Publicitat
Política · 13 de Febrer de 2018. 12:15h.

"Puigdemont ha de deixar d'enredar"

Celestino Corbacho: "Ell sap que les conseqüències dels seus actes seran perseguides pels tribunals"

"Puigdemont ha de deixar d'enredar"

Ell no ho sap, però a mi Corbacho em cau bé. La qual cosa no vol dir que la seva successora a l'alcaldia de l'Hospitalet, Núria Marín, em caigui malament. Jo, en baralles de partit, no m’hi fico. O d'expartit perquè com és públic i notori l'exministre de Treball ha deixat el PSC després de 40 anys de militància. Entre un polític fet a si mateix i algú que hagi passat per Harvard, per posar un exemple, sempre me’n refio més del primer. Estan més arrapats a la realitat. Durant el dinar -perquè vam dinar i tot- em va dir una frase digna de Churchill: "l'autèntic valor del polític és tenir capacitat d'anticipar-se al futur".

 - Marxa a Ciutadans?

Jo no m'he anat del PSC per demanar l'entrada a un altre partit. Això no ho faré de cap de les maneres. Estic molt orgullós d'haver participat i d'haver format part del PSC durant 40 anys. Li desitjo tota la sort del món de cara al futur perquè els encerts del PSC al futur segur que aniran a favor dels ciutadans. Al PSC, a més de companys, he fet amics i seguiré mantenint amistat amb molts d'ells.

 - Llavors per què s'ha anat del PSC?

Jo m'he anat del PSC perquè sempre he entès que la política o et motiva, per participar activament en ella, o no et motiva. I jo fa un temps que aquesta motivació l'he perdut amb les propostes del mateix partit. Segurament, pot ser una qüestió subjectiva, però en aquesta vida un pren les decisions per apropar-se a una organització política o pren les decisions, a nivell individual també, per allunyar-se d'aquesta organització política.

 - Va haver de ser una decisió molt dura

 Jo vaig entrar en una reflexió llarga des del punt de vista polític i personal i va arribar un dia que vaig arribar a la conclusió que tenia dos camins: un, seguir pagant la quota i oblidar-me absolutament de la política; o la segona decisió, que no deixava de ser complexa i també sentimentalment dolorosa, que era donar-me de baixa del partit. Aquestes decisions no són fàcils, però al final a la vida has de prendre les decisions que consideres més adequades, fins i tot a risc de equivocar-te. I vaig decidir donar-me de baixa del partit.

- I com ho porta?

 Una vegada que m'he donat de baixa, t'he de dir que aquesta situació d'independent no és dolenta. Ara tinc una llibertat per pensar que segurament abans, no dic que no la tingués, però estava una mica més condicionada. Això no vol dir que la meva opinió necessàriament ara hagi de ser crítica amb el PSC, la meva opinió -si algú me la demana- serà segons el que jo opini i segons la meva visió. I en alguns casos podran coincidir que les decisions que prengui el PSC em semblaran perfectes; però si no em semblen bé i algú em demana la meva opinió, ja no hauré de justificar-les.

- Què ha fet malament el PSC?

Jo no voldria entrar ara en un conjunt de retrets en quantes coses ha fet malament. Jo crec que a Catalunya no podem analitzar el que ha fet i no ha fet el PSC si no ho analitzem en el marc del que ha passat i està passant a Catalunya. A Catalunya la situació no deixa de ser només complicada, sinó que està sent atípica en el sentit que ha fet tremolar els fonaments en totes les organitzacions polítiques. Des d'aquest punt vista, s'ha anat tensant la societat i les posicions polítiques. Això és inqüestionable. Portem un parell d'anys que la tensió sobre la situació de Catalunya i la divisió que hi ha respecte al constitucionalisme i l'independentisme fa que molta gent demanem posicions clares, nítides i concretes. I en alguns casos jo he trobat que el PSC no prenia aquelles decisions amb la fermesa que, des del meu punt de vista, jo creia que calia fer.

- Posi’m un exemple

Hi va haver una manifestació convocada per SCC -i jo no sóc partidari d'anar a moltes manifestacions- en que vaig entendre que no et podies posar de perfil. Aquell dia havies d'anar sí o sí a aquella manifestació. Però jo em vaig sentir orfe. Perquè el partit va prendre una decisió molt típica de donar llibertat. Què és donar llibertat? Jo no demano llibertat per anar a una manifestació, jo demano compromís perquè estigui present en una manifestació d'aquesta naturalesa. I quan aquesta manifestació va desbordar totes les previsions, llavors en la segona sí. Per què no tenim una posició fixa sobre aquest particular?

