Publicitat
Política · 26 de Febrer de 2018. 12:50h.

“S’ha subestimat la força de l’Estat”

Ignasi Llorente, exportaveu d’ERC: “S’ha venut que la independència podia ser ràpida, fàcil i gratis”

“S’ha subestimat la força de l’Estat”

Ignasi Llorente (Barcelona, 1973) va estudiar medicina, però va acabar de portaveu d’Esquerra (2008-2011) fins que va decidir allunyar-se a l’activitat política. Ara es dedica, entre d’altres coses, a escriure llibres. No renega de la socialdemocràcia i el 2012 ja va publicar “A la recerca del benestar”. Ara hi torna amb un altre sobre “La història de la ciència com mai te l’han explicat” (Angle Editorial) i de manera imminent també un conte infantil “Mai no oblidaré el teu nom” (Cossetània) sobre la revolució neolítica a la Xina. Per cert, era dels que dintre d’Esquerra deia que Artur Mas anava nu. Faria bé el sobiranisme de llegir-lo.

 - M’han dit ara que es dedica a escriue?

 A escriure m’hi dedico sempre que puc, però ara a més a més coincideix que també publico perquè de vegades escric coses que més o menys són interessants. I en aquest cas a l’editorial Angle li ha interessat el que darrerament he escrit que és un llibre sobre la història de la ciència vist des d’un punt de vista diferent, aprofitant que ara el terme més utlitzat és la ‘postveritat’ doncs he intentat explicar que la ciència és justament el contrari, és el dubte.

 - Enyora la política?

 No l’enyoro massa, la veritat. Sóc feliç, visc bé, per tant me la miro des de la distància i respectant els tempos. En general la política és un cursa de relleus i tu fas una part del camí i després arriben unes persones amb unes altres idees i fan el camí, i després n’arribaran unes altres.

 - El tempo és fonamental en política. Jo crec que a Artur Mas li va fallar el sentit del timing

 En Ramon Folch va dir una vegada que “tenir raó abans de temps és una altra forma d’estar equivocats”. I en política de vegades tu tens una recepta que pot ser interessant pel país o per determinats àmbits però si no és el moment en què toca aplicar-la doncs la gent no hi fa confiança i això ens ha passat jo crec que a tots. Segur que a Artur Mas i segur que altres polítics també els hi ha passat que potser han fet propostes abans o massa tard, però no en el moment en què tocava. Jo crec que segurament Mas va voler seguir uns ritmes que de fet no sé valorar-ho a nivell de país, però almenys a nivell de partit és evident que li van suposar que tremolessin una mica les costures, no?

 - Com veu el procés? No sé si dir el final del procés…

Bé, jo fa molts anys que sóc independentista i per tant el procés és una estratègia més dintre d’un objectiu que és la independència del país. Jo crec que el procés ha tingut alguns aspectes positius. Per exemple, ha servit per posar de manifest com de difícil n’és de defensar determinades idees davant d’Espanya. Perquè sempre s’havia dit que es podia parlar de tot. Bé, jo crec que al procés li ha fallat precisament vendre que la independència podia ser ràpida, fàcil i gratis. Les tres coses a la vegada era difícil, és a dir, si volies que fos fàcil i gratis potser no podia ser ràpida, i si volies que fos ràpida havies d’acceptar que hi havia uns costos. Aquesta és la principal crítica que se li pot fer al procés, haver pensat que es podia aconseguir les tres coses alhora. Però també ha tingut coses positives, ha posat de manifest no només davant de Catalunya si no davant de molts sectors d’Espanya, aquesta democràcia espanyola no va completar la Transició i encara li quedaven moltes coses per millorar i ha estat un mirall el reflex del qual no ha agradat, no només a Catalunya, si no a molt bona part d’Espanya.

 - Es pot fer la independència amb menys de la meitat del cens electoral?

 Depèn de com vulguis fer-la, clar. Tot és pot fer a la vida però si vols una independència diguem que et permeti en un futur construir, no només amb els independentistes si no que també has de construir amb els que seran futurs ciutadans de la república catalana i que potser no són independentistes doncs com a mínim has de poder-los convidar a participar del procés d’alguna manera, i per tant aquí tothom ha comès alguns errors, tothom té part de culpa, tothom té part de raó, segurament jo crec que s’ha volgut anar massa ràpids des del punt de vista en el moment electoral, s’han prioritzat eslògans electorals davant de determinades realitats que el país encara no havia assumit.

