Publicitat
Política · 13 de Novembre de 2013. 13:01h.

Tot va començar amb Zapatero

Ara fa deu anys va prometre acceptar "l'Estatut que aprovi el Parlament"

Tot va començar amb Zapatero

Sentència de Zapatero

"Acceptaré l'Estatut que aprovi el Parlament". Aquesta sentència de l'expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i que avui compleix 10 anys des que va ser pronunciada al Palau Sant Jordi de Barcelona, es pot considerar el desencadenant dels esdeveniments polítics que s'han produït a Catalunya durant aquest última dècada.

El mateix dia de l'acceptació a tràmit del nou Estatut al Congrés, el PP va presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el TC. Els populars, a més , van recollir signatures per tot l'Estat contra el nou text. També dirigents històrics del PSOE es van posicionar contra la proposta catalana, com Alfonso Guerra.

Es va crear una comissió mixta Estat-Generalitat per negociar un nou contingut, ja que el govern presidit per Zapatero va acceptar que diferents aspectes del text aprovat pel Parlament podien ser declarats anticonstitucionals, com el terme "nació " per a Catalunya, un dels principals focus de discussió.

El 21 de gener del 2006, Zapatero i Artur Mas -llavors cap de l'oposició a Catalunya- van arribar a un acord sobre el redactat final. El nou text no va convèncer a Esquerra, que va votar en contra a les Corts per considerar-lo descafeïnat. No obstant això, la proposta va ser aprovada amb els vots favorables de PSOE, CiU, PNB, IU-ICV, BNG i Coaliación Canària. A més d'ERC, van votar en contra el PP i Eusko Alkartasuna.

El nou Estatut va ser sotmès llavors a referèndum, però només el 49% del cens electoral de Catalunya va acudir a les urnes. D'aquests, el 73,9 % hi va votar a favor, mentre que el 20,7 s'hi va posicionar en contra. La llei, finalment, va entrar en vigor l'agost del 2006.

Malgrat això, el nou Estatut va rebre fins a set recursos d'inconstitucionalitat -PP, Defensor del Poble, Aragó, País Valencià, Balears, Múrcia i La Rioja-. Després de tres anys de deliberacions i paràlisi de la nova llei, finalment al juny de 2010 el TC va anul·lar 14 articles per ser inconstitucionals i va deixar clar que el terme 'nació' no tenia validesa jurídica.

La sentència va provocar que més d'un milió de persones es manifestessin pels carrers de Barcelona el 10 juliol 2010 sota el lema 'Som una nació , nosaltres decidim'. Van assistir-hi els tres presidents de la Generalitat, però José Montilla va haver de sortir escortat després de patir un intent d'agressió.

Mesos més tard , CiU aconseguia derrotar al PSC a les eleccions i Artur Mas es convertia en el nou president de la Generalitat. Mas va reivindicar un nou model de finançament per a Catalunya i va proclamar la "transició nacional" de Catalunya basada en el dret a decidir.

L'11 de setembre de 2012 produeix una multitudinària manifestació a Barcelona a favor de la independència, i després de fracassar en el seu intent de pacte fiscal, Mas convoca eleccions. CiU va perdre llavors 12 diputats i va passar a formar govern en minoria, amb suports d'ERC. L'11 setembre de 2013 més d'un milió de catalans va formar una cadena humana de cap a cap del país per reclamar una consulta d'independència, promesa per l'Executiu de CiU per al 2014.

Publicitat
Publicitat

29 Comentaris

Publicitat
#18 oscar, m, 14/11/2013 - 10:54

esto lo ha escrito un periodista?
Una cosa es ser subjetivo, la otra ser inculto.

#17 Jordi, zaragoza, 13/11/2013 - 19:34

No dijo aceptaré, dijo apoyaré, que no es lo mismo. Pero claro hay que terjiversar para echar la culpa de la ruptura de España a Zapatero cuando quien ha hecho mas para romperla es el PP con su anticatalanismo.

#16 CisQ, Barcelona, 13/11/2013 - 17:38

Rius, la primera legislatura en Mas no va tenir majoria absoluta com dieu a l'article. Li havia de donar suprt el PP. home que això és de bulto...

#15 Gumbau, Vidrà, 13/11/2013 - 16:49

Això de q tot va començar fa 10 anys amb el Zapatero és una camoma. Tinc 64 anys i sempre he estat independentista, així com el meu pare i avi. El problema era q no erem majoritaris i si algú va contribuir a canviar la cos va ser sobretot l'Aznar. No oblidem les manifestacions del 2006 i del 2008.

#14 juanqui, can pissa parada , 13/11/2013 - 16:16

Que tipo de periodista eres tu????
El 11S del 2012 la manifa fué por los recortes y por eso tuvo que salir por patas el Montilla que iba de listo. En la via de este año habían 400.000 personas y lo dice la Forcadell en su propio bloc. Opinem.cat
Hay que joderse con la manipulación del becario.

#14.1 ambaixadorCAT, Bristol, Figueres, 13/11/2013 - 16:56

"hay que joderse" amb el poc sentit crític que tens: tenint en compte que la cadena feia 400km, que 400.000 persones voldria dir una persona per metre, i que als trams més despoblats estàvem enganxats els uns als altres i als trams més poblats hi havia aglumeracions, està claríssim que érem molts

#14.2 iunamerda foriu, Barcelona, 13/11/2013 - 16:58

Una manisfestació un 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i resulta que és per les retallades... Procura no prendre al·lucinògens tan sovint. Ah, i Montilla va sortir per potes el juliol del 2010, no el setembre del 2012. Llegeix, et faràs un favor a tu i al món.