- Més coses?

Segurament hi ha hagut altres coses. Tot això et va distanciant. I en el meu cas la distància no era només per aquestes coses, sinó que la distància ja venia pel fet que el 2015 vaig abandonar totes les responsabilitats institucionals, els càrrecs que tenia en el partit i, lògicament, en la mesura que et vas distanciant et sents menys compromès amb la política quotidiana, per tant, els inputs que reps o són inputs molt motivadors o sinó et vas distanciat.

- A veure si el veig de tertulià

Jo no he marxat del partit amb la intencionalitat d'anar a Madrid a un altre partit o d'encapçalar una llista, però sí seguiré sent una persona que seguirà molt de prop la política amb molt d'interès. Per tant, no dimiteixo de l'interès per la política i de donar l'opinió quan algun mitjà de comunicació me la demani.

- L'alcaldable de Ciutadans a l'Hospitalet, Miguel García li ha llançat l'ham?

Miguel García és amic meu des de fa 30 anys. I tot i que se'n va anar a Ciutadans, mai hem perdut la relació d'amistat.

 - De fet, ell va ser el primer a marxar del PSC. I això que era del nucli dur de Montilla.

De moment hem parlat per telèfon, però 'jo un consell a un amic mai l'hi nego si m'ho demana'. No ho sé si ho farà, però si ho fa li ho donaré.

- I amb Núria Marín ...

No, a la Núria no li donaré consells perquè porta vuit anys sense demanar-m'ho.

- La mala relació personal amb la seva successora a l'alcaldia ha influït en la seva decisió?

No, mala relació personal no. Suposo que tindrà els seus motius ... ella va considerar que no necessitava la meva opinió ni els meus consells, ja que està en el seu dret.

- Tenia opció de ser Síndic de l'Hospitalet?

A mi això no m'interessava, però va ser la prova del cotó. Em van trucar un seguit de companys del partit per dir-me que a L'Hospitalet s’havia de triar una figura del Síndic i em van dir que creien que jo seria la persona adequada. Jo vaig dir que no m'interessava i no li vaig donar més importància. Van passar uns dies i em va trucar Miguel García, de Ciutadans, per explicar-me que estaven negociant -perquè necessitaven els vots de C, s- la possibilitat d'escollir la figura del Síndic i que el seu grup estaria encantat de votar a favor meu si jo decidia acceptar el càrrec. La meva primera reacció va ser d'agraïment, però particularment a mi no m'interessava. L'endemà vaig voler fer la prova de nou, així que vaig trucar Miguel García perquè parlés amb el grup socialista i amb el govern municipal. Si ells estan d'acord, parlem sobre la possibilitat que jo sigui el Síndic de l'Hospitalet. Miguel García ho va parlar i li van dir que jo no era la persona adequada.

- Canviem de tema: Si hagués de donar un consell a Puigdemont, quin consell li donaria?

Li demanaria que deixi ja d'enredar, que el seu projecte ha fracassat, que assumeixi el fracàs i que deixi a Catalunya un govern que es preocupi dels problemes que ens afecten als ciutadans, que són molts, i que durant aquests últims anys no ha format part ni de les prioritats ni de l'agenda del govern, això no és un consell, és una petició. A partir d'aquí tot i que el dia de la marmota va ser la setmana passada, si hem de seguir durant un any amb el dia de la marmota seguirem.

-No sembla que hagi de fer-li cas

És possible que no perquè el senyor Puigdemont ha portat les coses a un nivell en què ell sap que les conseqüències dels seus actes seran perseguides pels tribunals i això no es pot amnistiar, el procediment està obert.

 - Ell pensava que amb un bon resultat serviria d’amnistia

Aquest és un dels grans errors, el poder judicial no solament és independent, sinó que ells tenen consciència que són un autèntic poder independent. Quan tu decideixes posar en els tribunals qualsevol tema, tu ja no ho treus d'allà, no hi ha cap govern que tregui això del tribunal. Quan s'obre un procediment no hi ha cap govern en aquest país que tingui capacitat de tirar enrere, i després el procediment segueix. En el moment en què una part de les accions del que ha passat a Catalunya s'han portat a la justícia, això ja l’atura cap govern, i això tindrà les seves conseqüències, i el senyor Puigdemont sap que això és així, que això no té marxa enrere. I ell també sap que si ell no segueix alimentant la idea que ell és president efectiu d'alguna cosa i el govern d'aquí es dedica a governar i a resoldre problemes és home mort en dos dies des del punt de vista polític.

corbres.jpg

- Què els diria als votants de Junts x Catalunya?

