Els acusats del 'cas Pallerols', el presumpte cas de corrupció que afecta UDC i s'emmarca en els últims anys de mandat de Jordi Pujol, han intentat durant tot el matí aconseguir un pacte amb la Fiscalia per evitar el judici i, també, la foto del seu líder, Josep Antoni Duran Lleida, declarant com a testimoni, entre d'altres càrrecs polítics. El resultat ha estat que la sala de l'Audiència de Barcelona on havien de ser processats -s'havia habilitat una de les més espaioses- ha estat buida.
En aquest cas estan processats l'exdirector general d'Ocupació de la Generalitat, Lluís Gavaldà, el seu germà i exdirigent d'Unió, Vicenç Gavaldà, la sotsdirectora d'Ocupació, Dolors Llorens, Jaume Pallerols, Fidel Pallerols i la seva dona, Maria de la Creu Guerrero. El pacte entre les parts evitaria un judici de més de quatre mesos de durada i que acudeixin a declarar com a testimonis, també, el diputat de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, o l'exdirigent d'Unió a Girona i actual portaveu del PP, Enric Millo.
El Ministeri Públic sol·licita per als acusats penes d'entre 7 i 11 anys de presó per malversació, suborn, falsedat documental, i considera que UDC ha de tornar els diners desviats, que ascendiria a uns 600.000 euros. El judici estava assenyalat per avui a les deu del matí, però les parts s'han reunit per intentar buscar un pacte, i han estat en dependències de la Fiscalia fins al migdia. Si finalment no es produeix aquest pacte al llarg del dia d'avui, la sessió es reprendria demà dimarts a la tarda.
A la sortida de l'Audiència de Barcelona, l'empresari Fidel Pallerols i la seva dona han estat esquius amb la premsa i han negat que s'estigui intentant buscar una conformitat, sinó que durant el matí únicament s'han produït "problemes tècnics" que han dilatat el procés, ha afirmat la seva dona.
La Fiscalia apunta que el 'cas Pallerols' es va ordir entre els anys 1994 i 1999, quan els processats van posar presumptament en marxa un entramat de suposada corrupció relacionada amb cursos de formació, els fons per dur a terme provenien de la Unió Europea.
El frau, quantificat en uns 600.000 euros, se situa, sempre segons el relat del fiscal, al Departament de Treball de la Generalitat -llavors dirigit per UDC-, quan presumptament va adjudicar un total de 8,8 milions d'euros a tres empreses del andorrà Fidel Pallerols, perquè des d'allà es realitzaran cursos de formació.
Segons el fiscal, tres empreses de Pallerols es van beneficiar dels diners d'aquests cursos, tot i que alguns d'ells mai no van existir, i en altres, s'inflava el nombre d'alumnes, per poder justificar així el tenir la subvenció. A canvi, aquest tornaria al partit un 10% de l'import.
Es dóna la circumstància que aquest cas ha arribat als tribunals coincidint amb la investigació del 'cas Millet', el jutge instructor ha ordenat l'embargament de 3,2 milions d'euros a Convergència perquè considera que el partit també es lucrà amb les activitats il·lícites forjades des del Palau de la Música.
