Publicitat
Política · 11 de Novembre de 2009. 19:26h.

Primera autocrítica pel cas del Palau

Antoni Serra Ramoneda proposa que dimiteixin els 150 patrons

Primera autocrítica pel cas del Palau

Antoni Serra Ramoneda, a l'esquerra, en un acte d''El Periódico'

El catedràtic d'Economia de l'Empresa, Antoni Serra Ramoneda, ha fet autocrítica pel cas Palau en la seva condició de patró de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. En un article a El Periódico, Serra Ramoneda ha assegurat que "entonem, doncs, el mea culpa. I paguem la penitència que fins i tot el confessor més indulgent ens imposaria, que seria dimitir dels nostres respectius càrrecs i anar-nos-en cap a casa compungits i amb el cap cot. Al meu parer, nosaltres no tenim autoritat moral per recriminar a tercers errors que hauríem hagut de ser els primers a corregir. Que vingui sang nova neta de qualsevol màcula per aplicar el bisturí i recompondre el que entre uns i altres no hem sabut gestionar".

Serra Ramoneda ha dividit en tres els errors comesos pels patrons en el control de la gestió feta per Fèlix Millet. "El primer és no haver reclamat una simplificació de l’alambinada estructura jurídica que acollia les activitats del Palau i del seu Orfeó que, s’ha vist a posteriori, era la clau per als desviaments il·legals de fons i per deixar fora de qualsevol auditoria externa l’ús donat als recursos financers aportats per particulars, a través de la Fundació, i públics, a través del Consorci, i que anaven a parar al pou negre de l’Associació o a unes butxaques indegudes. Una enginyeria jurídica que hauria hagut de despertar sospites a persones que, com jo i molts altres patrons, estan avesades en temes financers i comptables".

"El segon, no haver exigit una rendició de comptes detallada en la reunió anual i permetre que aquesta degenerés en un acte purament social on s’escoltava un breu concert i es degustaven apetitosos àpats i vins. El tercer, no haver tingut el suficient olfacte per deduir d’indicis més que evidents, com ara la generosa contractació de parents i l’ús de l’edifici per als seus sumptuosos enllaços, que alguna cosa podrida podia haver-hi a Dinamarca", assegura l'economista en el seu article.

Serra Ramoneda també enumera un seguit d'atenuants en la responsabilitat dels patrons, però ell mateix afirma que "són fàcils de col·legir. El primer és que al ser prop de 150 els patrons de la Fundació, la responsabilitat estava molt difuminada i tots confiàvem que fossin els 19 integrants de la comissió delegada els que s’ocupessin de les tedioses funcions supervisores que ens competien a tots. En definitiva, per comoditat vam creure erròniament que el càrrec era purament honorífic. El patronat es reunia una vegada a l’any; la comissió, sovint, cosa que portava els seus membres a tenir més contactes amb el president i les persones que amb ell tallaven el bacallà, i mai més ben dit per la potent olor que tota aquesta operació desprèn".

"Més encara, hi havia una notable coincidència de noms entre la junta de l’Associació del Palau i la comissió delegada de la Fundació. I, encara que sigui anecdòtic, fins i tot havent-hi estat convidat, no vaig assistir a cap dels dos fastuosos casaments que es van celebrar en el marc incomparable del Palau, com a anys enrere hauríem pogut llegir en el clàssic apartat de Notes de Societat", afegeix Serra Ramoneda.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 bmjvalles, Terrassa, 12/11/2009 - 10:59

El comentari del peiró demostra que la gent encara no s'ha enterat: la gran majoria de calers mangats pel Millet provenen d'aportacions privades, no públiques. Millet és una excel·lent cortina de fum dels casos de corrupció PÚBLICA existents.

#1 antonio peiró, Lleida, 11/11/2009 - 22:23

Me sumo a la propuesta de dimisión de los 150 patrones, pero voy mas lejos, solicito, mejor exijo una aditoria de sus patrimonios y de sus familias