 - Vostè és d’Esquerra, li diran botifler si ara diu que s’ha volgut anar massa ràpid

 Si em diuen botifler? Que cadascú digui el vulgui, no?

 - Les xarxes són terribles

 Són terribles, però vaja… jo me les miro el necessari i imprescindible. Jo el que estic dient és que hi ha estratègies diferents en funció de quin és el preu que vols pagar. Si tu vols una independència gratis, en què no hi hagi costos, doncs ràpida segurament no serà.

 - No hem cremat una oportunitat històrica? En certa manera el sobiranisme ha ensenyat les seves cartes

 És possible. Ha semblat que es perdia un llençol a cada bugada, que a cada moment es perdia gent que s’havia sumat al carro del dret a decidir, jo no sé si ha estat per pressa o insisteixo per altres maniobres electorals que s’han volgut prioritzar, uns eslògans que finalment han fet que no s’arribés prou fort a aquest embat i segurament crec que el que passa és que s’ha subestimat la força de l’Estat espanyol, s’ha pensat que era molt senzill aconseguir la independència. No he votat mai la CUP però si hi ha un partit que en tot moment ha defensat que la independència no es podia fer fàcil i ràpida ha estat la CUP en certa manera, això tindrà un certs riscos i els hem d’assumir entre tots perquè no serà tan fàcil com ens volen fer creure. Jo crec que han estat sincers i insisteixo: no hi tinc cap relació.

 - Però la diputada més agosarada de la CUP ha acabat a Suïssa

 Però dintre del seu relat, té una certa lògica, perquè en el fons és un cost -en aquest cas el seu personal- d’allunyar-se del seu país, dels seus amics i famíliars que està disposada a pagar. Però ells ho han dit sempre, estan disposats a pagar un cost perquè algún cost tindrà la independència.

 - Vol dir que no paga més Junqueras que està a Estremera que els que estan a Brussel·les o a Ginebra?

 Evidentment, sobretot les quatre persones que estan a la presó són els que estan pagant un cost personal, familiar més gran. És un experiència que no oblidaran mai, mai. Tampoc els de l’exili, però els que estan a la presó és una experiència que no desitjo a ningú perquè és un preu que no s’hauria hagut de pagat mai.

 - No sé si l’estada de Junqueras a la presó mostra també una manca de lideratge a Esquerra, és un partit sense lideratge clar.

 L’Oriol Junqueras pel seu carisme, pel seu tarannà, per la seva formació, pels seus coneixements omplia molt dintre del partit i per tant hi havia un lideratge molt fort com potser en uns altres moments d’Esquerra no havia sigut o com a mínim feia temps que no hi havia un lideratge tan inequívoc i tan sòlid, evidentment la seva mancança ha deixat el partit molt tocat.

 - Ja em perdonarà, pero quan veus un consell nacional d’ERC per la tele la segona fila d’Esquerra fa una mica de por. Marta Rovira, Joan Tardà, Gabriel Rufián, Esther Capella no els veig amb capacitat de substituir Junqueras

 No li sé dir perquè fa molt de temps que no vaig a cap consell nacional d’Esquerra. En tot cas ha estat una bona etapa i potser en unes altres èpoques ERC havia tingut un lideratge molt més compartit, molt més de mosaic, parlant d’una etapa anterior a la meva hi havia en Carod, Puigcercós, Ridao, Huguet, … era una direcció coral

 - Hi havia una direcció molt més sòlida que la d’ara: intel·lectualment, ideològicament i políticament

 Els ous estaven en diferents cistelles, per dir-ho d’alguna manera. Segurament, Junqueras tenia un carisme tan gran que havia omplert molts espais i ara el partit evidentment el troba a faltar i el país segurament també troba a faltar el que podia aportar ell de reflexions i d’estratègia.

 - Vostè era dels que deia que el rei anava nu?

