La professora Marlene Wind, directora del Centre de Política Europea, va afirmar ahir que l'expresident Puigdemont "va convidar-se a si mateix" quan va assistir a un acte organitzat per la Universitat de Copenhaguen el passat mes de gener. Wind va explicar que les gestions prèvies les va fer un representant del moviment de les Illes Fèroe, un arxipèlag prop d'Islàndia però de sobirania danesa
La professora i els periodistes François Musseau, corresponsal a Madrid del diari Libération, i Paul Ingendaay, corresponsal europeu del Frankfurter Allgemeine Zeitung, van participar ahir en un debat sobre el procés organitzat a Barcelona per la diputada europea Teresa Giménez Barbat.
Marlene Wind va advertir, al seu parer, dels riscos de "balcanització" i de "conflictes ètnics com els de Iugoslàvia". També va equiparar el procés a "moviments populistes d'Hongria o Polònia". La professora va criticar l'abús de paraules com "traïdor". En la seva opinió, "si no estàs amb nosaltres estàs contra nosaltres".
El periodista francès François Musseau va considerar que el procés es basa en la identitat, el "terreny fèrtil" deixat per la sentència de l'Estatut, un relat "molt ben construït", la "maquinària mediàtica" i el "victimisme". "La designació d'un enemic que és Madrid", va continuar.
El corresponsal va destacar la "gran capacitat organitzativa" de l'ANC i d'Òmnium i la utilització de la "societat dels sentiments". "El dret a decdir és molt bonic: no hi ha res millor que mobilitzar-te per un somni", ha insistit.
Musseau va destacar la importància del relat d'"Espanya contra Catalunya, Espanya aixafa Catalunya" tot i la "democràcia espanyola és homologable" a altres democràcies europees inclosa la francesa.
L'alemany Paul Ingendaay va proposar per la seva banda diversos punts per sortir de l'atzucac: fermesa política, intel·ligència, previsió, bon màrqueting, diàleg, pacte i "moltíssima sort". "Necessiten polítics capaços de pactar solucions petites, aquesta és terra de pacte", ha manifestat.
Ingendaay va revelar que "a Alemanya sempre hem tingut una imatge romàntica de Catalunya" i va explicar que, a mitjans dels 80, hi havia ciutadans que portaven la C de Catalunya en el seu cotxe particular però que això s'ha acabat.