Jo respecto -per descomptat- les seves idees, quan una persona arriba a la conclusió que Catalunya estaria millor com un estat independent, res a dir, és la seva idea i jo la respecto, però espero que respectin la meva. I els hi diria que portem cinc anys en aquesta matèria, que els resultats finals s'ha demostrat que no només són escassos sinó que el propòsit d'intentar internacionalitzar i arribar a ser un Estat independent, no l’ha reconegut ningú. Els hi diria: no renunciï vostè a la seva idea però si renunciï al mètode que han triat, perquè aquest mètode ja sabem quin és el seu resultat, oblideu-vos de declaracions unilaterals i defensi aquest assumpte democràticament dins de la legalitat. Això és el què els hi diria als votants de Puigdemont, però tot seguit li hauria de dir al govern de l'Estat que vostè ha d'oferir algunes reformes i alguna generositat cap a alguns dels plantejaments que des d'aquests sectors també es fan, no dic ni referèndum d'autodeterminació ni reconeixement d'independència però si que és veritat que Catalunya té una percepció que hi ha temes que no estan sent ben tractats.

 - Això també ho va dir Montilla en aquell discurs en 2007, el de la desafecció, el que passa és que davant qualsevol iniciativa suposo que els barons del PP  -i no sé si també els del PSOE- dirien que no es pot premiar Catalunya després de la suposada deslleialtat amb el procés.

 Jo crec que el gran problema que té Espanya és que li falten líders amb capacitat d'estadistes. Quin projecte posen sobre la taula? tant els que estan en el govern com els que estan a l'oposició i després, sent conscient que l'encaix territorial cal ajustar-lo, probablement hi ha d'haver una oferta, pensant en aquest ajust territorial. Des d'Espanya hauria d'haver un discurs, i això no va de privilegis per a ningú. Per exemple respecte al finançament, la meva opinió és que mai hi haurà un finançament suficient. Tu li pots donar deu i l'any que ve et diuen que és insuficient, però sí que hem de parlar de sistemes justos, de si aquest repartiment és just o no és just. Segurament Catalunya, València i altres comunitats hauran d'ajustar perquè el sistema segurament no és just amb elles. Si tu vas a temes de reconeixement, el tema nació estem discutint l'embolcall o el contingut? la sobirania resideix en el poble espanyol i és indivisible i en la situació actual en què el repte que tenim els europeus és fer una Europa més potent i més fort, l'única discussió que jo accepto és quina part de la sobirania de l'estat nació està disposat a cedir l'Estat a Europa?, però en cap cas trossejar la sobirania dels estats nació d'Europa. També crec que hi ha un camp a explorar, que és el camp de les competències, aquí estem inventat cada dia una cosa nova però som incapaços de dissoldre el Consell Comarcal del Barcelonès. Vostè té una àrea metropolitana de Barcelona que té entre 8 o 9 administracions comptant les empreses, estem parlant de crear un estat nou i han estat incapaços de posar una única administració que sigui l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

- Vostè veu Elsa Artadi presidenta o amb mèrits per ser-ho?

Com que tinc molt poc coneixement d'ella, en principi crec que a qualsevol persona té condicions per exercir un càrrec. Ara bé, quan tu ja coneixes a algú perquè té un currículum polític pots dir que tens més confiança o menys, jo en aquest cas no puc expressar ni confiança ni desconfiança.

- En què va fallar Mas de president?

 Mas va fer una mala lectura de les mobilitzacions del carrer. Mas va tenir un magnífic resultat l'any 2010, es va acostar als millors resultats que va tenir Pujol en les seves millors èpoques, tenir 62 diputats vol dir que és impossible tenir una alternativa des de l'oposició. Tenia una oportunitat d'or per fer una bona opció de govern, modernitzar l'administració, ser més eficient i crear una taula de consens per als temes més nacionals. El discurs podria haver comptat amb més consens que no la pròpia del sobiranisme. Jo crec que li va faltar la visió d'estadista, i es va deixar guiar per una idea aa molt curt termini. Jo crec que li van dir: president si tu dissols, arrases. El resultat va ser que van perdre 12 diputats, ERC va tenir una pujada important, nosaltres vam començar el declivi, però tot i això no va aprendre i va tornar a convocar eleccions el 2015. Un governant el que no pot fer mai és traslladar a l'assemblea la presa de decisions.

