent monument a la ingenuïtat pacifista -també, l'adoctrinament- que regna al país de la innocència.

- En una cosa estic d'acord amb vostè: el progressisme ha fet molt de mal a l'educació. Entre altres coses s'ha carregat la cultura de l'esforç.

Efectivament, l'igualitarisme de la LOGSE -la igualtat del formiguer-, amb el seu corol·lari -no competiràs i no destacaràs- danya la cultura de l'esforç. Quina contradicció: en una societat competitiva es menysvalora la meritocràcia.

- A Catalunya, personatges com Xavier Roig o Iu Forn, gens sospitosos de pertànyer a la FAES, als de l'associació pedagògica Rosa Sensat en diuen Rosa Insensats, insensats en castellà.

Encara recordo un document de Rosa Sensat -cito de memòria- que advocava per la utopia, la solidaritat, la rebel·lia, la creativitat, la felicitat, la sensibilitat i el comportament positiu. Jo prefereixo l'estudi de la llengua i les matemàtiques. Resulta insensat que el coaching s'apoderi de l'escola.

- Per què a Europa som antiamericans?

La síndrome antiamericana que pateix Europa s'explica per la impotència d'un continent que veu com els Estats Units ocupa el seu lloc al món. Els Estats Units són el boc expiatori sobre el qual la vella Europa descarrega les seves frustracions, fracassos i enveges.

- La decadència militar d'Europa és irreversible?

Podria ser reversible si la Unió Europea es dota d'una ideologia, estratègia i pressupost de defensa que construeixi un pilar de seguretat propi coordinat amb el dels Estats Units. En cas contrari, Europa continuarà per la via ja iniciada que condueix a la subalternitat.

- Ens hem passat amb la correcció política del llenguatge. L'altre dia vaig estar a Sabadell i, a l'entrada, no hi diu Benvinguts, sinó Benvinguts i Benvingudes.

El feminisme celestial creu que el genèric masculí és una prova de la discriminació de la dona, perquè l'exclou com a subjecte del discurs. Es guanyarà el cel. El ridícul, també. La gramàtica no entén de sexe.

- La meva teoria personal és que el multiculturalisme és un intent de l'esquerra per no haver de parlar d'immigració

Cert. Hi ha alguna cosa més: el multiculturalisme serveix per no recordar coses políticament incorrectes com que la democràcia no és gratuïta i que els drets comporten deures.

- En les últimes eleccions europees no va parlar ningú d'immigració. És un tema tabú. Ni tan sols tot i les tragèdies de Ceuta i Melilla.

És un tema tabú, perquè cap polític no vol donar la mala notícia d'aquí no hi cabem tots.

- ¿Què queda de l'Aliança de Civilitzacions?

D'aquest somni d'adolescència, d'aquesta racionalitat simplista, no en queda res. De fet, mai no va haver-hi res.

- Occident sempre és culpable.

Sempre? Per descomptat que no.

- L'esquerra està erosionant la democràcia? Recordo Ada Colau dient que si el Congrés dels Diputats no aprovava la iniciativa legislativa popular per l'Habitatge Digne això no era democràcia. Entrar en aquesta espiral és perillós perquè la no-democràcia, és una dictadura. A més, a mi em fa mal, però el PP té -de moment- majoria absoluta.

Els indignats, en totes les seves versions, no entenen que la democràcia són regles de procediment que cal observar. Per això, parlen d'entelèquies com "democràcia veritable", "democràcia genuïna" o "democràcia participativa". De què parlen? Les alternatives a la democràcia formal han obert el camí que condueix al despotisme. El "poble" contra la democràcia. Quins temps!

- Quant trigarem a veure Ada Colau de candidata d'ICV?

Jo no la veig en una formació de regust "retro" com ICV. Podria recalar a Podemos: aquests sí que són moderns de veritat i ho prometen tot. Low cost, és clar.

