El Govern espanyol ha guardat silenci sobre el fet que la justícia belga hagi qüestionat el Tribunal Suprem i s'hagi carregat l'espai judicial europeu i la col·laboració entre estats a través del sistema d'euroordres en la resolució en la qual rebutja l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig.
Malgrat la contundència de la resolució del tribunal belga contra el TS, que també qüestiona la separació de poders a Espanya, ni el ministre de Justícia Juan Carlos Campo Moreno ni cap membre del Govern espanyol han sortit en defensa del sistema judicial espanyol ni s'han posicionat al respecte. El Govern espanyol tampoc ha cridat a l'ambaixador belga per abordar la situació ni consta que s'hagi contactat amb el primer ministre belga, Alexander De Croo, per tractar el tema.
El Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les va rebutjar entregar l'exconseller i va qüestionar obertament l'Alt tribunal espanyol, a qui va considerar "incompetent" per jutjar la causa i el va acusar d'incomplir la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el dret a un judici just. A banda de ratificar que el Suprem no és l'òrgan competent per demanar l'extradició perquè Puig ja no era una persona aforada quan es va tramitar l'euroordre, el tribunal d'apel·lació no considera que el Tribunal Suprem pugui donar prou garanties d'imparcialitat en cas de jutjar l'exconseller de Cultura. L'euroordre va ser emesa pel magistrat instructor de la causa dels fets del procés, Pablo Llarena.
El tribunal belga va invocar al "dret al judici ordinari predeterminat per la llei" per considerar que el Suprem no era el tribunal competent per jutjar els fets. El posicionament del tribunal d'apel·lació també allunya la possibilitat que l'expresident Carles Puigdemont sigui extradit si prospera el suplicatori contra ell al Parlament Europeu.