Publicitat
Política · 28 d'Octubre de 2013. 09:57h.

"No faré cap declaració a favor de la independència de Catalunya"

Antoni Martí, cap del Govern d'Andorra: "Tenim una bona relació amb Catalunya i unes excel·lents relacions amb Espanya"

"No faré cap declaració a favor de la independència de Catalunya"

Antoni Martí

Són les nou del matí i amb una puntualitat absoluta, el cap de Govern d’Andorra, Antoni Martí, ens fa passar al seu despatx. Tot i el dia atrafegat, d’aquí unes hores ha d’inaugurar la Fira d’Andorra, té una estona per dedicar-nos.

Martí ens demana si volem un cafè però els dos preferim una aigua. Li comento que li hauré de fer una foto amb la bandera d’Andorra. Cap inconvenient. Abans de començar, el cap de Govern ens recorda que concedeix poques entrevistes, ho sabem. Comencem, doncs.

- Tot andorrà s'ha trobat amb algun català que li diu “ens envaïu i ens deixem guanyar”. Comprèn que vegin Andorra com un país proper?

No sé si els catalans pensen això. Nosaltres estem molt bé amb el territori que tenim que és molt més petit que Catalunya, però no sé què pensen els catalans. Nosaltres tenim una bona relació de veïnatge amb Catalunya i tenim unes excel·lents relacions amb Espanya i França.  Ha de pensar que Andorra és un estat i tenim l’obligació d’estar bé amb Espanya o França.

- Entén que els catalans demanin la independència?

Jo, políticament, no faré cap declaració, en el sentit que es puguin interpretar les meves declaracions com a cap de Govern, de si estic a favor d’uns o d'altres. Mantinc que tenim un bon veïnatge amb Catalunya i bona relació amb Espanya.

- Uns dies abans de la celebració de la Via Catalana, a Andorra també es va celebrar un acte a favor de la independència de Catalunya. Què li sembla que l’Assemblea Catalana tingui presència a Andorra?

Andorra, tot i que hem de desplegar coses a nivell social, és un país de llibertat. Sense haver-hi legislació al respecte, Andorra sempre ha permès tota mena de manifestacions en un sentit o altre, sempre respectant el que és la nostra sobirania. Sé que hi va haver aquesta manifestació, no la critico perquè no sóc ningú per fer-ho i tampoc no sóc ningú per donar-li suport. Sóc cap de Govern d’Andorra i estic centrat en el que interessa més als ciutadans d’Andorra.

- El govern espanyol es va plantejar una reestructuració de les escoles a Andorra. Això respon a polítiques d’austeritat d’Espanya o és a causa de la davallada de la demanda?

 És un problema d’alumnat. No té res a veure amb les reformes de les quals s’està parlant tant i tant a Espanya. Hi ha una voluntat  del govern espanyol de continuar mantenint el sistema espanyol a Andorra, cosa que és una bona notícia, és bàsicament una qüestió d’organitzar-se de diferent manera. També hi ha una cosa que em sembla important: properament tornem a signar un conveni amb la República Francesa per 10 anys més de sistema públic francès a Andorra. Tant d’un costat com d’un altre es continuen garantint els diferents sistemes educatius, cosa molt important per als nostres joves, ja que els dona la possibilitat d’estudiar fora.

- El sistema educatiu andorrà es caracteritza perquè ensenya en quatre idiomes diferents. Què li sembla el tracte que donarà la nova llei Wert a les llengües cooficials?

La veritat, i tothom ho entendrà, és que en temes externs a la política andorrana sempre he estat molt prudent i ho continuaré sent. Per tant, el que m’agrada és parlar de la realitat andorrana. Hi ha pocs països al món que tinguin tres sistemes públics  i nosaltres ho tenim. És un actiu que no podem perdre. A nivell de l’ensenyament francès, som l‘únic ensenyament a l’exterior  que és públic i això s’ha de conservar i s’ha d'agrair. Per això la figura del coprincipat és tan important.

- Andorra ha viscut bé fora de la UE. Ara cal intentar entrar-hi?

