El Govern i els partits decidiran demà si finalment se celebren les eleccions al Parlament el 14 de febrer o es posposen al maig o al juny, però l'aleshores president Quim Torra es va resistir a convocar-les malgrat que ara fa un any va afirmar que la "legislatura no té més recorregut" i que "cap govern pot funcionar sense unitat i sense lleialtat". Això va donar temps a JxCat per organitzar-se com a formació política i, de fet, els comicis es van convocar automàticament després que Torra fos inhabilitat per un delicte de desobediència i el Parlament esgotés el termini per investir un nou president.
L'home de confiança d'Oriol Junqueras i ex assessor de el vicepresident Pere Aragonès, Sergi Sol, exposa en un article a El Periódico que "el Govern sospesa quina decisió prendre, i creixen les incògnites mentre al contrari l'aparell de Junts (partit governant tot i que no sempre ho sembli) les exigeix altaveu en mà".
"Sorprèn ara, al contrari, tanta vehemència, ja que si les eleccions no es van celebrar al seu dia va ser exclusiva ment per una decisió d'aquest partit, fruit d'un acord que més va semblar una venjança. El president Torra va renunciar a convocar les eleccions que ell mateix havia situat com a imprescindibles després de donar la legislatura per liquidada", afegeix.
Sol remarca que Torra "va donar a Puigdemont el temps que volia per greixar la maquinària electoral i cadascú va posar i va deposar en el Consell Executiu". No haver aprofitat la finestra d'oportunitat estiuenca, com sí que van fer responsablement bascos i gallecs, ha portat problemes evitables en la gestió pandèmica, sotmesa al remolí electoral per la pugna entre republicans i nacionalistes", sentencia.
L'exsecretari de comunicació del Govern en època d'Artur Mas, Josep Martí Blanch, en un altre article al mateix dia recorda que "la ganduleria sobre aquesta convocatòria electoral és antiga" i recorda que "el gener del 2020, Quim Torra va sacralitzar el final de la legislatura des del punt de vista polític afirmant que el seu Govern no tenia recorregut i que després de l'aprovació dels Pressupostos convocaria eleccions".
"No només no ho va fer -remarca- sinó que, en l'agonia del seu mandat, va viatjar a Cotlliure i va pactar amb Carles Puigdemont allargar una legislatura moribunda. Acceptava així que el Govern quedés en precari enmig d'una pandèmia de resultes de la seva inhabilitació, tan exagerada com previsible".
Martí Blanch lamenta que aquest pacte es va fer per preservar "la salut de JxCat, que necessitava temps per fer els seus deures congressuals i decidir candidat" i també assenyala que "després va venir un altre pacte, aquesta vegada amb ERC. Els republicans es van avenir a firmar un document privat amb JxCat en el qual els poders ja limitats del vicepresident en funcions de president –com van acordar anomenar Pere Aragonès– quedaven des del punt de vista polític encara més restringits".
Finalment, apunta que Esquerra "no va estripar les cartes quan podia fer-ho" i creu que va ser perquè "es va mantenir indolent perquè la seva estratègia electoral passava i passa per no donar mostres d'impaciència a voler guanyar les eleccions, temorosos que això els pugui prendre vots".