Aquest dissabte he assistit a la posada de llarg de Valents, el nou partit -inicialment era el Barcelona pel Canvi de Manuel Valls- que intenta fer-se un lloc com a formació constitucionalista al convuls mapa polític català. He de confessar també que he anat després de llegir un article de Valentí Puig a El Mundo.
A més el lloc tenia morbositat: El Born, el centre de memòria històrica del procés que va ser inaugurat amb gran solemnitat en el marc dels actes del tricentenari. Entre obres i projecte va costar gairebé 100 milions d'euros, gairebé com l'aeroport d'Alguaire, a Lleida. En tot cas, no ho tindran fàcil encara que el seu nom és Valientes en castellà. De moment han anat acollint antics diputats de Ciutadans o gent propera al PP.
A l'acte, l'activista cultural Paula Añó ha advertit que "l'independentisme ho tornarà a intentar"; Yeray Mellado, expresident de S'ha Acabat, que "som aquí per guanyar, no per treure dos regidors"; Jean Castel, exdiputat de Ciutadans -a qui vaig entrevistar- "per posar fi a la desfeta".
Però el que m'ha arribat més a l'ànima ha estat Carlos Calderón, de Centrats –una petita formació de les comarques de Tarragona– que ha dit que estava aquí “per amor”. "És un do misteriós amb què es pot fer dues coses: ignoar el misteri o abraçar-lo. Jo he decidit abraçar Valents i estic molt satisfet". "I sortiré al carrer i aniré a buscar la gent per abraçar-la, perquè se sumi al projecte de Valents". La veritat és que Calderón també ha dit que "som els bons. Hem vingut a fer fora els dolents" i un calfred ha recorregut llavors la meva columna vertebral.
Això també deia Quim Torra, que eren els bons. "No podem deixar que ens governin els dolents", ha insistit. A favor seu, a canvi, s'ha mostrat partidari de la "reconstrucció moral" de Catalunya i en això ja hi puc estar més d'acord perquè, els que tenen la immensa paciència de seguir-me ho saben, sovint dic que els danys morals del procés seran superiors als materials perquè no en som conscients i alguns encara estan per sortir.
L'acte ha acabat amb Eva Parera, la líder del partit, que ha manifestat que “Catalunya no els pertany” i que “els estem posant nerviosos. També ha lamentat que “tenim un Parlament que no legisla i una Generalitat que no gestiona”. La intervenció final ha anat a càrrec de Joan López Alegre, conegut pel català tranquil, que ha apel·lat a la unió del constitucionalisme: "La falta d'unitat és el que dóna clau de la governabilitat d'Espanya a Bildu ia Esquerra", ha afirmat "Si tots els constitucionalistes catalans anéssim junts a les eleccions han de saber que avui Pedro Sánchez no seria president del Govern", ha afegit en al·lusió als quatre escons perduts a Tarragona.
Joan López Alegre amaga un discurs contundent sota una aparent cuirassa de tranquil·litat. En fi, cal veure si Valents es consolida -això només ho diran els resultats electorals- De moment per a la formació del Manifest Constitucionalista, presentat fa setmanes pel pr opi López Alegre, o com es defineixen ells una UPN a la catalana. Si és així ha de ser amb el vistiplau del PP perquè, en cas contrari, a Eva Parera li quedarien dos teledeiaris al grup popular al Parlament./ Un reportatge de Xavier Rius
