El Punt Avui ha tancat des de fa una setmana la seva televisió i ha acomiadat els onze treballadors en no renovar la concessió de TDT que tenia arrendada a Canal Català. La cadena, de marcat to independentista, havia de ser un complement a TV3 des de l'empresa privada.
La tele, tanmateix, va néixer amb trampes quan Francesc Homs era llavors conseller de Presidència, departament sobre els que recauen les competències de comunicació. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va autoritzar l'any 2014 l'adjudicació d'El Punt Avui TV amb sis llicències que s'havien adjudicat l'any 2006 a l'empresari italià Nicola Pedrazzoli sota la marca comercial de Canal Català.
L'adjudicació es va aprovar gràcies al vot de qualitat del seu president, Roger Loppacher i el vot particular en contra de tres consellers. Els tres membres que van votar en contra van considerar aleshores que "l'emissió en cadena al 100 per cent acreditada posa de manifest el més que possible incompliment dels compromisos particulars del que fa l'obligació d'emetre continguts de proximitat en cada de les demarcacions locals".
El propi CAC va aprovar el maig de 2016 incoar un expedient sancionador a la televisió d'El Punt Avui per no emetre suficient programació de proximitat. Però el Govern va aprofitar la Llei de Mesures Fiscals -també coneguda per Llei d'Acompanyament de Pressupostos- per modificar les condicions i legalitzar, de facto, la televisió, segons va reconèixer el mateix president del CAC, Roger Loppacher, en compareixença al Parlament l'any 2015.
