"Alguns havien dit que m'ho havia buscat, que m'havia d'ocupar dels meus afers. Però aquests atacs venien de la dreta, de l'entorn de Margharet Tatcher i dels mitjans conservadors. Actualment, m'arriben de l'esquerra", ha declarat Salman Rushdie al darrer número del setmanari francès l'Express quan es compleixen 25 anys de la publicació de Versets satànics, el llibre que li va valer una fatwa de mort contra ell [una crida a executar-lo].
Les declaracions han estat fetes en el marc d'una viva polèmica suscitada al cercle literari del Pen American Center dels EE.UU. després que un grup de 200 escriptors progressistes (entre els 5.000 membres de l'associació) protestessin contra el lliurament a la revista Charlie Hebdo del premi "Coratge i llibertat d'expressió", la distinció més alta de l'entitat. Segons aquests escriptors, la línia de l setmanari francès és d'un pretès racisme contra la minoria musulmana.
Salman Rushdie es mostra sorprès per l'acusació i per la identitat d'alguns dels signants de la crida al boicot contra Charlie Hebdo. Diu que es tracta de gent que mai hauria imaginat que arribessin a tenir una actitud com aquesta . "He tingut la sensació que si els atacs contra "Versets Satànics" es donessin avui, aquesta gent no em defensaria, sinó que m'acusaria d'haver insultat una minoria ètnica i cultural".
L'escriptor britànic d'origen indi fa un diagnòstic del que està passant: "En comptes de deduir-ne una necessitat d'oposar-se als atacs contra la llibertat d'expressió, s'ha cregut que era millor calmar-los amb compromisos i renúncies". Rushdie apunta directament a determinats ambients intel·lectuals: "Podem deplorar la tornada al políticament correcte dels mitjans intel·lectuals. Però del que ningú parla és de la por". Una por que ell considera nefasta davant l'amenaça integrista de l'estat Islàmic.
"El que passa actualment amb Daesch [Estat Islàmic] és d'una importància colossal per al futur del món occidental i contra els mateixos musulmans. Es tracta d'una temptativa d'imposar una dictadura feixistoide dins del mateix món islàmic. "La diferència amb aquella època de la fatwa és l'aparició de les xarxes socials i la seva transmissió ràpida d'informació. Això sobreexcita. I, sobretot, provoca por. Volen estendre el poder a base de terror".
Rushdie té molt clar l'origen d'aquesta dinàmica de terror: "El gran error històric del qual paguem avui el preu és el suport occidental a Aràbia Saudita. Abans que aquesta dinastia s'erigís en la mestressa del petroli, el wahhabisme era una secta microscòpica. Però la seva colossal riquesa li ha permès propagar la seva visió de l'islam. La seva creença fanàtica és ara la norma religiosa mundial".
Quina solució, segons Rushdie, passa per "acabar amb el tabú de la pretesa islamofòbia. Ho repeteixo. Per què no hauríem de poder debatre sobre l'islam? És pot respectar els individus tot mantenint l'escepticisme sobre les seves idees, fins i tot, criticant-les feroçment".
