L'encara diputat del PSC al Parlament, Carles Castillo, que ha s'ha donat de baixa del partit aquest dilluns, atribueix la seva sortida de la formació a “diferencies de criteri”. “Les diferències entre la meva pròpia línia de pensament i l'oficial de el partit s'han fet cada vegada més grans i més profundes”, argumenta en una carta que ha enviat al PSC per informar de la seva baixa.
La missiva de Carles Castillo ha estat revisada per la diputada d'ERC al Parlament, Raquel Sans, tal i com es pot veure a la fotografia, on es pot llegir: “modificat per: Sans i Guerra, Raquel”.
Aquesta és la carta íntegra:
“Aquesta és segurament una de les cartes més complicades d'escriure de la meva vida. Però després de 27 anys de militància socialista, cal continuar afrontant les situacions mirant als ulls als problemes i donant la cara, com acostumo a dir de vegades, 'fins que te la trenquin', que és el que jo crec que es de fer en política sempre.
Des de fa un temps constato que les diferències entre la meva pròpia línia de pensament i l'oficial de el partit s'han fet cada vegada més grans i més profundes.
No és així amb la majoria d'agrupacions, ni amb la majoria de militància de base, amb les que m'uneix una concepció de la política com a instrument valent de canvi social, amb la idea nuclear que el càrrec polític és una simple eina de treball i mai una finalitat en si mateixa. Però de nou és massa la diferència entre el desig benintencionat de la militància i les realitats que després es materialitzen realment.
No parlo de fer revolucions o de ser un ésser de llum. Vaig ser tinent d'alcalde de dues grans àrees tan principals com són la seguretat ciutadana i Territori de Tarragona. Sé perfectament què implica gestionar i les certeses que s'ha de donar als diferents sectors d'aquesta ciutat.
Parlo de tenir voluntat de canviar la realitat a poc a poc. Parlo de fer el que has dit que faries durant la campanya electoral, tal com ho has dit. Parlo de no decebre fent de vegades el contrari del que has dit que faries, o del que la teva naturalesa política implica.
Són massa ja les diferències de criteri que em fan sentir lluny de les actuals direccions territorials de el partit, i això s'ha d'afrontar també amb la necessària honestedat que exigeix la política. Primer amb mi mateix, però també amb els companys que em van escollir i que van dipositar el seu vot i la seva confiança en la meva persona, per representar-los al Parlament.
No entenc com, pel que fa a tot Espanya, no hem acabat ja amb la indigna reforma laboral perpetrada pel PP, ni hem tirat enrere la famosa Llei Mordassa, ni com podem estar donant suport a una monarquia investigada i que s'està demostrant corrupta, que a més ens la va colar per la porta de darrere.
No entenc (jo ni ningú) això de tenir una ànima republicana i sempre (fins i tot en les pitjors i més evidents situacions) donar suport a la monarquia.
No entenc per què hi ha tant complex o incapacitat en la direcció de Catalunya, on alguns companys s'han sentit incapaços d'explicar que havien anat a visitar els polítics presos a la presó. Altres no ho han fet. I això no vol dir donar-los cap tipus d'aval polític. És només una qüestió de persones i humanitat.
No entenc com a Tarragona ciutat, després d'haver estat governant 12 anys, podem dedicar-nos a fer campanyes en negatiu de tot el que es fa a la ciutat, i pretendre posar contínuament el dit a l'ull dels que intenten canviar algunes dinàmiques tarragonins que nosaltres no vam voler o no vam ser capaços de canviar.
Per tot això, companys i companyes, que no entenc ni puc compartir, i que ja s'ha fet massa gran i massa evident, és pel que crec que m'he d'apartar completament de el partit en aquests moments, i és pel que, amb molta tristesa, us demano oficialment la meva baixa com a militant que sóc des que tenia 17 anys.
Ha estat un orgull i un honor poder-vos representar a l'Ajuntament de Tarragona i al Parlament de Catalunya. Gràcies per haver-ho permès escollint-me. Bon camí tingueu”.
