Publicitat
Política · 23 d'Agost de 2009. 11:05h.

Un Le Pen català?

Un estudi pronostica l'ascens de la ultradreta a Catalunya

Un Le Pen català?

El líder de la utradretana Plataforma x Catalunya, Josep Anglada, en un acte a l'estranger

El sistema polític català podria tenir els dies comptats. Almenys, tal com se li coneix actualment. Un electorat incòmode amb els partits tradicionals alimentarà el creixement de plataformes i moviments de protesta, en detriment de les formacions que dominen actualment el panorama polític català, segons publica La Vanguardia.És a dir, més aviat que tard, des de la tribuna del Parlament podria sentir-se la veu de qui consideren els "immigrants una chusma que amenaça la identitat i la cohesió social de Catalunya", però també la d'aquells disposats a proclamar la independència d'uns "Països Catalans" socialistes. Aquest és un dels horitzons possibles que suggereix l'evolució electoral de Catalunya, segons un estudi realitzat pel politòleg i historiador Xavier Casals.

Entre els símptomes que destaca Casals figura la simultània eclosió, a dreta i esquerra, de grups radicals capaços de trastocar l'escenari que fins a ara dominava CiU, PSC, ERC, PP i ICV. En concret, l'estudi al·ludeix, d'una banda, a les Candidatures d´Unitat Popular (CUP) i, per un altre, a la Plataforma per Catalunya (PxC), dos grups que "van començar a despuntar als comicis del 2003" mentre que "a les eleccions locals del  2007 van conèixer una relativa expansió".

I a això caldria afegir la irrupció, a les autonòmiques del 2006, de Ciutadans, un partit de protesta contra la política lingüística de la Generalitat, que va assolir tres escons al Parlament. Naturalment, de l'estudi de Casals no es desprèn que hagin de ser necessàriament aquests grups els protagonistes del futur. Entre altres coses, perquè sobre l'escenari polític català planegen també altres projectes rupturistes, com Reagrupament. Cat, una proposada independentista liderada per l'ex conseller d'Esquerra Joan Carretero.

Ara bé, entre els protagonistes potencials del nou escenari destaca la PxC, una formació "nacional-populista" (o d'ultradreta "postindustrial") que s'aprofita dels profunds recels i temors que genera en alguns sectors la immigració, i que a Catalunya són superiors als que es registren en la resta d'Espanya. Aquests temors alimenten una nova dicotomía a l'hora de mobilitzar votants: "el blanc prioritari no són tant ´els de a dalt´ com ´els de davant´ (els estrangers)".

En l'altre extrem, les CUP es presenten com un "nacionalisme hospitalari" (amb la immigració estrangera), però al mateix temps radicalment partidari de trencar amb "els espanyols" i obrir una via catalana al socialisme.

El seu caràcter asambleari revela, alhora, la voluntat de renovació "des de baix", enfront del desgast dels partits convencionals. I és aquest "envelliment", segons Casals, "el qual sembla generar una estructura d'oportunitats favorable a nous actors". Aquests nous partits "antipartit" comparteixen dues eficaces banderes: la d'una identitat amenaçada - sigui aquesta espanyola, catalana o autòctona (enfront de la immigració forana)-i la de la protesta cap al sistema.

En definitiva, aquests nous partits o plataformes ofereixen "respostes en termes de valors i identitat més que d'interessos". I el resultat d'aquesta fisonomia és una gran capacitat de competència. Per exemple, la PxC apel·la "a un electorat autòcton que se sent indistintament català o espanyol, de dretes o esquerres". I, al seu torn, les CUP constitueixen "una clara competència amb ERC i eventualment amb ICV", al defensar des del radicalisme una "democràcia participativa" i la independència.

El resultat d'aquesta capacitat d'incidència en els electorats convencionals s'aprecia en algunes dades significatives. Les CUP, amb representació en set capitals de comarca, han assolit més del 10% dels vots a Berga o Vilafranca, mentre que la PxC s'ha apropat al 20% a Vic (on la CUP va fregar el 8%). I ambdós grups conviuen en més d'un Consistori (com Manresa), amb percentatges similars. Això sí, els seus resultats es produeixen en contextos d'elevada abstenció, el que planteja seriosos dubtes sobre la possibilitat que aquesta fragmentación del mapa polític es pugui estendre a eleccions d'un altre àmbit (com les catalanes o les generals), més participativas i condicionades pel vot útil i el sistema electoral. Casals assenyala aquestes reserves, però recorda alguns exemples europeus - França o Bèlgica-que reflecteixen la capacitat d'aquest tipus de formacions per a irrompre en parlaments regionals o estatals i trastocar definitivament el mapa polític.

Publicitat
Publicitat

63 Comentaris

Publicitat
#63 David, Barcelona, 06/09/2009 - 22:06

El principal problema d'aquest país és l'excés desorbitat de població estrangera.
Votaré al partit que afronti aquest problema, i de moment la PxC és l'únic que ho fa. I se me'n fot si l'Anglada és ex-falangista.

#62 EDGAR SANCHEZ, BENICARLO, 03/09/2009 - 16:43

Plataforma per Catalunya també s'exten pel Pais Valencià. El partit d'Anglada ja té representació oficial a la localitat cadufera de Benicarló.. http://www.3x4.info/el-maestrat/10045-plataforma-per-la-comunitat-valenciana-pxcv-visita-benicarlo

#61 Santi, Vic, 25/08/2009 - 09:07

La Laura no sap el que diu. (Ja deu ser de la CUP) La Plataforma per Catalunya va ser la segona força política més votada a tots els col·legits electorals de Vic, inclòs el col·legit on pertany el carrer de Gurb. Laura a dir mentides a un altre lloc.

#60 Laura Sants, Vic, 24/08/2009 - 20:50

Poseu al youtube "qui és Josep Anglada" i veureu vosaltres mateixos. Al seu barri i carrer (de Gurb) és on treu menys vots a les municipals, precisament perquè el coneixen

#59 Vigatà, Vic, 24/08/2009 - 19:07

Qui és el fatxa del comentari que parla de xarnegos? Fatxes ni aquí ni enlloc! Visca l'Anglada!