Teresa Giménez Barbat no se’n recorda, però ara fa quasi deu anys em va trucar per si volia presentar-li el seu llibre -crec que al costat de Juan Carlos Girauta- a Tarragona: “Diario de una escéptica”. Li vaig dir que no perquè l’acte era a Tarragona, el periodisme digital és molt esclau i -el procés encara no havia començat- havia molta distància ideològica. Però la Teresa, una de las fundadores de Ciutadans, sempre ha estat una persona afable. Ara acaba de deixar de ser eurodiputada de Ciutadans -s’havia de fer lloc als nous fitxatges- amb mal sabor de boca.
- Ciutadans l'ha deixat tirada?
Rivera i el seu entorn no ha considerat que jo fos un actiu i s'han desinteressat de mi. A dia d'avui, no només Albert Rivera, una persona amb la que vaig tenir una relació important al començament, no m'ha trucat per res. El propi cap de llista, Luis Garicano, que semblava valorar la meva feina i que assegurava que em volia a Brussel·les amb ell, encara és l'hora de que em truqui. Entenc que no tenen cap obligació de seguir comptant amb mi. Però una mica d'educació no és molt demanar.
- Vostè va ser una de les fundadores de Ciutadans, juntament amb Arcadi Espada i Albert Boadella.
Jo vaig ser una de les quinze signants del primer manifest, un dels fundadors. Vaig veure l'Albert Rivera fent un míting, quan era coordinador de Granollers, i li vaig proposar venir a l'executiva amb nosaltres.
- Ah! Va ser vostè?
Sí, sí. Quan van nomenar Albert president del partit, va venir a dir-me que havia estat la seva mare política i que no ho oblidaria mai. És per això que em sorprèn una mica aquest tracte, tan poc humà... Sí que és veritat que va haver una època, en el segon congrés, en la que vam tenir les nostres diferències, però han passat molts anys i hem madurat tots. Hem madurat políticament, perquè érem uns passerells en aquell moment.
- Hi ha aquella famosa llegenda, no sé si urbana, que Rivera va ser escollit president del partit perquè van tallar l'abecedari i va sortir la 'r', o no?
La veritat és que, encara que jo naturalment hi era en aquell congrés, en aquesta 'cuina' concreta no hi vaig participar, però sí que és veritat que hi va haver, al final, a la desesperada, una decisió d'aquest tipus... que l'elecció es faria per aquest tipus d'ordre. Està recollit en molts llibres. No és un secret.
- Vaig llegir en una crònica de La Vanguardia, d'Inaki Ellakuria, en què la deixava pels núvols.
No va ser un acte de venjança. Va ser una acte en què al final, per sorpresa meva, va haver-hi una generosa reivindicació de la meva feina i de molt d'afecte cap a mi. Va ser molt emocionant i estic molt agraïda. Però en cap moment va ser un acte de venjança, ha estat només un titular.
- Com li han anat les eleccions europees a Ciutadans? Tampoc els hi ha anat tan bé, perquè han tret set diputats. Quan hi havia UPyD i Ciutadans, eren sis diputats, de fet n'han pujat un i sense competència.
Sí, quan vam arribar al Parlament Europeu, UPyD i Ciutadans vam sumar sis, un resultat de set és molt magre. Tenint en compte que les condicions de projecció política i de mitjans de què disposa ara Ciutadans no té res a veure amb les eleccions del 2014. Aquesta política de fitxatges de gent d'altres partits no ha funcionat.
- Per què entre la batalla d'UPyD i Ciutadans va acabar guanyant Ciutadans? UPyD ha desaparegut políticament.
Bé, UPyD encara és viu. No sé quants afiliats té i en desconec el volum... però és viu perquè hi és la Maite Pagazaurtundúa. Evidentment, va guanyar Ciutadans i penso que es veia venir des de feia temps, perquè sempre semblava que era Ciutadans qui oferia la mà i s'hi acostava; mentre que la cúpula de UPyD era qui es negava. I això donava una imatge bastant negativa, i crec que això va ser el que va decantar la balança a favor de Ciutadans.
- Albert Rivera arribarà a la Moncloa?
Albert Rivera té moltes ganes d'arribar a la Moncloa i ja veurem. El que teníem al cap nosaltres no era un partit d'aquest tipus. Naturalment que volíem conquerir quotes de poder, perquè amb poder pots dur a terme el teu programa, projectes... però no anava a ser un partit de masses. Posar-ho tot al servei de ser president obliga a deixar massa coses pel camí. Ciutadans està perdent molts valors que eren pilars fonamentals.
- El procés ha catapultat Ciutadans?
Jo crec que plantar cara al procés ha estat una cosa que els constitucionalistes han valorat. Defensar la Constitució a Catalunya ha estat valorat per la resta d'espanyols. Per altre banda s'ha perdut influència a Catalunya. Potser perquè estan massa centrats en la conquesta d'aquest poder a nivell espanyol.
- Europa ens mira?
Li diré si el món ens mira: no com voldrien els independentistes. A Europa s'han desinteressat totalment d'aquests polítics esbojarrats i rebutgen absolutament que Catalunya pugui ser independent, i a més amb les maneres com s'han fet les coses. Però, en altre sentit, sí que el món ens mira. Parlava ahir amb uns membres de l'associació Europeans in Catalonia -que són expatriats de tota Europa que estan vivint a Catalunya, que són unes 400.000 persones- que em deien que la tasca que estaven fent els constitucionalistes a Catalunya està servint de model i sent d'una gran ajuda. Hi ha pulsions independentistes en altres llocs d'Europa, als quals encara no se'ls ha donat la importància que tenen. Nosaltres estem convertint-nos en un model per la manera que hem tingut d'enfrontar-nos a l'amenaça que pot portar la dissolució d'Europa.
- Si mires TV3 sembla que el relat independentista estigui guanyant a Europa.
Però qui mira TV3? Jo no miro TV3 i quan la miro, hi veig un univers paral·lel. No està guanyant en absolut. És una maquinaria de fake news TV3
- Catalunya no serà independent?
Jo crec que no, sobretot perquè nosaltres sabem que va per llarg i haurem d'estar molt de temps alerta. La meitat de la població de Catalunya va veure com hi havien unes resolucions i uns actes al Parlament que els privaven dels seus drets i llibertats. Van actuar sense cap consideració ni sentiment per els seus conciutadans no independentistes. Nosaltres continuarem combatius perquè sabem que és una lluita que no s'acaba aquí. Hi ha molta gent que està convençuda , que és independentista, que encara no se n'ha adonat que això es una fantasia malèvola. TV3 i els mitjans de comunicació no ajuden, però hem de fer que toquin de peus a terra./ Una entrevista de Xavier Rius.