- Vostè que és català no em negarà que Catalunya és una nació.

Constitucionalment i políticament, de nació n’hi ha només una: Espanya. Sentimentalment i culturalment, acceptaria que Catalunya és una nació: cultura, història, llengua i identitat compartides. Qüestiono l'afirmació heràldica del nacionalisme català que separa el "nosaltres" del "ells". La identitat de Catalunya no pot ser diferent de la dels seus ciutadans.

- Ni que el castellà està marginat a Catalunya.

Al carrer la gent s'expressa com vol, pot o li convé. Però, cal complir les sentències dels tribunals sobre l'ús de les llengües a l'escola. El castellà també ha de ser llengua vehicular. El nacionalisme català hauria d'acceptar que no és la llengua qui escull els parlants, sinó al revés. Qui normalitzarà el normalitzador?

- El que no sabia és que el PSOE encara reconeix el dret d'autodeterminació.

En la qüestió nacional, el PSOE obeeix a la llei del pèndol: confederalista, autodeterminista, autonomista o federalista segons convingui als interessos del partit.

- Si el TC no hagués tocat l'Estatut potser ara no hi hauria un procés sobiranista a Catalunya.

Discrepo. Fa dècades que el nacionalisme català té in mente el "procés". La sentència del TC és un argument victimista ad hoc per justificar-ho.

- Ja sap que es diu a Catalunya, que Aznar va ser una fàbrica d'independentistes, almenys la segona legislatura.

Les enquestes diuen que, quan Zapatero va acabar el seu segon mandat, l'independentisme havia guanyat deu punts en relació amb el segon mandat d'Aznar.

- Parafrasejant Miquel Porta Perales: Catalunya no és Getafe, Catalunya és una nació.

Alguns estudiosos del tema afirmen que una nació existeix quan hi ha ciutadans que consideren que formen part d'aquesta nació. Així, tots contents.
 
- Per què la dreta està acomplexada? Vull dir que una persona d'esquerres està orgullosa de ser-ho. Una de dretes té remordiments de consciència. Al Regne Unit aquestes coses no passen.

Cert. Però, és que aquí a la dreta es connota negativament. L'esquerra practica el judo moral contra la dreta. I això pesa.

- Deixeu-me fer-li una última pregunta: Què ha fet malament Trias amb Can Vies?

Un polític no pot ordenar el compliment de la llei i, tot seguit, retractar-se. Què diem als que compleixen la llei? Per què complir la llei si l'incompliment de la mateixa surt a compte o és una via per a l'obtenció de privilegis? No es tracta -com diu l'alcalde- d'esgotar les possibilitats del diàleg. Es tracta d'una altra cosa: la por del polític enfront de l'antisistema. / Una entrevista de Xavier Rius

Publicitat

31 Comentaris

Publicitat
#24 esteve, barcelona, 14/06/2014 - 00:30

Es pot ser dropo i no saber.ho??

#23 Oroil2, BCN, 13/06/2014 - 23:28

"...encara impera per aquests pagaments". A part les bestieses que diu l'entrevistat, sisplau, podríeu buscar-vos un traductor castellà-català competent, o apujar-li el sou al que ja teniu perquè pugui fer la seva feina amb més calma?

#22 pep, manresa, 13/06/2014 - 13:56

Pujol sempre ha estat d'extrema dreta i ara (figura que) és independentista (del PPciu).

#21 Peret Peretanya, Barcelona, 12/06/2014 - 21:45

Hi ha persones de dretes que no s'adonen de fins a quin punt es pot ser bèstia quan s'actua sota la inspiració del mercat per damunt de tot. No veuen que poden igualar i superar la bestiesa del comunisme de Pol Pot, de Stalin i del feixisme de Hitler. Qualsevol dia descobriran aquest «Mediterrani».

#19 Jijij, Bcn, 12/06/2014 - 16:49

Molta gent és independentista i no ho sap.