El diari La Vanguardia, en un editorial, ha assenyalat que els viatges de Zapatero a Catalunya es redueixen "als actes institucionals més imprescindibles (com el d'avui) i a les preceptives cerimònies de partit". "Per ventura el cap de l'Executiu ha arribat a la conclusió que la seva presència a Catalunya ha de dosificar-se, en prudents dosis, per a no alterar els humors d'aquella Espanya obtusa i granítica que Dionisio Ridruejo, inspirat en Antonio Machado, va definir com el 'macizo de la raza'".
"Per ventura el president Zapatero hagi arribat a la conclusió que la qüestió catalana és una mica més complexa del que presumia el 2003, quan va prometre recolzar la reforma de l'Estatut que aprovés el Parlament. Per ventura la Moncloa hagi pres consciència del difús mal humor català davant les promeses ajornades i incomplides, estat d'ànim perfectament certificat pel 63% d'abstenció en les recents eleccions europees".
"Senyor president, l'electorat català li va oferir en el 2004 i el 2008 un marge de confiança decisiu per a la configuració de les seves dues majories parlamentàries", recorda el diari, a més de denunciar que "hi ha greus retards i assumptes mal enfocats, senyor president. El finançament de la Generalitat és el més seriós de tots". "Catalunya aporta, noblement, els seus esforços a la caixa comuna i massa vegades la resposta que rep de significats sectors de la societat espanyola és el recel i el menyspreu".
"És veritat que la crisi econòmica no admet alegries pressupostàries i que el Tribunal Constitucional necessita el seu temps per a la més difícil de les seves deliberacions, però les fintes i el regateig de l'últim any són poc admissibles. Les xifres avançades per la vicepresidenta econòmica Elena Salgado - 9.000 milions addicionals per a tot el sistema autonòmic-no són de rebut. La coalició governant i CiU coincideixen en assenyalar que la xifra mínima adient, per a no provocar una insostenible dinàmica d'agravis entre les comunitats, seria de 12.000 milions d'euros".
"Pel bé d'Espanya, Catalunya ha de poder respirar en termes econòmics, polítics i psicològics. El vot català, senyor president, no és un segur a tot risc, com ha quedat perfectament demostrat en els recents comicis del 7-J. Catalunyarnés pacient, pragmàtica i no gaire donada als extremismes - també contradictòria, com tota societat madura-, però tot té un límit. ¿Quin és avui el desig que signaria un gran nombre de ciutadans de Catalunya? Ens atrevim a resumir-ho, senyor president: no més tàctica, no més tàctica. No més regateig", conclou .
