El congrés del PSC, que ha començat aquest matí al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona), ha pres ja dues decisions rellevants per a la bona marxa del congrés: l'informe de gestió del primer secretari, José Montilla, serà obert als mitjans i el primer secretari serà escollit a banda de l'executiva.
La votació, ara per ara, és a mà alçada tot i que delegats del PSC estan recollint signatures -en necessiten 250- perquè sigui secreta. Els quatre candidats (Pere Navarro, Angel Ros, Miquel Iceta i Joan Ignasi Elena) tenen, dons, aparentment les mateixes opcions.
Montilla, ara senador a Madrid, ha d'exposar aquesta tarda a partir de les quatre el seu informe de gestió com a primer secretari sortint. Una de les incògnites és si patirà un vot de càstig després que el PSC hagi perdut tres eleccions successives (autonòmiques, municipals i generals) i hagi baixat al Parlament a 28 diputats.
El congrés ha començat aquest matí, a partir de les onze, amb la benvinguda i constitució a càrrec del Secretari d’Organització i Finances, José Zaragoza; l'elecció de la mesa del congrés -presidida per l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros- i les salutacions de convidats: Joan Carles Gallego, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya; Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector; Joan Caball, Coordinador d'Unió de Pagesos; Hannes Swoboda, Coordinador i probable President del Grup S&D; Philip Cordery, Secretari General del PES; Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya; Javi López, Primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya; i finalment Manuel Chaves, president PSOE.
Montilla s'arrisca a tenir vot de càstig
Delegats del PSC recullen signatures perquè la votació de l'informe de gestió sigui secreta

Montilla, en el Congrés
¡A por ellos!
3 Comentaris
Mig país (Estat) a l'atur o en situació de misèria i exclusió social, i aquest mediocre reenganxa càrrec després de càrrec, acumulant pensions, sous, dietes i xollos. Montilla (i ZP), per la seva nefasta gestió , hauria de ser jutjat severament. No pot ser que ens hagi/n enfonsat i tot quedi igual
Montilla ha anat per la pela, ja la te i llarga, pot cagar-se en el convent. La "afoto" impagable mireu: tots els mateixos, tots el de sempre, auto-aplaudin-se desaforadament. Que hauràn fet be?, que els haurem d'agrair els aturats i els que tenen gana?, de que és vanten?, no son despreciables?
A este le importan un rábano los votos de castigo. Money, money, money, cantaba Liza Minnelli.