Publicitat
Política · 28 de Novembre de 2017. 16:31h.

“Un líder necessita un punt d’honrada ambició”

Ricardo Martín de la Guardia, biògraf de Konrad Adenauer: “També fermesa de conviccions, valentia, prudència i perseverança”

“Un líder necessita un punt d’honrada ambició”

Com que tinc la teoria que, a Catalunya, necessitaríem un Adenauer qui millor per respondre que un dels seus biògrafs. Em refereixo al catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Valladolid Ricardo Martín de la Guardia que té una biografia d'unes 200 pàgines sobre el canceller que es va fer càrrec d'Alemanya després de la devastació de la II Guerra Mundial. Alguns parlen d'Alemanya, any zero.

El llibre està editat per la Fundació Faes -sí, sí: la d’Aznar- però ja els adverteixo que té altres bons llibres com “La orquesta rosa” -del català Miquel Porta Perales- o "Islamistas y buenistas”, de dos periodistes danesos el nom dels quals no em facin reproduir aquí.

- A Churchill el van fer primer ministre d'un país en guerra amb seixanta-cinc anys. A quina edat va arribar Adenauer a la Cancelleria?

Ja era septuagenari: va néixer el 1876 i en crear-se la República Federal d'Alemanya, el 1949, tenia setanta-tres anys. Hem de considerar que per a la reconstrucció de postguerra la població europea i els seus partits polítics van preferir homes de llarga experiència política que fessin front a una situació completament inusual com era la reconstrucció d'un país que havia quedat en ruïnes després de la guerra. A més, els moviments totalitaris tant d'esquerra com de dreta havien fonamentat en part el seu discurs en la joventut, lliure de lligams i servituds: un valor que decau en acabar la guerra i que no es té en compte. Tot el contrari.

- Havia estat alcalde de Colònia durant el Tercer Reich. Què va fer durant els dotze anys del nazisme?

Per la seva clara oposició al règim de Hitler - fins i tot el van denunciar per presumptes pràctiques de nepotisme i malbaratament de recursos - a l'abril de 1933 es va retirar amb la seva segona esposa a un monestir prop d'Andernach. Durant els tres anys següents va viure pràcticament de l'ajuda econòmica d'alguns amics; entre ells, un empresari nord-americà. D'allí es traslladaria el 1935 a Röhndorf, que fou el seu refugi durant la resta de la seva vida. Per tant, els anys del nazisme es va mantenir allunyat de la vida política.

- La seva vida personal tampoc va ser fàcil: la seva primera dona va morir en 1916, en plena Gran Guerra.

En efecte, es va casar amb Emma Bayer el 1904. Van tenir tres fills i ella va morir a l'octubre de 1916, a causa d'una malaltia renal que s'havia anat complicant. Ell ja era tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Colònia, amb un sou modest, i amb les dificultats afegides de la carestia de la guerra. Dels nens, encara de curta edat, es va fer càrrec l'àvia paterna.

- El seu llibre no només retrata un personatge, sinó també una època, la de postguerra.

La destrucció causada per la guerra va determinar una reconstrucció enormement complicada per tot Europa i, sobretot, per l'Alemanya derrotada i dividida. Per la seva trajectòria anterior, els aliats li van oferir tornar a l'alcaldia de Colònia en 1945, any en el què ingressa en la direcció del Partit Demòcrata Cristià, i l'any següent va ser nomenat president de la CDU a Renània. A partir d'aquest moment serà una figura fonamental en la reconstrucció democràtica d'Alemanya Occidental fins a la fundació de la RFA, i també després. En aquests anys sempre va tenir unes línies mestres: un europeisme que el portaria a la reconciliació amb França, les reparacions als jueus, l'estreta col·laboració amb els Estats Units, l'anticomunisme i la desconfiança cap a la Unió Soviètica.

- Va haver-hi també molts nazis infiltrats en la política de postguerra?

El problema de la desnazificació segueix sent objecte d'estudi pels historiadors doncs, en efecte, tot i que hi va haver molts judicis i depuracions entre els alts càrrecs polítics i econòmics, l'elevat nombre de militants del partit nazi indica que havia calat en gran part de la societat. Per exemple, per a la reconstrucció del país hi va haver de comptar amb funcionaris capacitats que, sense haver exercit càrrecs excel·lents, sí havien militat, ja fos per por o per convicció.

- No obstant això, Alemanya ha entonat més el mea culpa que el Japó.

Al 1953 va aconseguir que el Bundestag ratifiqués un tractat sobre el pagament de reparacions a Israel. En ell va comptar amb el suport dels socialdemòcrates, tot i que no amb el de tots els parlamentaris del seu propi partit, la CDU. Fins i tot, el 1960, durant el seu viatge als Estats Units, va tenir una trobada amb Ben Gurion, primer ministre d'Israel, com a prova de les excel·lents relacions entre els dos països. Quan Adenauer mor, set anys després, Ben Gurion va estar present en les seves exèquies.

- Per què va fracassar la Comunitat Europea de Defensa?

Al març de 1953 el Bundestag va aprovar la vinculació de la RFA a la CED, però a l'agost de 1954 l'Assemblea Nacional francesa va rebutjar la creació d'aquesta, en pensar que la República Federal no podria complir les seves responsabilitats en el camp de la seguretat.

- Era autoritari, com Churchill o De Gaulle?

Els tres tenien una personalitat molt potent; per les seves trajectòries biogràfiques sabem que s'havien forjat en temps crítics i, tot i que demòcrates convençuts - com bé van demostrar en els moments crucials, i malgrat els retrets que se'ls pugui fer - eren persones de tracte difícil per la fermesa de les seves conviccions, però no hem d'oblidar que a aquesta fortalesa d'ànim i voluntat es deuen, en bona mesura, els seus èxits i el seu paper en la història.

- Què necessita un polític per ser líder?

Fermesa de conviccions, valentia, prudència, perseverança i un punt d’honrada ambició.

- Guardant les distàncies, i sobretot al final, Adenauer em recorda una mica a Pujol: va guanyar quatre vegades consecutives.

És possible que sigui això l'única cosa que els uneix.

- Potser va ser el primer que va inventar el d'aconseguir èxits a l'exterior per consolidar-se a l'interior.

Per Adenauer una Europa unida era la millor manera que Alemanya recuperés aviat la seva sobirania nacional en eliminar, dins el marc comunitari, els recels que suscitava el record del Tercer Reich. En efecte, l'ingrés de la RFA a la CECA, en l'Euratom i en la CEE, així com l'èxit del procés de reconciliació francoalemanya van constituir punts decisius en l'enfortiment de l'acció exterior alemanya i van tenir un impacte extraordinari en la consolidació institucional de la nova Alemanya Occidental.

- Tenia una qualitat que trobo a faltar: sabia el país que trepitjava; el que vostè diu de coneixement de la realitat del país.

Evidentment, va començar la seva vida professional en el Segon Imperi, va adquirir les seves primeres responsabilitats polítiques durant la Primera Guerra Mundial i va prosseguir la seva carrera durant la República de Weimar. Va conèixer el nazisme i quan emprèn la reconstrucció del seu país - de la seva part occidental - era ja un veterà, i tot i així, es mantindrà en el poder almenys dues dècades. La seva biografia travessa la història d'Alemanya del segle XX, d'un país i una gent que va conèixer i va servir durant tota la seva vida./Una entreviusta de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 pepe.----, andorra, 29/11/2017 - 13:37

magnifica entrevista q recuerda al principal enemigo del nacionalismo en Europa. Su compendio de discursos, el fin del nacionalismo, es una obra imprescindible para entender la Europa de la segunda mitad del siglo XX.