No és necessari entrar-hi, però és necessari fer una nova adaptació. Vam signar un acord perquè la nostra economia funcionés força bé, però ara hem d’anar més enllà. D’aquí, la voluntat d’aquest govern d’entrar a l’espai econòmic europeu o d’un nou acord d’associació. Necessitem un nou marc amb la Unió Europea que no passa necessàriament per la integració.

- Creu que és un problema no estar dins de la Unió Europea? Quins pros i contres hi ha?

No, no és un problema. Tenim molta gent que té dificultats per treballar a Anglaterra o a altres indrets i per això ho hem de solucionar. El futur del nostre jovent passa per treballar aquí però no siguem il·lusos, també per treballar arreu i sense problemes administratius. Per això hem de fer un nou acord que no passa per una integració però sí per un acostament.

- Tenen sentit els països petits en el món globalitzat actual?

Són necessaris i aporten molt. L’altre dia, a la Cimera Iberoamericana a Panamà, el president de Colòmbia, Santos, i en plena conferència va agafar de referent Andorra. Un país que acull gairebé 8 milions de visitants i que ha fet del turisme un dels seus grans actius. Quan un país gran explica això, demostra que els grans països poden aprendre molt d’Andorra. Evidentment que els països petits tenen la seva cabuda, no només a Europa sinó al món. Siguem un país petit o més gran, a l’hora de votar a l’ONU tots tenim un vot.

- Ens ha explicat que Andorra té una bona relació amb Espanya i França. Els coprínceps ajuden a mantenir aquest clima?

El fet que tinguem de copríncep francès, el president de la República Francesa, només aporta avantatges a Andorra. Ara bé, una cosa és la seva instrucció com a copríncep i l’altra el seu càrrec com a president de la república veïna. Hi ha vegades que França té algunes opinions, independentment de la seva posició com a copríncep. No se l'ha de veure com un protector però la veritat és que, en línies generals, el fet de tenir un copríncep que és president de la república, ajuda Andorra a nivell internacional.

- Els coprínceps són una figura important per al país. Al bisbe Joan Enric Vives se’l veu més present al país que no al copríncep francès. Temes de proximitat?

Sí, tenir un coprincipat amb aquesta simetria, un copríncep que a nivell internacional té una presència molt important i un altre que té la seva influència a nivell religiós, és una bona cosa per a Andorra. És un just equilibri entre un copríncep i l’altre. El copríncep episcopal per la seva situació geogràfica, a  pocs quilometres d’Andorra, fa que la seva presència sigui més continuada i constant. El copríncep francès no té, per una qüestió d’agenda, les mateixes possibilitats de visitar Andorra.

- Fa pocs mesos el papa Francesc va esdevenir nou Sant Pare. Què li sembla la successió?  

No s’utilitza la figura del copríncep episcopal per fer contacte amb el Vaticà. No va així. La veritat és que jo saludo aquests mesos del pontificat del nou Papa perquè em penso que és una persona amb un esperit obert. Aquests primers mesos marquen una manera diferent de portar l’església catòlica que em sembla molt positiva.

- Ha demanat audiència?

No, no li he demanat cap entrevista.

- L’Escola Andorrana és la que té un nombre més elevat d’alumnes. Tenen constància que això genera una societat catalanoparlant?

El sistema educatiu andorrà prepara els nostres joves per fer els seus estudis tant a França com a Espanya. Una gran part de les classes  es fan en català però d’altres  es fan en diferents idiomes  a fi d'aconseguir que, després, els nostres alumnes  puguin continuar els seus estudis  a França o a Espanya. El que està passant, bàsicament, és que aquests últims anys els alumnes andorrans sempre anaven a Espanya tot i que ara, cada vegada més, se’n van cap a França i això es una bona cosa perquè el nostre sistema estava pensat per anar a un lloc o a l'altre.

- Quina és la situació del català al país?

Contràriament al que pensa la gent, les últimes dades diuen que va millorant. La percepció al carrer pot ser una altra però les dades mostren això. Tot i que és evident que hem de millorar.  Cal recordar que Andorra és un país on hi ha hagut molta immigració, un país molt acollidor que ha fet una transformació molt de pressa i hem deixat de costat el que és la nostra obligació: que el català es parli més i més. Hi ha molt camí a recórrer tot i que les dades demostren que cada dia anem millorant pel que fa a l’ús de la llengua catalana.