 Jo ho deia internament. Una de les coses que més vaig aprendre quan vaig estar a la direcció d’Equerra és que era un rotllo que constantment hi hagués gent que dient tot el que feies malament, per tant jo quan veia elements que no m’acaben de convèncer del procés actual el que vaig decidir va ser apartar-me, i de fet no haurà trobat en tots aquests anys cap declaració meva en contra de la direcció del partit i he estat molt respectuós. Evidentment que hi veia possibilitats i oportunitats però també hi veia riscos i amenaces. Però he intentat no fer-les públiques senzillament perquè crec que el més interessant és que treballessin els que estaven al capdavant que és el que toca fer dintre d’un partit, si no te’n vas del partit, o donar suport o si veus que hi ha algunes coses que no comparteixes doncs apartar-te i deixar que treballin amb tota la tranquil·litat del món. Al final la política és una cursa de relleus i tu fas una etapa i has de deixar pas als que venen després i intentar no fotre la traveta i entorpir.

 - Vostè va ser portaveu d’Esquerra, se’n va anar o el van fer fora? Havia de dir coses que no coincidien amb el que pensava?

 Va canviar l’etapa i jo segurament no encaixava en aquesta nova etapa. Alguna vegada he fet la broma que jo no vaig deixar la política va ser ella que em va deixar a mi. No Va ser una ruptura acordada, evidentment em segueix interessant la política i mentiria si digués el contrari, però també creia que en aquella nova etapa i en aquesta etapa que hem viscut segurament jo no hi encaixava, per tant era bo que fes un pas al costat o molt al costat perquè m’he allunyat molt de la política activa tot i que segueixo sent militant. En tot cas, em preocupa poc preguntar què van fer els altres el que m’interessa és preguntar-me què vaig fer jo. I jo no puc estar satisfet tampoc de la època que vaig estar a Esquerra, jo la miro enrera i penso: “ostres, hi ha moltes coses que si ara les tornés a fer, les faria diferent”.

 - Enyora res?

Gens, gairebé res. / Una entrevista de Xavier Rius.

 

 

 

 

 

 

Publicitat

47 Comentaris

Publicitat
#24 Tabarnés puro, Barcino, 27/02/2018 - 12:23

Insisten en la idea equivocada de que ha sido el Estado el que ha frustrado su golpe de Estado, cuando ha sido la mayoría de los catalanes que pasamos de sus neuras. Pero es que el tipo admite que se puede pretender conseguir una independencia con menos de la mitad de la población (!!).
"Demócratas" que son ellos. Ya.

#23 Rodejet, Barcelona, 27/02/2018 - 11:42

Bona entrevista de la que qualsevol persona sensata pot arribar a la mateixa conclusió. Molts líders independentistes es van pensar que s'enfrontaven a una democràcia quan en realitat ens enfrontem a una dictadura, per tant cal enderrocar la dictadura assolint la independència..

#23.1 pepe.----, andorra, 27/02/2018 - 11:55

no veo a los separatas intentando derribarse a si mismos.....Pq si España es una dictadura, los separatas son colaboradores necesarios ya q han estado votando en el parlamento lo q se les ha puesto por delante con tal de tener mas competencias y seguir pasito a pasito. Los separatas sois complices de esta dictadura. No te quejes ahora.

#22 modium, Moià, 27/02/2018 - 09:35

Tota aquesta colla de polítics enterats es pensen que la gent som ignorants i que ens creïem les seves històries. Nosaltres us votem perquè està muntat així, però la majoria de polítics no valeu una merda. Si poguèssim votariem independència i prou, sense cap nom.

#22.1 pepe.----, andorra, 27/02/2018 - 11:56

Si, para enterado ya estas tu.....Por una escuela de todos, la escuela en español....

#21 Carlos Gomez, no reirse que es peor, 27/02/2018 - 00:52

Sabeu perque els encabrona tant el Nacho de Sanahuja ? Perque els hi posa el mirall devant.

Es que els coneix tant be..

#20 Comunero, Valladolid, 26/02/2018 - 23:01

Tampoco es que sea así exactamente, que subestimaran la fuerza del Estado, sino que fuera de la política, es muy duro ganarse los garbanzos.