Publicitat
Política · 17 de Juliol de 2008. 09:32h.

"Parla'ns en català"

Immigrants llatinoamericans, senegalesos, palestins i xinesos reivindinquen el català

El Manifiesto por la Lengua Común ha tingut resposta a Catalunya i vint-i-tres associacions de persones immigrades i organitzacions de suport han presentat aquest dijous l’edició del Manifest 'El català, llengua comuna' i un vídeo de sensibilització que es difondrà per Internet, amb el suport de la Plataforma per la Llengua, impulsora de l'iniciativa.

L'acte, celebrat a l'Ateneu Barcelonès, ha comptat amb la presència del president del Parlament, Ernest Benach, i de l'expresident Jordi Pujol, així com l'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la i que ha signat un pròleg on es destaca "la importància d'utilitzar la llengua del país amb les persones nouvingudes com a forma de reconeixement mutu i de no exclusió".

El Manifest consta de 10 punts "als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada", segons diuen les associacions. El vídeo que es presentarà de la campanya "El català, llengua comuna", és un reportatge dels actes celebrats a la diada de Sant Jordi del 2008 a Barcelona, per part de les 23 associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a aquestes.

El manifest de la Plataforma per la Llengua està basat en un text que ja es va presentar durant la darrera Diada de Sant Jordi, però que s'ha reforçat. Aleshores, l'escriptora Najat El Hachmija va deixar clar que "qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca", i afegia que "només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no texcloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot".

El primer punt del decàleg defensa que "l'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar".

El segon punt remarca que "les administracions i institucions públiques han dapostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes". El tercer punt considerava que "en aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna".

Com a quart punt es recorda que "els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han destablir les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra". "La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu", era el cinquè manament del decàleg.

"El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans", expressaven, per tot seguit afegir com a setè punt que "adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir duna ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l'adquisició dels drets socials i polítics".

Finalment, en vuitè lloc es defensa que "el català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom". "La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte", s'afegia en novena instància, abans de concloure el decàleg tot reivindicant que "volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció daquest país que entre tots i totes estem edificant".

Entre aquestes associacions signants es troben moltes que tenen l'espanyol com a llengua originaria del seu país, com ara la Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (Apbb), Centro Boliviano-Catalán, Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (Fasamcat), Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol), Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (Feecat) o Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación). També s'han adherit un gran nombre d'entitats de la immigració provinent d'Àfrica i d'altres punts de l'Estat espanyol, com ara Els Altres Andalusos o l'Espazo Galego dos Països Catalans.

Publicitat

184 Comentaris

Publicitat
#183 Ortiz, BCN, 04/06/2011 - 08:04

Mucha subvención y gente comprada es lo que hay. Si me fuera a trabajar a marruecos, al Atlas, aprendería el árabe antes que el bereber. No porque tenga nada contra bereber, sino porque el arabe me permitiría entenderme con millones y el segundo no. ¿Vosotros, optaríais por el bereber?

#183.1 Carles Manrique, L'Hospitalet de Llobregat, 29/06/2011 - 10:27

Jo si, sobretot perquè el bereber es parla més que l'àrab al Marroc. Si es parlés més l'àrab, optaria per aquest ùltim, però com que no és així, opto pel bereber.

#182 Rauric, Manresa, 07/01/2011 - 17:28

Catalunya te una llengua pròpia i tot aquell que vulgui viure adaptat a la terra que ha triat per treballar i viure, només per educació, ha de aprendre la nostra llengua li agradi o no, o no ho farien en un altre país on hi hagués una llengua diferent a la seva?

#181 pepe, andorra, 12/11/2010 - 11:41

Y pq el catalan ha de ser la lengua comun? eso lo decidiran las personas de esta region y no cualquier desgraciado en su despacho. Las lenguas pertenecen a las personas.

#180 David, Lleida, 21/08/2010 - 10:39

És evident que el català ha de ser la llengua comuna de Catalunya. El que passa és que els fatxes que no l'han volgut aprendre mai tenen enveja dels immigrants que sí que l'aprenen i no volen ser posats en evidència.

#179 Poseidon. Barcelon, Barcelona, 22/07/2010 - 16:55

El deseo de integrarse en la sociedad de acogida o elegida, es loable. La lengua es el elemento primordial desde luego. El asunto es, si se hace de motu propio. o porque subvencionan las asociaciones que preconizan ese acercamiento tan decidido.