- Això Maragall també ho va fer amb l'Estatut perquè va delegar en una ponència parlamentària de 16 membres.

Pasqual tenia una idea de reforma de l'Estatut diferent de la que al final va sortir. Pasqual el que volia no era tant fer un Estatut nou, sinó fer una reforma que incorporés vuit o deu coses molt singulars, que la població les sentís pròpies, que la gent les fes seves. Aquesta era la seva idea però en el moment en què va entrar a l'assemblea va acabar amb 200 articles, amb la qual cosa va quedar tot una mica diluït, però crec que Pasqual va tenir una sensibilitat molt diferent. Recordem aquelles Diades en què Pasqual sobretot li volia donar veu als diferents accents de Catalunya, d'una banda el respecte a la simbologia de la bandera, però no oblidant Poveda o Maite Martín, diferents veus, ara tot això s'ha perdut.

- Ja que parlem de Margall, no sé si preguntar-li sobre Ernest Maragall, que ara sembla un referent per al sobiranisme

Separant l’aspecte personal, que sempre he tingut una relació cordial amb ell, crec que Ernest està en el seu perfecte dret de dir que se sent més identificat amb el sobiranisme, però que sigui el més radical del sobiranisme no deixa de sorprendre una mica.

- Recordo que quan va ser conseller amb Montilla va publicar un article a La Vanguardia que deia que el tripartit no tenia projecte de país, l'únic que reivindicava al final de l'article era un grup parlamentari del PSC a Madrid

Jo crec que Ernest després de la seva època parlamentària a Catalunya en el grup socialista entra en un procés d'abraçar un pensament més sobiranista i en aquest sentit més radical. I, en fi, no afegiré res més.

 - Què es va torçar a Catalunya?

 Crec que Catalunya es comença a torçar quan s'aprova l'Estatut de Catalunya i amb molt poca visió d'Estat i de futur el PP fa una pèssima operació de recórrer aquest estatut, després una pèssima sentència del TC. Un cop això succeeix va faltar una mica d'agilitat política tant a nivell del govern de l'Estat com aquí de veure si amb aquella sentència es podien recompondre coses o no. És veritat que era molt difícil perquè aquí a Catalunya Convergència ja no estava per aquesta tasca, jo crec que d'aquí ve l'origen de la desgràcia de l'Estatut. Crec que en el pacte que hi va haver entre Artur Mas i Zapatero podria haver fixat unes bases per als propers 25 anys.

 - Hi ha una llegenda urbana que diu que Pepiño Blanco el va sondejar per recuperar el PSOE a Catalunya, si és certa, se’n penedeix de no haver-ho fet?

Pepiño Blanco precisament no ... Però que vaig tenir trucades i gent que sempre em va proposar aquesta possibilitat doncs sí, sempre va existir. El que passa és que jo mai em vaig prestar a això. / Una entrevista de Xavier Rius.

4 Comentaris

Publicitat
#4 Rivas, Hospitalet, Tabàrnia, 13/02/2018 - 19:05

Hemos llegado aquí no por el nuevo estatut, sino por 40 años de compadreo entre los gobiernos del PP y del PSOE con los nacionalistas, hoy independentistas.

#3 Telamarinera , Vilanova, 13/02/2018 - 14:33

Es un hombre correcto y educado. Pero, ”el problema” lo inici los Maragall, y un Zapatero q no creia iba a ganar las elecciones. El disgusto de éste, se plasmó en los no destinos a los q aspiraba Maragall (istambul).
Al Correr al PSC hacia el catalanismo forzó a éstos (miedo)al independentismo, para mantener el poder (salarios, subvenciones

#2 CMR, Tabarnia, 13/02/2018 - 13:54

Poco crítico lo veo con el discurso oficial del PSC cuando sigue insistiendo en el mito de que todo empezó con el Estatut.

A favor del Estatut votó un 73,9% del 36% del censo, o sea un 26,6% de los catalanes.

#1 Marcos , Hospitalet, 13/02/2018 - 13:28


Muy bien Corbacho . Tienes que apoyar el proyecto de Ciudadanos en Hospitalet. Un sector del PSC acepto la candidata d'ERC a la figura del defensor del ciudadano. Yo me di de baja hace tiempo del PSC por los motivos que hoy expone Corbacho. La ciudad necesita a Corbacho