- A pocs països pots anar sense por que t’estirin la cartera; Andorra és dels països amb més seguretat, i el quart en esperança de vida. Tot i les bones dades hi ha alguna cosa a millorar?

Les dades que tenim és que, a nivell de seguretat em sembla que estem en el tercer o quart lloc. Tot es pot millorar però ara que Andorra està obrint la seva economia, la gent i els inversors han de tenir garantida la seguretat jurídica i també la seguretat personal, cosa que a Andorra així succeeix. Hem de continuar lluitant. A nivell sanitari estem molt ben catalogats, si ho lliguem tot: seguretat, serveis sanitaris i bona educació, amb essència el que són els pilars de l’estat del benestar, tot i les dificultats que passem econòmicament, els andorrans podem estar orgullosos.

- Sembla que sigui un país idíl·lic per viure....

No, el que estic dient és que moltes vegades els andorrans hem claudicat. Segurament perquè es un país que ha crescut molt i ràpidament, hem deixat de valorar els actius que tenim.

- Per anar acabant, l’aeroport de la Seu acollirà vols comercials. Quin balanç en fa?

El Govern d’Andorra ha tingut converses amb Ana Pastor, ministra de Foment del govern espanyol, per mirar que es requalifiqui aquest terreny  a fi de que es puguin fer vols comercials. Això interessa a l’Alt Urgell però també a Andorra. Estem en aquest procés i hi participem perquè  ens interessa, però la titularitat de l’aeroport és catalana, per tant, aquí hi ha d’haver una voluntat inequívoca de la Generalitat de Catalunya. Una vegada aquest aeroport sigui d’ús comercial, Andorra pot ajudar però qui ha de fer l’empenta important és la Generalitat i espero que hi posi els diners necessaris.

- Què n’espera de cara al futur? És realment l'aeroport que Andorra necessita?

No hi podran aterrar tot tipus d’avions però és l’aeroport que tenim més pròxim a Andorra.  Si hi ha alguna cosa que hem de millorar són les comunicacions i l’aeroport pot ser un actiu més, com també en un futur ho ha de ser un heliport andorrà. Tot el que siguin millores a nivell d’infraestructures és evident que ens beneficia a tots./ Una entrevista de Mireia Giné. 

Publicitat
Publicitat

53 Comentaris

Publicitat
#34 BEJOTA, BCN, 29/10/2013 - 15:54

El 'no' a la independencia de Cataluña ganaría con casi un 60% si salieran de la Unión Europea
Según una encuesta publicada por 'El Periódico'

#34.1 BEJOTA, BCN, 30/10/2013 - 15:13

El líder dels socialdemòcrates europeus adverteix Mas: la independència unilateral implica quedar-se fora de la UE .

Swoboda recorda que no es pot "crear nous conflictes i esperar que tothom t'accepti a la UE",

#34.2 Sortir de la unió europea, la Seu, 24/10/2014 - 19:16

Sortir de la Unió Europea automàticament és dir a Catalunya automàticament que és un país. Gràcies UE, ens faciliteu la vida. :) #sísí

#33 Roland, Aragón, 29/10/2013 - 10:02

Aunque se hable catalán en Andorra.Nunca se integrará en una" gran Cataluña" ya que viene muy bien tener un paraíso fiscal en la puerta de casa.Suiza sólo está al alcance de las grandes fortunas catalanas

#32 mike, lleida, 29/10/2013 - 09:46

doncs mira, a Andorra no m'hi veuran més el pel

#31 Calimero, Barcelona, 29/10/2013 - 06:25

Cuando cataluña se separe de españa tambien tendrá coprincipes. El coprincipe Mohamed V! de Marrcuecos y el Coprincipe Emir de Qatar, que juntos llevarán las riendas de Qatarluña Provincia de Ultramar del Reino de Marruecos, cuna del Cat-Alá variante de inmersión del corán en catalan...

#30 Marc3, Barcelona, 28/10/2013 - 21:16

no fa cap declaracio a favor pero tampoc en contra, esta agafat pels collons per Espanya i Franca.

#30.1 catamunt, BCN, 29/10/2013 - 23:33

com a mínim són independents.... ja ens agradaria a nosaltres...