Publicitat
Política · 26 de Gener de 2021. 13:14h.

"Voteu maleïts, voteu!"

"Voteu maleïts, voteu!"

I en el principi fou el verb. Torra sentència la legislatura fa un any, però no convoca. Es guarda l'as a la màniga perquè el seu senyor de Waterloo guanyi temps per a la seva causa. És el que tenen els capatassos, són uns manats. Prepara una petita guerra de pancartes penjades al balcó de la Generalitat, un espai sagrat, un "lieu de memoire" que Antonio Baños (de professió ser notícia) i Cia. profanen puny alçat. La pancarta jeu al Museu de la Patraña de Catalunya fent joc amb la ploma amb què va signar Artur Mas per convocar el 9-N. Quincalla de la seva vanitat que el temps arrumbarà a la paperera de la Història. La resta també ho és. Torra, un patriota de saló, fa mutis i deixa el govern com un pollastre sense cap, barallats els socis com Roma i Cartago.

La pandèmia farà la resta i col·locarà cadascú amb cadascú i a tots al seu lloc. De l'Espanya ens mata i del Madrid al cel es passarà a la consellera de salut la senyora Vergés fent el bot en viu i directe a TV3 a l'acomiadar-se dels seus afins confinats i acabarà amb "els ovaris inflats" És, pel que es veu, la feminització de la política. Alea jacta est. Es posa en marxa el rellotge. 14-F és la data assenyalada. Tic-tac, tic-tac ...

Sánchez, de professió supervivent, es col·loca les ulleres de sol d'aviador i va de farol. Mou fitxa i posa com a candidat del PSC la cara més coneguda en qualsevol televisor. És l'anomenat "efecte Illa" que fa saltar el tauler i estendre el pànic entre els indepes que sí, que ve el llop. El ministre de sanitat amb la mateixa expressivitat que Buster Keaton a El Maquinista de la General aconsegueix el consens: tots contra ell. L'estan fent la campanya gratis et amore. Alguna cosa deu tenir quan tant l'estimen.

Alguna ment pesant -no riguin, si us plau- se n'adona que no està tot perdut i recorren als informes dels experts en el bitxo que són com els principis de Groucho Marx, ràpid què sinó els hi agraden als capitostos, tenen altres. Ajornen les eleccions i torna a reproduir-se "l'efecte Illa" un eficaç tres a un que tot ho cura. Després d'un contuberni nocturn i amb traïdoria es perpetra un decret que és una autèntica malifeta i un disbarat. Cap partit polític s'atreveix a recórrer no fos cas o fos dit que algú els acusara de traïdors així que ho fan per persona interposada. La història la fan els valents, però l'escriuen sempre els covards.

El TSJC mana a la Generalitat menjar-se amb patates el cas de la suspensió, això que La Vanguardia qualifica en portada com "demora" tal com si fos el retard d'un tren per causes alienes a l'empresa. Els indepes amaguen amb el boicot, però aviat se n'adonen que els hi va el sou en això i amb les coses de menjar no s'hi juga. Així que ara estem en una convocatòria sub judice a costa de la sentència definitiva. No sé a quins novel·listes - Jordi Amat, per exemple? - se li hagués pogut ocórrer una trama semblant, però a Catalunya sempre avui és pitjor que ahir però millor que demà.

Les llistes electorals es fan i desfan com li passava a Penèlope amb el seu vestit que de dia el feia i de nit el desfeia. Hi ha hagut fitxatges de renom com la soferta Anna Grau per Ciutadans que a aquest pas es menjaran menys rosques que el cavall d'Àtila a Marbella, després d'haver aconseguit un milió de vots i que la senyora Arrimadas marxés a Madrid amb vent fresc. O el cavaller que amb cara de Pedro Picapiedra d'aquella sèrie de dibuixos animats ambientats en la prehistòria ha causat baixa en team dream de Puigdemont per dir-li "puta" a la senyora Colau, alcaldessa de Barcelona. La "neteja d'espanyols" que també preconitzava el mencionat ha quedat relegat al segon paràgraf de la notícia. Fins ara, pel que es veu, ningú s'havia assabentat d'aquest exercici d'odi que practiquen els indepes a hores convingudes. El cinisme és un narcòtic que convé prendre a petites dosis sinó pot ser letal.

¡Tatxín, tatxan! Està tot a punt per començar la campanya electoral via plasma, que tant criticaven a Mariano Rajoy, amb l'espasa de Dàmocles d'una suspensió in extremis, telemàtica, a distància amb mesures d'extrema excepcionalitat. Però què potser hi ha alguna cosa que no ho sigui a Catalunya?. / Manuel Trallero

 

Publicitat
Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#4 Sharp, Tarragona, 27/01/2021 - 11:35

Trallero condenado al silencio pooir mneterse con la "famiglia", siempre aporta un toque entre ironico , disciplente y caustico a los temas que toca. Sus cronicas a las sesiones del "Pocess al Proces" en gronica Global deberian ser de obligada lectura.

#3 Barretina a rosca, Black hole, 26/01/2021 - 20:35

Se agradece el Diari de campanya.

Si me permite el Sr. Trallero, las elecciones el 14F no lo veo claro todavía, algunos pedían la dimisión de Illa y ahora que se va también lo critican. Me temo que lo del plasma no se cumplirá porque ya están diciendo que los políticos se puedan salta el confinamiento para dar los mítines (ya empezamos!).

#2 Benet S., Barcelona, 26/01/2021 - 15:21

L'article es digne d'elogi, la pluma d'en Trallero ha clavat fidelment la trista realitat provocada per la banda de delinquents que tenen segrestades les institucions des de fa anys. Amb el curriculum que tenen els sediciosos dificilment es pot superar un nivell de tanta baixesa com la que ells gaudeixen. Sens dubte el 14F cal expulsar-los

#1 JOSEP EL AVI DE CARDEDEU, NOVOTEU .MALEITS ,HUS ENGANYEN, 26/01/2021 - 14:53

EL COVID-19 ,És la EXCUSA PERFECTA Pata AMAGAR EL FRACÁS de un MAL y INITIL GOVERN CATALÀ . A Fracasado con la Pandemia i te un gran Fracás amb la Economia de Catalunya la porta a la rruina EL COVID-19 ES LA EXCUSA FAN SERVIR POLITICS COVARDS I FRACASATS ..Son aquels que TENEN EL MALSON DE LA PUJADA DE LA ABSTENCIÓ ..